Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona projecta baixar activitat econòmica d’entresols a baixos buits

La ciutat compta amb més de 78.000 locals i dues terceres parts d’ells tenen activitat

Un carter passa per davant d'un baix comercial en un carrer de Barcelona
Un carter passa per davant d'un baix comercial en un carrer de Barcelona

Barcelona té bona salut comercial, en general, però hi ha barris o zones concretes que pateixen desertització. La ciutat compta amb més de 78.000 locals i dues terceres parts d’ells tenen activitat, segons l’últim cens que va realitzar l’Ajuntament, el 2016. Un altre estudi de 2018, aquest centrament en els 23 eixos comercials aglutinats a Barcelona Comerç amb 30.000 establiments, oferia una ocupació del 86%. Per combatre els locals buits, l’Ajuntament projecta baixar l’activitat econòmica de principals i entresols a les plantes baixes.

“Seria una manera d’alliberar espai que ara està ocupat per despatxos i altres activitats comercials per poder destinar-los a habitatge i que els baixos tinguessin ús”, explica la regidora de Comerç del Consistori, Montserrat Ballarín, que juntament amb Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, són els que impulsen aquest pla.

Un projecte que, puntualitza Ballarín, està en fase de definició: “Són moltes variables, però seria interessant perquè ajudaria a mitigar dos problemes que tenim a Barcelona: el dèficit d’habitatge i persianes baixades a nivell de carrer amb l’impacte que això suposa als barris”, afegeix. De moment, el Consistori està actualitzant el cens de locals per tenir una fotografia actualitzada del panorama. Es part de la premissa que l’activitat comercial o professional a nivell de carrer és fonamental per a la qualitat de vida de qualsevol barri. La seguretat i el teixit social depenen, en gran manera, que les plantes baixes no tinguin les seves persianes permanentment tancades.

El problema va per barris. És més difícil veure locals buits a l’Eixample o Ciutat Vella que en algunes zones de Nou Barris, Sant Andreu, Guinardó, o determinades àrees de Sant Martí o les Corts. Segons la radiografia de Barcelona Comerç, l’ocupació sobrepassa el 97% a Gran de Gràcia, Sants i Sarrià. Per sobre de 90% es troben Sant Antoni, l’Eix del Raval, i el Cor d’Horta. Entre el 80% i el 90%, la majoria de la resta dels eixos: Eixample, Poblenou, Poble-sec, Sant Andreu i Sant Martí. I per sota del 80% estan Sants-Les Corts Eix Comercial, Creu Coberta i Eix Maragall. Comercialment, es considera una àrea en risc de desertització amb una ocupació per sota del 70%.

“D’entrada farien falta dades molt precises de quina activitat hi ha en entresols i principals susceptibles de baixar als locals perquè per norma general els preus dels baixos són més cars”, apunta Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana. Ni aquest organisme, ni el mateix Consistori i tampoc la Cambra de Comerç de Barcelona tenen un cens de l’activitat professional en entresols i principals.

Gentrificació

“Algunes vegades es projecten iniciatives difícils de posar a la pràctica i resulta complicat descentralitzar l'activitat econòmica”, afegeix Gorgues, que mira amb cert escepticisme la idea de l’Ajuntament de guanyar superfície per a habitatge en entresols i principals. “A molts edificis de l’Eixample, per exemple, existeix l’entreplanta, que ja va ser dissenyada com a oficina perquè no compleixen les condicions d’habitabilitat”. Gorgues creu, a més, que la manera de treballar ha canviat amb l’impacte de les tecnologies i internet: “Els professionals necessiten menys metres quadrats que abans i molts locals ara resulten grans”. En els últims anys, per exemple, el tancament de sucursals bancàries està deixant una reguera de baixos de superfície considerable sense ús, especialment fora de la zona centre.

Des del punt de vista públic, el problema de la desertització de locals a alguns barris, com Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, o la Marina, és més complex de resoldre. “Quan hi ha carrers sencers amb els baixos sense ús és molt difícil aixecar la persiana”, apunta Enric Miravitlles, responsable de l’àrea de Desenvolupament Local de Proximitat de Barcelona Activa. Aquesta empresa municipal va emprendre el 2018 intervencions puntuals per combatre la desertització o la gentrificació, aquesta en algunes zones de Ciutat Vella.

En aquest districte i en locals que són de propietat pública ja s’han fet plans de dinamització amb concursos per captar projectes que vagin més enllà del monocultiu turístic que busquen usos econòmics que encaixin bé amb el veïnat. Es va fer una primera edició el 2018 amb vuit locals que estan ja funcionant i ara s’està preparant una altra convocatòria de vuit més. També són locals de propietat municipal que es volen destinar al comerç de proximitat, que en àmplies zones de Ciutat Vella gairebé ha desaparegut.

Des de Barcelona Activa s'ha impulsat un altre programa de subvencions públiques a l’activitat en plantes baixes de propietat privada amb dues convocatòries —el projecte es diu Impulsem el que fas— el 2018 i una altra aquest any a 21 zones de la ciutat que o bé pateixen desertització o gentrificació. S'han donat 10 subvencions —de 10.000 euros cadascuna per al cost del lloguer— a altres tants projectes i ara es plantegen ajuts a les reformes dels locals perquè un dels costos més importants és la posada a punt per aixecar persianes: “És un primer pas de polítiques públiques perquè fins ara no existien”, matisa Miravitlles.

La capital catalana i Manhattan, “ànimes bessones”

Despatxos d’arquitectura, consultors mèdics o espais de coworking són cada vegada més freqüents a nivell de carrer. Se’n poden veure, especialment a barris fora de l’eix central de l’Eixample, on els preus de lloguer de les plantes baixes són elevats i no resulten atractius per a aquesta demanda. Una tendència que va començar fa uns anys i que s’està estenent gradualment.

“Hi ha moltes activitats professionals que guanyen visibilitat a peu de carrer”, apunta David Nogué, especialista en estudis de mercat d’eixos comercials. Aquest analista, que considera que gran part de Barcelona no té un problema seriós de locals buits, està treballant actualment en un estudi sobre l’activitat comercial de Manhattan i afirma que la zona central de la capital catalana i l’illa de Nova York són “ànimes bessones” comercialment parlant: “Perquè Manhattan segueix el model mediterrani d’usos comercials i professionals en plantes baixes i als pisos superiors usos residencials. A més, alguns paràmetres són similars. A les dues ciutats, la mitjana de locals és de 1.000 per quilòmetre quadrat i tenen un nombre semblant de comerços, uns 33.000. En restaurants guanya Barcelona amb més de 3.000 mentre que Manhattan, tanmateix, està per sota”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >