Selecciona Edició
Connecta’t

La setmana ‘horribilis’ del teatre barceloní

Els disturbis posteriors a la sentència del procés han ocasionat fortes pèrdues al sector cultural

El Tïvoli va haver de baixar la persiana el dissabte 26.
El Tïvoli va haver de baixar la persiana el dissabte 26.

“No us espanteu, però... estem assetjats”. La veu de Patricia Mendoza, directora de comunicació de la Sala Atrium, no transmetia por. “Hi ha barricades amb foc a cada costat del carrer”. Ni així. Els espectadors que acabaven de veure l’estrena de Quincas. La mort i la mort, un monòleg tragicòmic amb Òscar Muñoz, van sortir cap al petit vestíbul amb molta curiositat, una certa preocupació i pocs nervis. El carrer Consell de Cent, entre el passeig de Sant Joan i Roger de Flor, a pocs metres del Departament d’Interior de la Generalitat, on aquell 16 d’octubre estava programada una manifestació contra la sentència, efectivament estava minat de contenidors en flames. “Tenim uns gotets de vi per a l’espera”, va afegir Patricia quan tots es van fer càrrec de la situació. N’hi havia que van sortir corrents cap a casa seva (barricada a través), alguns es van quedar a la vorera, amb el gotet de vi negre, i d’altres es van quedar comentant la jugada al vestíbul.

Les protestes que es van desencadenar a Barcelona (i altres ciutats de Catalunya) a partir de dilluns, 14 d’octubre, quan es va saber la sentència del procés, van afectar la vida diària dels ciutadans. El lleure i la cultura es van veure seriosament afectats per les protestes. Aquella funció de Quincas, econòmicament parlant (no artísticament), va ser un desastre: poc més de mitja entrada (uns 30 espectadors). Però no ha calgut que un teatre estigués a l’epicentre dels disturbis perquè patís una important disminució d’espectadors. Les dades d’Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) ho confirmen: “La setmana del 14 al 20 d’octubre va ser catastròfica”, diu la presidenta de l’entitat, Isabel Vidal. “La recaptació va caure un 30% aquella primera setmana mentre que la venda anticipada va baixar un 65%. I estàvem en una època en què anàvem molt forts: a data 13 d’octubre [un dia abans de saber-se la sentència] la xifra d’espectadors era un 10% superior a la del 2018. Al 20 d’octubre ja estàvem un 4,6% per sota dels registres de l’any anterior”. Aquesta setmana (del 28 d’octubre al 3 de novembre) el nivell d’afluència de gent als teatres ja és similar al d’abans de les protestes. Tanmateix, la venda anticipada encara se’n ressent. Si la baixada en la setmana crítica va ser de dos terços, encara queda un terç per recuperar. “La gent no pensava a anar al teatre aquella setmana ni a programar-ho per a més endavant, i molts encara no s’atreveixen a fer-ho”, explica Vidal.

Els teatres Borràs (a la mateixa plaça Urquinaona) i Ars (a pocs metres, al carrer Jonqueres), són els espais més castigats. El primer va cancel·lar La dama del Nil, programada fins al 3 de novembre, i tornarà a obrir les portes el dia 13, amb el ja clàssic Pel davant i pel darrere. El Tívoli, al carrer de Casp entre passeig de Gràcia i Pau Claris, es va veure obligat a abaixar la persiana el dissabte 26, abans de la funció d’El jovencito Frankenstein, per mantenir la seguretat dels treballadors i públic davant de les corredisses que es van produir al carrer.

La llibreria Laie es troba a Pau Claris, a una cruïlla d’Urquinaona. Lluís Morral, director literari, reconeix que les vendes van baixar entre un 30% i un 40% durant la setmana de la sentència, i que van haver de tancar abans d’hora durant dies. “En realitat, les concentracions sobiranistes dels últims anys ens han anat molt bé perquè ha vingut molta gent de comarques que abans o després de les manifestacions passava per comprar llibres”, diu. Això va ser exactament el que va passar el dia 26, dia de la gran manifestació contra la sentència: “Després d’una setmana pràcticament normal, la llibreria es va omplir de gent amb estelades de capa”.

Els museus, tot i que menys que els teatres, també han perdut visitants. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) reconeix una davallada de públic en la setmana de disturbis més intensos (va tancar les portes el dia de la vaga), en què l’exposició Feminismes! va baixar dels 500 visitants diaris de mitjana a 360. Aquell dilluns una xerrada entre Fina Birulés i Marta Segarra es va ajornar per al 16 de desembre. “No va ser una hecatombe, però sí que es va notar”, comenta Mònica Muñoz, responsable de Comunicació del centre.

Però si hi ha un museu que s’ha trobat assetjat per les concentracions és el Museu Egipci, al carrer València, entre passeig de Gràcia i Pau Claris. Plena zona zero. El seu conservador, Luis Manuel Gonzálvez, va explicar la setmana passada a El País que va haver de quedar-se una nit sencera amb les mòmies a causa de les protestes de carrer: “Era impossible sortir amb la que estava caient i hi havia de ser a l’endemà per a les activitats programades”, explica l’egiptòleg. La directora, Mariàngela Taulé, ironitzava: “Estem pensant a posar una vitrina amb els projectils de diversos tipus que han entrat per dalt”.

A prop, a uns vint metres de la Delegació del Govern, al restaurant Bella Italia no s’esperaven la que vindria. “Dilluns, 14, la gent que estava sopant a la part interior pràcticament ni es va assabentar del que passava fora”, recorda un dels responsables de la pizzeria. “En canvi, els que ocupaven les taules que donen al carrer es van espantar i se’n van anar... vam haver de preparar-los les pizzes per emportar!”. L’endemà, la convocatòria de protesta va ser precisament a la Delegació. “Al migdia vam obrir gairebé amb normalitat”, explica el restaurador, “però a la tarda ja vam quedar dins del perímetre de tanques que va muntar la policia, amb la qual cosa no vam poder obrir el restaurant”. Les reserves es van anar cancel·lant: “La gent tenia por, o no tenien manera d’arribar...”, expliquen al restaurant.

El Palau de la Música va baixar un 69% les vendes en concerts entre el 14 i el 20 d’octubre (un 15% en les visites guiades), però aquesta setmana ja n’ha recuperat la meitat, segons informa la seva directora de Comunicació, Judith Pi, que admet que es van cancel·lar tres concerts però que pel d’Herbie Hancock, el 26, “el Palau estava ple de gom a gom”. “Estem acostumats a les manifestacions”, ironitza Pi. “De vegades ningú no se n’assabenta i resulta que tenim una manifestació allà baix, a Via Laietana.”

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >