Selecciona Edició
Connecta’t

Leonard Kleinrock: “Jo vaig enviar el primer missatge per internet i gairebé no li vaig donar importància”

Fa 50 anys l'investigador va enviar el paquet de dades inicial d'una xarxa que ara considera que té un costat fosc

El professor Leonard Kleinrock, amb un processador de missatges a l'habitació on va néixer internet a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, en una imatge del 2011.
El professor Leonard Kleinrock, amb un processador de missatges a l'habitació on va néixer internet a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, en una imatge del 2011.

"No teníem ni una càmera per gravar-ho", recorda Leonard Kleinrock sobre el dia que va enviar el primer paquet de dades per internet. "Era en una sala anodina de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), ja de nit, i pretenia entrar a un altre ordinador 600 quilòmetres al nord, a l'Stanford Research Institute. Havia d'escriure "Log in". Per confirmar que anava bé, parlaven per telèfon. "He escrit la L, ha arribat?" Aquell missatge es va penjar a la tercera lletra: només va arribar "Lo".

D’aquella fita va quedar només una anotació en bolígraf en un diari de treball

El problema el tenia el software a Stanford. Ho van arreglar i es va poder enviar al cap d'una estona. D'aquella fita va quedar només una anotació en bolígraf en un diari de treball: "22.30 h. Parlat amb Stanford. De servidor a servidor". A ningú se li va acudir deixar-ne més constància.

Aquest dimarts 29 d'octubre fa 50 anys d'aquell dia, de l'inici d'una nova era. Però per als investigadors va ser només un dia més a l'oficina. "Vaig enviar aquell primer missatge per internet, però va ser com qualsevol altre dia, gairebé no li vaig donar importància. Estàvem intentant resoldre un problema complex. No era clar que sortís bé. Sabíem que podria tenir impacte. Però en aquell moment no en va tenir. No va ser un gran tema. El que ens animava era el repte d'enginyeria, l'emoció de fer una cosa nova. La recompensa no era monetària, òbviament, sinó resoldre un problema i crear una cosa que algú altre utilitzés", explica Kleinrock a EL PAÍS en una conversa en el marc de les jornades Onlife celebrades a Milà a principis d'octubre.

Kleinrock ara té 85 anys i continua pràcticament amb la mateixa vitalitat i ganes d'analitzar i millorar la seva descoberta. Com altres pioners d'internet i del web, avui està més centrat a deixar un llegat més sòlid i esperançador que no pas en el reconeixement de la seva tasca original. En una entrevista amb EL PAÍS el 1999, Kleinrock deia que internet estava "en l'edat de pedra". Avui diu que ja ha passat per "la seva etapa juvenil en els últims 15 anys i ara es troba en la primera edat adulta i s'observa un comportament fosc", diu.

El pecat original d'internet va ser la ingenuïtat dels pioners. La internet original era un lloc de trobada d'investigadors. Era obvi que allò explotaria: "Era evident que acabaria estant a cada casa, però no vaig saber veure, ni jo ni ningú, la poderosa part de comunitat [les xarxes socials] i el seu impacte en cadascun dels aspectes de la societat. No va ser fins que el correu electrònic va inundar la xarxa el 1972 que em vaig adonar del poder que tindria internet en permetre la interacció entre la gent", diu.

Encara menys va saber intuir que s'utilitzaria la xarxa per al mal: enviar spam, suplantar la personalitat, robar dades, i l'arribada dels discursos d'odi o les notícies falses. És probable que més atenció inicial no hauria evitat aquests problemes, però els hauria mitigat. "No necessitàvem seguretat ni privadesa. Ningú en necessitava. Hi havia una cosa inclosa en la tecnologia inicial anomenada interfície de línia privada que estava xifrada. Però ningú ho utilizava perquè no li calia. Així que no es va desenvolupar", explica.

“Quin va ser el primer ús il·legal d’internet? El vaig cometre jo el 1973”

Els pioners d'internet vivien en una xarxa per a membres selectes i l'ús estava limitat a finalitats científiques. "Quin va ser el primer ús il·legal d'internet? El vaig cometre jo el 1973", explica. Kleinrock havia assistit a una conferència a la Universitat de Sussex (Regne Unit). En tornar a Los Angeles es va adonar que s'havia deixat la màquina d'afaitar. "I volia que me la portessin. Era a la tarda a Los Angeles, les tres de la matinada a Londres, i vaig pensar: qui deu estar despert a aquesta hora? Segur que el meu bon amic Larry Roberts [un altre dels pares d'internet]", diu. Va entrar en un programa des de la seva habitació i va teclejar "where Roberts" [on Roberts]. "El que feia aquest programa era preguntar a altres ordinadors, a tots en aquell moment, i mirava qui estava amb la sessió oberta a cada màquina. Vaig esperar tres minuts i va aparèixer Roberts, vaig obrir un xat i li vaig demanar que em portés la màquina l'endemà. Aquest va ser un ús personal, no científic. Així que en cert sentit va ser el primer acte il·legal", explica.

Aquesta ingenuïtat sobre el concepte de maldat a internet és una cosa que va deixar aquests investigadors sorpresos quan van veure el primer missatge de spam el 12 d'abril del 1994. Era sobre la loteria de green cards, els permisos de residència permanent als Estats Units. L'assumpte del correu electrònic suggeria que era l'últim sorteig i animava els receptors a respondre per demanar més informació. D'aquí a exigir-los una mica de diners a canvi de res només hi havia un pas.

Quan Kleinrock va veure aquells missatges falsos el 1994 es va sorprendre. L'única manera de posar-hi remei era rellançar internet, que requeria desconnectar tots els equips i tornar a començar. Ja era massa tard. Com ara. "A les grans companyies tampoc els importa. Exploten la falta de privacitat. La companyia que no feia el mal, ho recordes?", diu en referència a Google, que tenia com a lema inicial "No siguis dolent". "Però la gent es corromp amb molta facilitat", afegeix Kleinrock.

Internet és fràgil. Els seus fonaments estan construïts sobre columnes escarransides, que requereixen de pegats i bastides

Internet és fràgil. Els seus fonaments estan construïts sobre columnes escarransides, que necessiten pegats i bastides. "Deixa'm que te n'expliqui el motiu", diu Kleinrock. "Els programadors són una mala raça. Per què? Proven una mica de codi, no funciona. Proven a canviar alguna cosa, no funciona. Proven alguna cosa diferent, funciona, ja està! Però jo, com a teòric, matemàtic, ho haig d'analitzar i avaluar: Quin és el seu rendiment? Funciona bé? Quins límits té? Els desenvolupadors no pensen així. Només volen que funcioni i quan ho fa, ho llancen", explica. Per a un sistema operatiu o una app és important ser els primers al mercat, no els més perfectes en seguretat o privadesa. Per això ja hi ha les actualitzacions posteriors. Hi ha molts diners en joc per veure qui arriba primer.

Però mentre arriben les actualitzacions, els dolents troben munts de forats. Així s'ha fet internet, afegint pisos damunt de fonaments a mitges, que s'anaven reparant, mentre més i més pisos es col·locaven al damunt. Els forats que queden i es van creant són enormes.

En aquest 50è aniversari, Kleinrock ha organitzat una jornada de celebració a la seva universitat, UCLA. No serà un esdeveniment nostàlgic, diu. Però ja és conscient que hi haurà molts laments. Per això per al final ha deixat l'excampió mundial d'escacs Gari Kaspàrov, que té una visió optimista de la tecnologia. És la conclusió de Kleinrock: internet té molts forats, però "si el mires en conjunt és meravellós", diu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ