_
_
_
_
_

L’INE seguirà la pista dels mòbils de tot Espanya durant vuit dies

L'Institut Nacional d'Estadística pacta amb els operadors per fer un estudi sobre mobilitat utilitzant informació anònima

Usuàries de mòbil, al metro de Madrid.
Usuàries de mòbil, al metro de Madrid.SANTI BURGOS

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) coneixerà com es mouen els espanyols gràcies al mòbil. Durant quatre dies laborables de novembre, un diumenge i tres dies de vacances seguirà els moviments dels terminals, segons confirmen fonts de l'organisme. Això sí, les dades seran completament anònimes: gràcies a un acord pioner a Europa amb els tres principals operadors, l'institut estadístic rebrà les posicions agregades dels números, però no els titulars de les línies. La informació és rellevant per esbrinar quins són els desplaçaments habituals de la població i, per tant, on s'han de prestar els serveis públics i reforçar les infraestructures. També se sabrà on van els espanyols de vacances dins del territori nacional. L'operació començarà d'aquí a tres setmanes.

Durant quatre dies laborables consecutius de novembre, del 18 i al 21, l'INE analitzarà els moviments de mòbils a Espanya. Obtindrà de les empreses telefòniques recomptes de posicions dels mòbils en àrees de 15.000 habitants de mitjana. En cap cas rebrà informació o dades personals dels titulars dels terminals. Fonts dels operadors expliquen que les dades es proporcionaran agregades, sense possibilitat de detallar cada usuari.

Per elaborar aquesta estadística l'INE dividirà el territori nacional en 3.500 cel·les amb un mínim de 5.000 persones a cadascuna. D'aquesta manera, les grandàries dels requadres varien: les cel·les es tornen molt grans en àrees amb poca població i es van fent molt més petites en llocs amb alta densitat d'habitants. Així, la ciutat de Madrid quedarà parcel·lada en unes 128 quadrícules, pràcticament fins a una escala per barris.

Más información
Més ‘big data’ per al clima

A continuació, durant aquests quatre dies, es prendrà la posició dels mòbils entre les dotze de la nit i les sis del matí per establir el lloc de residència. I entre les nou del matí i les sis de la tarda s'examinaran els fluxos de persones, de quina cel·la a quina cel·la van per treballar o estudiar. Per qualificar-ho de destí quotidià, l'INE considera que el mòbil haurà d'estar present a la mateixa localització almenys quatre hores en dos dels quatre dies.

Amb aquesta informació es podrà conèixer quants ciutadans es mouen d'un municipi dormitori a una ciutat, quin nombre de persones treballa al mateix barri on viu o en un de diferent, d'on ve la gent que treballa en una zona, o com fluctua la població en un requadre al llarg del dia.

L'estudi valdrà per determinar la quantitat de persones que roman en un lloc i quina és la població flotant o vinculada a un municipi. Per exemple, quanta gent viu a Leganés, però treballa a Madrid. Es tracta d'una estadística essencial per als ajuntaments i governs regionals a l'hora de determinar les línies de transport, millorar les infraestructures o reclamar més fons per a sanitat o educació. En el futur fins i tot es podria utilitzar per millorar el disseny de la xarxa de transports.

Dit això, com es pot esbrinar si, per exemple, una persona en realitat treballa de nit? Per a aquesta finalitat, l'institut que presideix Juan Manuel Rodríguez Poo fa una comparació addicional: en aquests quatre dies examina si el terminal es mou en sis moments diferents del dia (a les 6.00, 10.00, 14.00, 18.00, 22.00 i 2.00). Així es pot dilucidar si l'activitat del mòbil és nocturna o diürna. També quant oscil·la la població entre la nit i el dia, per exemple a Alcorcón o al passeig de la Castellana de Madrid.

Aquest estudi pot servir, a més, per comprovar què està passant amb l'Espanya buida, cap on s'està movent. Podria passar que el problema fins i tot fos més gran si es conclou que en realitat hi ha molta gent que només viu en aquests enclavaments durant el cap de setmana, expliquen fonts consultades.

A casa per Nadal

Una tercera pota de l'estudi serà la dels moviments estacionals. L'INE rastrejarà els desplaçaments en dos dies de l'estiu —20 de juliol i 15 d'agost—, el 25 de desembre i un diumenge de novembre, el 24. 

D'aquesta manera, es podria apreciar el reagrupament familiar amb motiu del Nadal, les excursions o trasllats de cap de setmana o quines són les destinacions d'estiueig per barris a les grans ciutats. Fins i tot tindrà notícia de quants residents de Madrid es dirigeixen per vacances a Benidorm o quants de Barcelona van a Sitges.

Els tres principals operadors mòbils d'Espanya —Movistar, Vodafone i Orange— col·laboraran processant i lliurant les dades de manera anònima. La iniciativa representa un estudi experimental pioner a Europa. Només Holanda ha fet una cosa semblant, però amb un sol operador, força menys població i una menor profusió de dades.

Pel que fa a la legalitat d'aquesta pràctica, l'INE té contrastat que en gestionar-se informació anònima no comporta problemes d'incompliment de la llei de protecció de dades.

Abans, aquests moviments s'obtenien com a part del qüestionari del Cens. En concret, es preguntava als ciutadans quant trigaven a desplaçar-se a la feina i com ho feien. No obstant això, a partir d'ara, el Cens s'elaborarà sobre la base del Padró Municipal, el Cadastre i altres fonts, com la Seguretat Social. L'INE aprofitarà que aquests registres ja contenen tota la informació actualitzada, en lloc d'haver de contractar 50.000 enquestadors amb un cost superior als 150 milions, com es va fer el 2001. No obstant això, en canviar el mètode per obtenir les dades, l'organisme estadístic necessitava buscar una altra manera d'obtenir els patrons de mobilitat dels espanyols. I orquestrar una enquesta sortiria car. La tecnologia i el big data ja permeten innovacions com aquesta que poden enriquir en gran mesura les estadístiques.

Aprofitar més el ‘big data’ i menys les enquestes

Aquest treball pilot de mobilitat s'emmarca dins de la renovació de les estadístiques que han iniciat l'INE i altres organismes estadístics europeus. L'institut espanyol busca basar-se més en dades i registres administratius, i una mica menys en enquestes. Les estadístiques seguiran sent les mateixes, però canviarà la manera en què es compilen per molestar menys els ciutadans i les empreses, estalviar costos, guanyar en eficiència i millorar la qualitat de la informació. Sobretot, perquè les noves tecnologies obren un camp de possibilitats impensable fa tot just uns anys. Entre altres iniciatives, l'INE busca signar acords amb grans superfícies i hipermercats amb la finalitat de rebre els preus dels productes. La intenció és aconseguir-los en passar la compra per l'escàner de la caixa. Ja existeixen col·laboracions amb El Corte Inglés, Carrefour i Alcampo. I es negocia amb Mercadona i Lidl. També s'han començat a fer recerques de preus a internet, l'anomenat web scraping.

En el futur, en la mateixa línia que amb les dades de mobilitat, l'INE aspira a poder fer servir la informació de la itinerància per conèixer els moviments de turistes. O la de targetes de crèdit per saber quant gasten a Espanya. A l'INE són conscients que han d'aprofitar aquestes fonts, perquè cada vegada costa més que els ciutadans contestin a una enquesta o fins i tot trobar persones que siguin a casa a unes determinades hores.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Maqueda
Periodista de la sección de Economía. Graduado en Periodismo en la Universidad de Navarra y máster por la Universidad de Cardiff, ha trabajado en medios como Cádiz Información, New Statesman, The Independent, elEconomista y Vozpópuli.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_