Selecciona Edició
Connecta’t

Els premis Gaudí arrenquen en un clima de precarietat del cinema català

Un estudi sobre l'exhibició cinematogràfica a Catalunya destaca que el nombre d'espectadors de pel·lícules en català ha tocat fons amb un 2,13% el 2018

Sergi López a 'El viatge de la Marta (Staff Only)'.
Sergi López a 'El viatge de la Marta (Staff Only)'.

El panorama del cinema català és desolador: nou de cada 10 municipis catalans no tenen una oferta cinematogràfica regular; dels 235 cinemes que hi havia a Catalunya el 2000 en quedaven 137 el 2018; la quota de pantalla de la producció catalana (pel·lícules amb participació catalana en la producció, en la llengua que sigui) ha baixat fins al mínim històric d'un 5,3% del total d'espectadors de cinema; el nombre d'espectadors de pel·lícules en català ha tocat fons amb un 2,13%. Són algunes de les dades que mostra l'Estudi sobre l'exhibició cinematogràfica i l'accés del públic a la producció catalana, signat per l'investigador Francesc Vilallonga, de la Universitat Ramon Llull, per encàrrec de l'Acadèmia del Cinema Català i que s'ha presentat a Barcelona aquest dimecres, dia en què arrenca la cursa pels premis Gaudí, els guardons que lliura aquesta institució. Els gairebé 500 acadèmics començaran a votar aquest dijous entre les 59 pel·lícules i els premis es lliuraran el 19 de gener en una gala a l'auditori del Fòrum CCIB, a Barcelona.

"La solució a aquesta situació es troba en la voluntat política de tenir un audiovisual normal. La política de benestar oblida que la cultura és la gran afavoridora de la llibertat de pensament", ha assenyalat Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia, que ha criticat que la Generalitat segueixi amb uns pressupostos prorrogats i ha recordat que la taxa de l'audiovisual, "lluitada i justa", va ser impugnada pel Tribunal Constitucional. La presidenta ha destacat que de les 14 pel·lícules de ficció en català que opten als Gaudí "només tres passen d'un milió d'euros de pressupost".

L'estudi realitzat per Vilallonga té una part quantitativa i una altra de qualitativa, amb les reflexions de 10 agents professionals del sector del cinema, i destaca que la situació "respon, principalment, a la crisi digital del sector, a la fragmentació de públic entre altres finestres d'exhibició i al desequilibri territorial de l'oferta". El 67% de les pantalles actives són a Barcelona i voltants, mentre que hi ha comarques (com el Pallars Sobirà, el Pla de l'Estany o l'Alta Ribagorça) que no tenen cap cinema actiu.

La producció catalana respecte del total estatal, que havia arribat a ser de gairebé la meitat (48%) el 2010, ha baixat fins al 30%. "En realitat, aquesta producció s'ha mantingut estable", ha explicat Vilallonga, "el que passa és que l'espanyola s'ha disparat: s'han produït 266 pel·lícules, gairebé tantes com a França, on el finançament és 15 vegades superior". Passola ha explicat que molts professionals catalans "emigren" a Madrid a causa dels "pressupostos misèrrims" catalans, que no permeten un cinema competitiu i això fa que els professionals es moguin "en una precarietat enorme".

Pel que fa al cinema en català, Vilallonga ha argumentat que "hi ha la percepció que produir en català resta competitivitat". El nombre de pel·lícules rodades en català, que el 2013 representava un terç del total, el 2018 ha estat d'un 22% perquè ha pujat significativament el nombre de pel·lícules amb producció catalana que trien el castellà o l'anglès com a llengua original. "En moltes d'aquestes pel·lícules, la participació catalana en la producció, sovint, és molt baixa", ha apuntat la directora de l'Acadèmia, Laia Aubia. Passola ha defensat que "hi ha voluntat de rodar en català", però que "el problema és l'enfonsament del finançament català i la desaparició de les ajudes estatals per rodar en llengües cooficials".

Malgrat la disminució del nombre de sales, en els cinc últims anys els cinemes catalans han recuperat un 17% d'espectadors: després de forts descensos entre el 2003 i el 2013, el 2018 el nombre d'espectadors es va apropar als 20 milions, un terç dels quals es troben a la demarcació de Barcelona. Una altra dada positiva de l'estudi és que Catalunya és el tercer territori de la Unió Europea en assistència a sales de cinema, amb una mitjana de 2,58 entrades per habitant i any (a Espanya és de 2,14). "És una xifra molt alta, només superada per Irlanda (3,35), França (3,11) i Estònia (2,67)", ha subratllat Vilallonga.

El 36% de les pel·lícules dels Gaudí estan dirigides per dones

59 produccions participaran en els XII Premis Gaudí de l'Acadèmia de Cinema Català el 19 de gener, de les quals hi ha 53 produccions catalanes i sis europees, segons ha informat la directora de l'acadèmia, Laia Aubia. Destaca el fet que 22 d'aquestes produccions estan dirigides o codirigides per dones, una xifra que es manté respecte a edicions anteriors. De les 53 produccions catalanes inscrites (sis són europees), 23 tenen el català com a llengua original majoritària. Entre les candidates hi ha 35 llargmetratges de ficció, 10 documentals, quatre pel·lícules per a televisió i 10 curtmetratges.

Els 470 acadèmics començaran a votar aquest dijous, el 5 de desembre es coneixeran les nominades i el lliurament dels guardons serà el 20 de gener. La gala la produirà Dagoll Dagom, la dirigirà Jordi Prat i Coll, multipremiat per la seva adaptació de l'obra de teatre Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol, i la presentarà l'actriu Anna Moliner, que també va participar en aquest muntatge.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ