Selecciona Edició
Connecta’t

Les universitats catalanes cedeixen a la pressió i prenen partit pel procés

Els rectors defensen la neutralitat de les institucions i asseguren que són els claustres els que s'han posicionat

Els joves de l'acampada tallant la Gran Via aquest dimecres. En vídeo, enfrontaments entre estudiants a la Universitat Pompeu Fabra.

Les universitats catalanes s'han deixat arrossegar per la pressió dels estudiants independentistes i han pres partit pel procés. La pugna d'alguns alumnes, amb vagues continuades i tancaments per bloquejar els accessos a les facultats, ha acabat fent que els centres cedissin a les seves demandes i flexibilitzessin l'avaluació per compaginar les classes amb les protestes. La tensió ha arribat, fins i tot, als claustres, on s'ha forçat l'aprovació de manifestos per la llibertat dels presos. Centenars de docents han qüestionat la neutralitat dels rectors.

No és la primera vegada que les universitats es posicionen políticament. L'Autònoma de Barcelona ja va declarar persona non grata José María Aznar quan era president del Govern. La tardor del 2017, alguns centres també van donar suport al referèndum i tots van condemnar les càrregues policials de l'1 d'octubre. Però mai s'havien significat tant com ara —la Universitat de Lleida ha declarat persona non grata la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, i el magistrat del judici del procés Manuel Marchena. Ni tan sols la pressió estudiantil per qüestions estrictament acadèmiques, com el rebuig massiu al Pla Bolonya el 2008, va aconseguir tantes concessions.

Els rectors, no obstant això, defensen la neutralitat de les institucions i asseguren que tenen les mans lligades en algunes situacions, com ara actuar contra els tancaments d'un reduït grup d'alumnes. “Estem desarmats respecte a aquestes actituds, que són, des del meu punt de vista, intolerables”, va dir dimarts el rector de la Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals. Hi coincideix Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona i president de l'associació que aglutina les universitats públiques catalanes. “La normativa és clara. Si un nombre de membres del claustre demana una sessió extraordinària, l'has de convocar, i si es vota una proposta, s'aprova. Les universitats som neutrals, però els claustres han pres una posició clara”, apunta.

La pressió de grups d'alumnes, que s'han tancat a les facultats per reclamar un examen final en lloc de l'avaluació contínua, ha fet que els centres ajornessin les activitats avaluables o obligatòries i es dissenyessin avaluacions alternatives. Totes les universitats públiques, excepte la Rovira i Virgili de Tarragona, han modificat, en un grau o altre, el seu sistema d'avaluació. La UPF, on el claustre havia votat en contra de l'avaluació única, va rectificar després del tancament d'uns estudiants dimarts. L'Autònoma de Barcelona va aprovar dimecres una alternativa a l'avaluació contínua, encara que no en totes les matèries.

“Li estem concedint una possibilitat d'avaluació addicional a un grup d'estudiants i els estàs afavorint sobre la resta d'alumnes. A més, els estudiants s'haurien de fer responsables del que significa la vaga. Això té un cost”, protesta Álvaro Choi, professor de Polítiques Educatives de la Universitat de Barcelona. El docent és un dels signants d'una carta als rectors catalans on es denuncia el posicionament polític de les universitats respecte a la sentència del procés. Els claustres de tots els centres públics han aprovat manifestos que, a més de rebutjar la sentència i demanar l'alliberament dels presos, arriben a sol·licitar, en algun cas, la revisió dels contractes de subministraments segons criteris de compromís “amb els valors democràtics”.

800 docents en contra

La carta, impulsada pels col·lectius Fòrum de Professors i Universitaris per la Convivència, suma 800 adhesions de professors de tot Espanya, segons els promotors. En la missiva qüestionen la neutralitat dels rectors i la legitimitat dels claustres per prendre decisions polítiques en nom de tota la comunitat educativa. “Jo he signat la carta perquè estic fart d'aguantar l'ús tendenciós de les institucions públiques. Ningú ha triat els claustres per raons polítiques, sinó per motius acadèmics”, lamenta Choi.

Per la seva banda, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha rebutjat valorar els manifestos aprovats pels claustres però ha recordat que “aquests textos sorgeixen a iniciativa de grups concrets de claustrals, que els rectors, en compliment dels seus estatuts, tenen l'obligació de sotmetre a votació al claustre”.

Choi sosté que la falta de dissidència està relacionada amb la “por” de discrepar dins del claustre. “Tenen por de ser assenyalats com a traïdors a la pàtria. Estan segrestats en aquest sentit”, apunta. Al claustre de la UB on es va votar el posicionament polític hi van anar 130 de 300 membres. 111 hi van votar a favor i es va aprovar. Al de Lleida, on es va validar el manifest més contundent, hi van participar al voltant de 130 dels 250 membres claustrals. “És veritat que hi ha silenci. Hi ha molta gent que no estava d'acord amb el que es votava i ja no van venir”, apunta Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida. I defensa: “La Universitat és neutral. Els que no són neutrals són les persones que van votar al claustre. Però jo soc el rector de tots. Dels qui van votar a favor i en contra”.

Amb la universitat al punt de mira, la segona jornada de vaga indefinida en universitats i el primer dels dos dies d'aturada convocats en secundària van acabar amb un seguiment baix. El focus ahir va ser la plaça Universitat, on van acampar centenars d'estudiants des de primera hora del matí. A la tarda, ja havien ocupat també la Gran Via, on van tallar el trànsit i van provocar un gran embús. Avui dijous l'acampada continuava tallant la Gran Via.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ