Els barcelonins continuen donant l’esquena als seus museus
El 2018, només un 14,4% dels visitants eren de la ciutat, la pitjor xifra dels últims quatre anys
Els barcelonins continuen donant l’esquena als museus de la seva ciutat, tant a les col·leccions permanents, com a les exposicions temporals i a les activitats programades per tots. És el que es desprèn en comparar les dades de visitants dels tres últims anys, que mostren un descens continuat. Si bé del 2014 al 2015 es va viure una pujada esperançadora, que passava del 10,5% al 17,3%, en aquell mateix moment es van inaugurar diversos centres, com el Museu de les Cultures del Món i, sobretot, el Museu del Disseny, que va atreure un bon nombre de barcelonins a visitar aquest enorme edifici que havia ajornat diversos anys la seva obertura. Fins i tot el 2016, l’índex va continuar creixent fins a situar-se en el 17,7% del total, però a partir de llavors els números no han fet res més que baixar, i van passar al 17,5% el 2017 i al 14,1% l’any passat, amb la qual cosa van sumar un total de 3,6% de descens, en tot just tres anys, segons les dades comparades de l’últim informe del Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió (GESOP) de l’Ajuntament de Barcelona, que estudia dades de visitants de 16 museus de Barcelona i dels anys anteriors.
Aquesta dada negativa se suma a una de poc esperançadora: l’última edició de la Nits dels Museus, celebrada el 18 de maig, en la qual van obrir les portes gratis 84 centres culturals i museus de Barcelona i poblacions properes, va acabar amb 168.171 visitants, 34.889 menys que l’any anterior. Va ser, així, també la xifra més baixa dels últims quatre anys.
Però és que ni de franc entren als museus. La majoria obren diumenge a la tarda de franc amb la intenció que els ciutadans de Barcelona aprofitin que aquell dia és el de menys presència de turistes a la ciutat, però des que aquesta iniciativa va arrencar el 2009, les xifres es mantenen entre el 15% i el 17% del total.
Fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) apunten que, tot i que les dades estan ponderades, és difícil comparar xifres de diversos anys perquè no sempre es computen els mateixos centres i que incloure-hi o no museus com el Picasso —amb un 90% de públic estranger— fa que el resultat final variï. Segons aquestes mateixes fonts, el descens “tot i que és significatiu, no preocupa” ja que “després de tres anys en què el context general ha estat advers, s’esperava que la disminució de públics locals fos més important, com ha passat amb cinemes i teatres.”
Interès per tornar
Tanmateix, per a Joan Subirats, primer tinent d’alcalde i responsable de la cultura municipal, el problema sí que és de fons. “Tal com Daniel Giralt-Miracle plantejava en una entrevista en aquest diari, hi ha un problema d’obsolescència; cal replantejar el mateix concepte de museu i aconseguir que la gent local que ja ha anat a un museu com el Picasso senti interès per tornar”, explica aquest catedràtic de Ciències Polítiques que ha passat a la pràctica municipal de la mà d’Ada Colau. “En teatre, dansa i cinema hi ha canvis constants en la programació, però al museu la idea és que és una cosa estàtica i d’aquí la importància de les dinàmiques i dels recursos de la capacitat de programar coses noves que alterin la sensació de déjà vu. Per això, els que acaben nodrint la visita són les persones que venen de fora perquè per a elles és nou”.
Per ell, el problema “no és tant la capacitat de fer grans exposicions, sinó més aviat seleccionar alguns elements clau del mateix equipament i creuar-lo amb altres mirades. Hi ha un terreny important per jugar si es vol evitar que la gent tingui la sensació que ja ho ha vist tot i així fer que tingui ganes de repetir”, explica Subirats.
Joan Subirats enumera l’univers d’activitats que es programen des de l’Ajuntament per atreure el públic local: “Com In Museo, que es fa al febrer i permet veure els espais de treball i les reserves i donen una mirada nova més; també Barcelona Dibuixa dedicat al públic familiar, sobretot als nens i l’Apropa Cultura, per a persones grans i en risc d’exclusió,” explica.
Malgrat tots aquests programes per atreure públic local, en les dades que dona a conèixer l’Icub es comprova que també van descendir els visitants vinguts de la resta de Catalunya (5,9%, la xifra més baixa dels tres últims anys); la majoria de la província de Barcelona, seguits dels de Girona. I que tampoc no augmenten els visitants de la resta d’Espanya (3,5%); madrilenys i andalusos, entre els més els fidels. Perquè l’únic que va augmentar el 2018 va ser el del públic estranger, que representa un total del 73%. De tots aquests, el 41% europeus, malgrat que són els nord-americans els que entren més freqüentment a un museu, i superen italians, francesos i alemanys. Els japonesos, que tenen fama de ser en tots llocs, només representen el 2,6% i ocupen el lloc desè, empatats amb els xinesos. Els museus que reben més turistes són el Picasso (90%) i Fundació Joan Miró (81%). Per contra, els centres que reben més visites dels seus conciutadans són el de Ciències Naturals (41,6%), el Born (38,95), el Museu del Disseny (37,9%) i CCCB (34,3%).
“Ja em sembla bé que hi hagi molt de públic estranger; però cal veure què passa amb el local”, remarca Subirats, i, sobretot: “Cal replantejar-se com ho fan a altres llocs del món, la idea de museu i reforçar aquestes iniciatives que facin que la gent sempre tinguis ganes de tornar-hi”. En aquest sentit, recorda l’oportunitat que és que Cultura i Educació estiguin juntes a l’Ajuntament: “Cal reforçar els serveis educatius perquè siguin presents des del començament d’una exposició i aconseguir que la difusió sigui més gran”. I anuncia: “En temes de museus estem preparant una mesura de govern”, que incideixi en els temes educatius: “Si no som capaços de canviar les lògiques artístiques i culturals amb més presència en l’educació no avançarem. Insistim que és clau la inclusió d’una hora artística i cultural a les escoles; que no hi hagi un petit sector de la població que estigui acostumada a entendre la seva activitat vinculada al món artístic, sinó a tots els sectors, entès com un dret democràtic que s’entengui, que és una cosa que forma part de la seva trajectòria educativa”.
Entre les dades que també aporta l’estudi de l’Icub, és que el públic és paritari en gènere (48,9% dones, 46% homes i 5,1% un desconcertant no consta). Els homes visiten més el museu Marítim, el Muhba de la Plaça del Rei, el Born i el Castell de Montjuïc, mentre que les dones prefereixen el Museu de les Cultures, el Marés, el monestir de Pedralbes i el museu Etnològic.
Quant a l’edat, més del 57% del total no superen els 39 anys, mentre que un terç dels visitants ho fan en parella, i dos de cada deu hi van sols, els mateixos que amb amics. I una última dada que cal que tinguin en compte els responsables de la gestió dels museus barcelonins és que, malgrat el domini de les xarxes socials i internet, els que van a museus ho fan seguint les recomanacions de guies i informadors turístics (33,2%), internet (21%), el boca- orella (18%) i publicitat (6%), mentre que els que asseguren que hi “passaven per davant” i van decidir entrar-hi van ser un gens menyspreable 9,6%.
Sobre la firma
