Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El geni i l’ampolla

Els partits van quedar desbordats el 2017 per les entitats sobiranistes, i ara tots dos estan sent desbordats pels grups radicals

Jornada de protestes a Barcelona després de la sentència del procés.
Jornada de protestes a Barcelona després de la sentència del procés.

Tota una generació de joves catalans, la majoria encara estudiants, s’estan iniciant en política a través de les mobilitzacions de l’independentisme. La sentència del procés ha actuat com un nou aglutinador que els ha permès assajar noves formes de mobilització. La virulència de les primeres nits de protesta després de la sentència va desbordar els mateixos impulsors. Tot i que alguns, com el president Quim Torra, havien intentat posar-se davant de la manifestació al crit d’“Apreteu!”, en realitat estan fora de joc i el dilema que se li planteja ara al feble conjunt de dirigents polítics del sobiranisme és com canalitzar i encarrilar tota aquesta energia juvenil.

Els partits independentistes van resultar desbordats la tardor del 2017 per les entitats sobiranistes. I ara ambdós estan sent desbordats per grups radicals que, sota el paraigua d’iniciatives com els Comitès de Defensa de la República o Tsunami Democràtic, han emprès una mobilització permanent a l’estil de les protestes de Hong Kong. L’esbroncada a Gabriel Rufián en una d’aquestes protestes és més que un petit incident.

El carrer pren vida pròpia, fora de les velles estructures d’enquadrament polític, sense documents programàtics ni líders visibles i cert repudi de la verticalitat, ja sigui institucional o bé associativa. Bona part d’aquesta energia política s’ha organitzat a través de comptes en xarxes socials com Anonymus Catalonia, allotjada a Telegram, o @Catalunya_life, oberta a Instagram. Sorprèn que els que expressen tanta desconfiança cap als partits i líders polítics coneguts confiïn cegament en unes plataformes encara que desconeguin la identitat dels administradors.

El dia abans de saber-se la sentència, Anonymus Catalonia tenia tot just 12.000 membres. En pocs dies va arribar als 270.000. “No volem que pensis com nosaltres, només volem que pensis”, proclamava com a reclam. Aquests canals han estat un instrument molt útil per donar flexibilitat a les protestes, assegurar l’efecte contagi i llançar convocatòries com la que va portar a bloquejar l’aeroport en tot just dues hores. Tsunami Democràtic té més de 370.000 membres, i supera el principal canal de comunicació a les mobilitzacions de Hong Kong i, segons Telegram Analytics, és el 4t dins de l’apartat de canals polítics d’aquesta xarxa. Anonymus Catalonia disposa a més d’un instrument, @TardorCalentaBot, que converteix cadascun dels seus membres en un potencial informador capaç de subministrar dades i imatges en temps real, la qual cosa li permet seguir els moviments de la policia i llançar consignes. En el moment de màxim apogeu va arribar a llançar més de deu alertes per segon.

El que ha cridat l’atenció d’aquestes mobilitzacions és que els manifestants buscaven el cos a cos amb la policia i sembla que no tinguessin por malgrat la duresa de les càrregues. Caputxes, cares tapades i foc. La imatge era molt semblant a les dels disturbis dels Armilles Grogues a París o les imatges que arribaven de Xile, on ha esclatat una protesta també virulenta: “Ens ho van prendre tot, fins i tot la por”, resava una pancarta a Santiago.

En la manifestació de Barcelona del divendres 25, una altra pancarta deia: “La meva filla no és violenta, és valenta”. És molt significatiu que les reaccions a l’esclat violent de les primeres nits hagin oscil·lat entre l’“Així, no” en referència a la violència, i la comprensió cap a la ràbia expressada i les seves raons, que un jove encaputxat va resumir així a televisió: “Deu anys de manifestacions multitudinàries ens han ensenyat que ser pacífics no serveix per a res”.

La qüestió ara és si aquesta violència que vam veure els primers dies tornarà o no. La primera responsabilitat és dels manifestants, però la resposta policial va contribuir a crear una espiral d’acció-reacció que s’hauria pogut evitar. Lluny d’apaivagar i reduir la tensió, l’actuació policial va agreujar la situació amb actuacions clarament fora de norma, com aquella imatge d’un policia que clava un fort cop al cap i per darrere a un manifestant que estava quiet a l’aeroport d’El Prat. A partir de cert moment, l’actuació policial va ser més continguda i la violència va cessar. Però hi continua havent un pòsit de radicalitat que pot esclatar en qualsevol moment. Ara es preparen noves accions per al dia de les eleccions. La temptació d’intentar aixecar-se als telenotícies del món per la via d’alterar la jornada electoral hi és.

La rapidesa amb què els claustres de les universitats i els rectors s’han plegat a la seva exigència d’alterar les normes d’avaluació per facilitar les protestes els ha envalentit. Volen poder fer vaga, però no volen assumir cap cost. El geni ha sortit de l’ampolla i ara caldrà veure qui l’hi torna a ficar. Com en les grans riuades, els que encoratgen la protesta radical poden veure’s arrossegats pel corrent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >