Selecciona Edició
Connecta’t

“Fer ‘Astèrix’ sense frustrar-te és molt difícil”

Ferri i Conrad, autors de ‘La filla de Vercingetòrix’, assenyalen la dificultat de conjugar continuïtat i innovació en el nou àlbum

Una vinyeta de 'La filla de Vercingetòrix'.
Una vinyeta de 'La filla de Vercingetòrix'.

Ja tenim aquí el nou àlbum d'Astèrix, La filla de Vercingetòrix (Salvat, edicions en català, castellà, basc, gallec i asturià), amb els gals de sempre (tot el repartiment del poblat), la poció màgica, els habituals romans dels campaments circumdants (menys guerrers aquesta vegada i cenyits a la formació defensiva de la tortuga, tot i que això no els deslliura de rebre plantofades), els desgraciats pirates (també aquí amb menys llatinismes, tot just un, signe, ai, dels temps) i fins i tot un inevitable cameo (Charles Aznavour). Però també noves incorporacions, l'adolescent i difícil (dos sinònims) Adrenalina, filla del famós cabdill gal històric del títol, els igualment adolescents fills del peixater Ordenalfabètix, Blínix, i el ferrer Esautomàtix, Fèlfix, el dolent de torn, l'explorador renegat Addictoasèrix, que persegueix la noia protagonista perquè Cèsar la romanitzi, el fill superdotat i hiperactiu de Strictosensus, un comandant de trirrem romà; un jove capità brità somiador i pacifista que respon al significatiu nom de Letitbix, i els dos exlloctinents de Vercingetòrix que s'han ocupat de criar la seva filla i que són, esclar, parella de fet…

Aquest dimarts al migdia en la presentació de l'àlbum, els seus creadors, el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, encarregats de donar continuïtat als personatges de René Gosciny i Albert Uderzo des del 2011 per l'editorial Hachette i pel mateix Uderzo (amb aquest ja són quatre els títols que han fet de la sèrie), han explicat les claus de l'obra i el difícil equilibri per conjugar fidelitat i innovació. Es dona la circumstància que tots dos van néixer el 1959, igual que Astèrix, i, com ell, acaben de fer els 60 anys.

Ferri i Conrad han coincidit que aquest quart àlbum els ha suposat menys pressió i por escènica. “Molta menys que el primer”, ha dit Ferri. “La tensió s'ha anat suavitzant, ens hem anat relaxant i ara tot ha estat més fàcil”. “Ara ja sabem què és el més important, podem dedicar tota l'energia a l'àlbum, el ritme és viu però no tan frenètic, més distès”. Tots dos tenen filles adolescents i han afirmat que això els ha ajudat a il·luminar l'Adrenalina. Ferri ha afegit que han intentat que el seu llenguatge no sigui gaire estereotipat i que s'han imaginat que els adolescents gals “han de tenir el seu propi argot”. “El repte era aportar una cosa nova en el personatge femení que havia de ser universal però inspirar-se en l'experiència real”, ha reflexionat Conrad. Sobre quin és el seu personatge nou preferit, Ferri ha dit que els dos adolescents del poblat, que eren els interlocutors necessaris de la protagonista i que s'assemblen físicament als seus progenitors de l'enclusa i el marisc, sempre a punt de brega, però són mentalment oposats a ells. Els dos jovenets ja formen part de la gran família de gals i els tornarem a trobar en el futur, han revelat. L'Adrenalina, en canvi, encara que com a pares els encanta la criatura, és un personatge “massa fort” i “no tindria sentit que tornés a aparèixer sense ser el centre de la història”. El personatge tampoc serà una porta a un possible spin-off de la sèrie, almenys de moment.

Del fet que a l'àlbum s'insinuïn assumptes actuals com la no-violència (excepte amb els romans), l'ecologisme i fins i tot l'animalisme —els adolescents li etziben, i valgui la paraula, a l'Obèlix: “Al ritme que es cacen, els senglars aviat s'extingiran!”, i l'obès gal posa cara de pòquer—, han apuntat que efectivament en els dos guerrers que adopten la noia hi ha una al·lusió als nous models de família, en aquest cas homoparental. “Ho hem fet a consciència, però sense passar-nos”, ha dit Ferri. “Jo els vaig imaginar més refinats, però el Conrad va decidir un perfil més tosc de guerrers per no caure en clixés. Hi ha aquesta al·lusió homosexual però sense insistir-hi gaire”. “I no, no som parella”, ha fet broma Conrad.

L'escriptor Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, en la presentació de 'La filla de Vercingetòrix', aquest dimarts a Barcelona. ampliar foto
L'escriptor Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, en la presentació de 'La filla de Vercingetòrix', aquest dimarts a Barcelona.

Pel que fa a la relació entre escollir un personatge femení i el moviment Me Too, han assegurat que no es tractava de compensar la històrica falta de dones fortes a la sèrie, sinó de fer una cosa nova, tot i que Conrad ha reconegut que en els 37 àlbums l'únic gran personatge femení ha estat Cleòpatra. En referència a tots aquests temes que hi ha sobre la taula en la societat, Ferri ha subratllat que hi ha al·lusions lleugeres, lleus, però que “la vocació d'Astèrix no és ser militant, és un còmic d'humor”. “Hi ha molts temes per explorar a la saga, el més difícil és preservar la identitat de la sèrie i alhora innovar”, ha reflexionat Conrad. “En tot cas, no farem un àlbum per atreure nou públic artificialment”, ha apuntat Ferri.

De la relació amb Uderzo, de 93 anys, diuen que és el seu "padrí” i que “al principi la seva presència era més clara, però la idea era confiar en nosaltres i prendre el relleu, i així s'està fent”. Per a l'històric dibuixant “sempre és un plaer i una felicitat retrobar-se amb l'Astèrix”. Han explicat que, tot i que l'Obèlix assegura en una vinyeta que prefereix les aventures a l'exterior i que aquestes s'han anat alternant en els últims quatre àlbums amb les que transcorren al llogaret, no hi ha una obligació autoimposada que hagi de ser així i que ells no tenen preferència (qualsevol l'hi diu a l'Obèlix). “Cada àlbum és diferent i té una història diferent”. El que sembla és que de moment no viatjaran a Catalunya i no hi haurà un Astèrix i el procés. “En tot cas, esperarem que la situació s'aclareixi i ja veurem si hi ha tema, ens ho pregunten també sempre a Portugal i Polònia”, ha dit Ferri.

Guionista i dibuixant han coincidit a l'hora d'afirmar que “fer Astèrix sense frustrar-te és molt difícil, la clau és com aportar en la continuïtat, seguir el que preexisteix donant alguna cosa imprevista; és un treball que en general no alimenta el nostre ego com ho faria una obra pròpia, tot i que alhora és un enorme exercici de creació”. Conrad ha reflexionat que el recorregut amb Astèrix és llarg i amb una marca d'excel·lència molt difícil d'igualar. “Trigaré anys a sentir-me plenament satisfet, hi ha sempre grans expectatives i al davant tens un Astèrix ideal”.

Conrad ha explicat que intenta portar el grafisme de mica en mica al seu terreny i que igual que Uderzo va anar evolucionant ell també ho pot fer. Però hi ha dificultats. “Toca els nassos quan algú et diu: ‘Aquest tros d'herba Uderzo mai l'hauria fet així”. L'organització de la vinyeta i el color també teòricament permeten actuar. “Uderzo és daltònic i alguns dels seus colors estridents de la primera època i gairebé psicodèlics responen a això. Amb el temps els colors s'han anat normalitzant, tot i que sempre són molt vius i encaixen en aquesta història tan energètica. És possible que en el futur tornem a l'esperit original del color i també fem que Astèrix torni a ser més humorístic”.

Del tema històric de Vercingetòrix, de qui se sap —per Juli Cèsar, precisament, a La guerra de les Gàl·lies— el nom del seu pare, Celtil·le, i fins i tot el seu oncle, Gobannitio, però res de la seva possible descendència, Ferri ha dit que els historiadors estan dividits sobre les particularitats: pot ser que tingués fills o no. Ha apuntat que hi ha un episodi durant el setge d'Alèsia en què Vercingetòrix fa eliminar dones i nens per estalviar menjar per als combatents, cosa que no sembla gaire paternal. Sobre la figura del cabdill gal ha assenyalat que és un heroi nacional una mica ambigu, ja que és un perdedor, un vençut. “Napoleó III va intentar recuperar-lo com a signe d'unitat de França però ara els historiadors el ressituen en un panorama d'implacable i irresistible romanització del territori”. Vercingetòrix, tot i el bon rotllo de la sèrie, va ser portat captiu a Roma i, després d'anys de captivitat, va ser executat, probablement per penjament, durant un Triomf de Cèsar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >