_
_
_
_
_

La batalla pel control de la droga salta al carrer a Barcelona

Joves a sou de màfies pakistaneses resolen amb violència les seves disputes per la venda d'heroïna i cocaïna

Agents recullen mostres de la baralla que va tenir lloc a Badalona el passat 27 d'octubre.
Agents recullen mostres de la baralla que va tenir lloc a Badalona el passat 27 d'octubre.Joan Sánchez

Els germans Tanveer estaven sopant a casa quan van rebre la trucada que els canviaria la vida. Va passar diumenge passat a la nit. Un amic els va demanar acudir a Badalona a plantar cara a un grup de nois, pakistanesos com ells, amb qui mantenien una disputa. Els Tanveer, que viuen en ple cor del Raval, van pujar al metro i van desembarcar amb uns altres “20 o 30” joves a l'estació de Gorg poc abans de les 22.00. No anaven armats. Sí ho estaven els de la banda rival, que els esperaven amb matxets, catanes, una destral, pals de ferro, potes de cabra (palanques de ferro), una pistola de fogueig i fins i tot un pal de criquet, l'esport per antonomàsia del Pakistan.

Más información
Un mort i dos ferits greus en una baralla multitudinària a Badalona

La sagnant batalla, en què van participar menors, es va desencadenar a la rambla del Gorg, on es construeixen nous blocs de pisos amb vista al port. El lloc escollit per ajustar comptes no és lluny de Sant Roc, Artigues i La Salut, els barris de Badalona que acullen —amb el permís de Ciutat Vella, a Barcelona— bona part dels 50.000 pakistanesos que viuen a Catalunya (uns 20.600 només a Barcelona). Els veïns van gravar en vídeo la baralla, que després es va desplaçar fins a l'interior del metro.

Ammad Tanveer, que vestia un xandall del Barça, va aparèixer mort a l’andana d’una estació. El cadàver tenia “ferides d'arma blanca a la part esquerra de la cara, a la cama, al braç” i cinc ferides més a l'esquena, segons els atestats policials als quals ha accedit EL PAÍS. Al carrer van ser trobats, ferits, els seus dos germans, Amir (21 anys) i Saad (de 16), i un altre jove. Tots ells estan ingressats a l'hospital. Tahrir Rafi, de l'Associació de famílies pakistaneses d'Espanya, insisteix que els germans no tenen res a veure amb les drogues i que es van veure embolicats en una baralla que no els afectava.

Perquè aquesta és la tesi amb què treballen els Mossos: la baralla va ser concertada i té com a rerefons les pugnes entre clans pel control territorial de la venda de drogues. No és la primera vegada que passa a Badalona, com confirma el regidor de Seguretat, Rubén Guijarro. Però mai no havien estat d'aquesta virulència. A més del mort i els tres ferits, l'episodi va deixar nou detinguts. El jutge ha ordenat l'ingrés a presó de sis d'ells pel risc, entre d’altres, que es produeixin nous enfrontaments. Encara que la majoria s'han acollit al seu dret a no declarar, altres ho han fet i el jutge no els dona cap credibilitat. Un d'ells, per exemple, va dir que estava allà “accidentalment, dormint en un banc” i que es va veure involucrat en la baralla.

Joves al barri de les Artigues de Badalona.
Joves al barri de les Artigues de Badalona.m. Minocri

En els últims anys, clans organitzats d'origen pakistanès han adquirit un paper rellevant en el negoci del narcotràfic, i especialment de l'heroïna i la cocaïna. Els caps d'aquestes xarxes traslladen les substàncies des de la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan a Barcelona a través de mules, que viatgen amb avió i amaguen la droga en maletes de doble fons. Han arribat a desplaçar altres grups consolidats, com els dominicans. Però amb l'auge també han arribat les rivalitats. Aquesta guerra soterrada emergeix davant de la ciutadania quan les baules més febles de la cadena —els joves que es dediquen a la venda al detall i que són a sou de les màfies— porten la violència als carrers.

Una de les primeres empremtes visibles d'aquestes disputes va tenir lloc l’abril del 2017, quan mig centenar de pakistanesos es van enfrontar al passeig Marítim de Barcelona amb pals, llaunes i alguna arma blanca en una baralla que va deixar un ferit de gravetat. Dos mesos més tard, els Mossos van detenir 15 membres de la Banda de la Mina, que apallissava la competència per aconseguir el control del territori. Part dels seus responsables procedeixen d'Itàlia i vivien a Badalona; aquesta és la mateixa situació d’alguns dels nou joves detinguts diumenge. Com Bilal A., que va ser arrestat quan pujava les escales del metro de Gorg. Tenia les mans plenes de sang i s’estava traient un matxet dels pantalons. Els seus únics documents legals són italians.

Els arrestats són molt joves, van arribar des d'Itàlia fa quatre anys

Els arrestats per la baralla de Badalona són molt joves —un d'ells és menor— i s'han instal·lat a Catalunya en els últims tres o quatre anys, segons fonts de la investigació. “Van arribar d'Itàlia, on estaven marcats per la policia, i es van instal·lar a Barcelona, on aviat van començar a lluitar pel territori”, assenyalen les mateixes fonts. Estan en situació irregular i la majoria d'ells viu en pisos ocupats, sobretot al barri de La Salut. Les ordres de presó del jutge assenyalen que no tenen arrelament. En les seves declaracions, alguns han afirmat que viuen “en una habitació”, que treballen “quan els surt alguna cosa” i, en alguns casos, que són a Espanya “des de fa pocs dies”.

“Viuen al marge de la comunitat, no s'integren. Tenen el seu estil de vida, de malbaratament. No tenen família ni arrelament i veuen en la venda de drogues la seva via d’escapament”, explica un destacat membre de la comunitat a Badalona, que prefereix no donar el seu nom per temor de represàlies. Raja Babar Nasir, secretari general de Pak Federació d'Espanya —que agrupa 25 associacions i té base a Barcelona— assenyala que “els culpables han d'anar a la presó perquè els altres joves aprenguin” i lamenta les imatges de violència. Però demana no criminalitzar el col·lectiu: “Més del 99% de la comunitat és treballadora, pacífica i respectuosa amb l'ordre públic i no té res a veure amb la violència i els grups mafiosos”.

Delinqüència aliena a la comunitat

Tahir Rafi insisteix a separar la pura delinqüència d'una comunitat estrangera que és la més gran a Barcelona (20.600 persones), després de la italiana i la xinesa. Per posar límit a aquest tipus de situacions recalca la importància de les mares. “La integració de la dona és fonamental. Són un pilar perquè són les que passen més temps a casa, amb els fills”, explica. La investigadora Berta Güell, que coneix a fons la comunitat pakistanesa, nega que la violència sigui una eina d'aquesta comunitat, caracteritzada per un esperit emprenedor, per dirimir els seus conflictes. “Si no, també ho veuríem quan tenen disputes en l'economia formal, com els supermercats”, indica l'experta. Güell assenyala que les baralles per la territorialitat tenen més a veure amb les “dinàmiques del mercat de la droga que amb una comunitat concreta”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_