_
_
_
_
_

Una Lliga sense amo ni futbol

La indefinició del Barça reflecteix els problemes dels grans referents de la competició espanyola davant de la puixança de la Premier. Els blaugrana i el Reial Madrid han perdut identitat

Ramon Besa
Messi, capcot en el partit contra el Llevant.
Messi, capcot en el partit contra el Llevant.Miguel Ángel Polo (EFE)

Diumenge que ve es disputa a Anfield (17.30) el partit per excel·lència: Liverpool-Manchester City. Ara mateix difícilment es pot programar cap cita millor a Europa. Juguen dos dels millors equips, si no els millors, i s'enfronten els entrenadors segurament més admirats i influents, Klopp i Guardiola, en el campionat més exquisit per la seva expectació, organització i mercat, la Premier.

El torneig va elevar un 6% la seva audiència global fins a arribar als 3.200 milions de teleespectadors la temporada passada i les audiències de Sky van augmentar un 12% al Regne Unit. Ja ningú dubta de la seva condició d'excel·lent producte d'entreteniment, igual d'interessant per a l'afició de sempre i l'aficionat de tota la vida com per als millennials, als qui únicament interessen els moments culminants dels partits, fins i tot a Anglaterra.

It’s coming home! Ja no es tracta només de l'himne de l'Eurocopa 1996, sinó que el futbol torna a casa i milions de fans duen a Àsia i Amèrica samarretes del United, el City i el Liverpool. Assegurat l'aparador i formalitzada la inversió —cada club s'ha gastat 77,5 milions de mitjana en fitxatges—, el futbol ha acabat responent a les expectatives fins al punt que ara mateix és tan admirable com contagiós per a les diferents lligues d'Europa.

Molts dels millors partits de la jornada se celebren en una competició que sedueix per igual empresaris, gerents, directors generals i, per descomptat, preparadors i jugadors com és la Premier: el City va remuntar al minut 86 un partit que dissabte perdia des de l'inici amb el Southampton (2-1) i el Liverpool va marcar dos gols als minuts 87 i 94 quan, contra l'Aston Vila (1-2), ja s'anunciava que perdria la seva condició d'invicte.

Al Barça li van fer tres gols en set minuts al Ciutat de València amb 0-1. Tampoc va poder cantar victòria l'Atlètic a Sevilla i el Madrid va ser incapaç de guanyar el Betis. La impotència dels referents de la Lliga contrasta amb el patiment i també la diversió dels amos de la Premier. El torneig espanyol avança sense direcció i amb el clàssic suspès fins al 18-D. L'equip de Zidane s'ha quedat sense gol des que va marxar Cristiano Ronaldo mentre que els blaugrana s'han convertit en l'equip de Messi. El duel entre l'argentí i el portuguès havia estat el millor aparador per a la Lliga i la Champions fins que CR va marxar a la Juve. A l'espera de veure l'evolució de l'Atlètic de Simeone, el Madrid i el Barça han perdut identitat: els madridistes sempre s'han explicat a partir de la victòria, i ara no guanyen, i els barcelonistes es remetien sempre a l'estil més que al marcador, fins que han deixat de jugar i de vèncer, víctimes d'una indefinició que els ha portat a concedir les mateixes derrotes en 11 jornades que en tota la temporada passada: tres (Athletic, Granada i Llevant).

La sensació és que hi ha dues ànimes que competeixen al mateix Barça: la dels jugadors contractats per agitar el futbol (De Jong, Griezmann i també Ter Stegen) i la dels que fa anys que són al club i es remeten als títols (Messi, Luis Suárez, Alba, Piqué). A Valverde li surt un equip híbrid en què la rutina i la inèrcia s'imposen a l'aventura i l'ambició, segurament perquè pensa que sempre arribarà a temps de tot. també de guanyar la Lliga.

El Bayern acomiada Kovac

El rondo té sentit quan la possessió és conseqüència de la pressió i de la velocitat de la pilota, claus que sumats al caràcter dels jugadors del Madrid i l'aportació dels altres internacionals van contribuir als èxits de la selecció espanyola, referent per a l'Alemanya de Löw. El futbol espanyol ha perdut influència, compromís i lideratge des de la sortida de Casillas, Puyol i Xavi.

Els especialistes asseguren que avui ja no n'hi ha prou amb la tècnica i l'encert, arguments que s'imposaven a la velocitat, per competir amb el ritme sostingut del futbol de la Premier. No es pot descansar amb la pilota quan els laterals s'han convertit en les peces decisives del Liverpool.

Han augmentat la intensitat i el volum de joc, que exigeixen la participació dels onze futbolistes, i sobretot la cultura de l'esforç, expressada en el nivell dels entrenaments, segurament inferior a la Lliga respecte a la Premier. El protagonista en el torneig espanyol és el VAR; a Itàlia reapareix el racisme —Balotelli es va retirar diumenge del Verona-Brescia— mentre l'Inter desafia la Juve. El PSG és capaç de perdre a Dijon. I a la Bundesliga el Bayern Munic va sortir golejat contra l'Eintracht Frankfurt (5-1), una rotunda derrota que va suposar l'acomiadament del seu tècnic, Niko Kovac.

Els campions de la vella Europa han perdut el control de la pilota i del futbol mentre a Anglaterra se succeeixen les emocions i s'encadenen els partits de referència, cap com el Liverpool-City. Davant del rock and roll de la Premier el rondo es converteix en una cançó de bressol quan es juga com ara a la Lliga.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_