Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona vista per América Sánchez

Una exposició repassa la fecunda trajectòria del dissenyador gràfic que ha marcat la imatge de la ciutat

Logotip, disseny per a la bossa de paper de Vinçon de 1972 i la seva aplicació final.
Logotip, disseny per a la bossa de paper de Vinçon de 1972 i la seva aplicació final.

El distintiu dels taxis de Barcelona, la imatge de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el logotip del Museu Picasso, la de la mítica sala de concerts KGB, cartells per a la Mercè i per al festival Grec. Però també, portades de revistes com Ajoblanco i El Víbora i de discos com Viatge a Ítaca, de Lluís Llach (1975) i Alenar, de Maria del Mar Bonet (1977)... Aquests, entre molts altres dissenys lligats a la imatge i a la història d’èxit de la Barcelona de les últimes cinc dècades. Són fruit de la ment i la feina de Juan Carlos Pérez Sánchez, conegut professionalment com a América Sánchez (Buenos Aires, 1939), que es va instal·lar a viure a Barcelona el 1965, on va acabar desplegant el seu talent creador.

América Sánchez ho és tot en el món del disseny gràfic barceloní. Els seus centenars de símbols i marques corporatives, senzilles, però potents, han acabat formant part de l’imaginari popular i el paisatge d’aquesta ciutat. Com els que va crear per a Enri, Furest, Vieta, l’Hospital Clínic, el Teatre Nacional de Catalunya, el Barça, Regesa, Vinçon, Yanko, El Velódromo, Escofet, Laie i el de la polleria Ouyeah! de la cantonada de casa seva, a més del de l’Escola Eina de disseny, de la qual va formar part del grup fundador el 1966 i va acabar sent mestre de dissenyadors. També, els seus cartells, tipografies, publicitat i dissenys editorials.

Logotip d'América Sánchez per al Festival Grec del 1990. ampliar foto
Logotip d'América Sánchez per al Festival Grec del 1990.

“Estic espantat amb tanta obra. M’emociona veure una altra vegada els originals i tots junts”, explica América Sánchez, aclaparat als seus 81 anys, a l’entrada de l’exposició América Sánchez. Clàssic, modern, jazz, tropical que li dedica el Palau Robert fins al 23 de febrer, sens dubte la mostra més àmplia organitzada mai sobre el seu treball. Els originals permeten veure com dibuixa, retalla, enganxa, retoca i altera fotografies i, alhora, desdibuixa els límits de l’original per crear una imatge artística que ha perdurat dècades.

A América Sánchez li costa moure’s de les seves primeres creacions. Aquí hi ha la feina que el va donar a conèixer a Barcelona: un cartell de la marca Pirelli en el qual es veu una ampolla d’aigua calenta envoltada de pollets. “Va ser el primer encàrrec que vaig rebre, 48 hores després d’arribar a Barcelona. Alberto Di Mauro i jo sortíem amb una carpeta on portàvem els nostres millors treballs fets a l’Argentina [100 diapositives] i vam aconseguir la feina de seguida. Va ser relativament fàcil obrir-s’hi pas, era una altra època i teníem un material molt bo, molt fresc i la gent ho va acceptar”, explica sempre al costat de José Maria Lafuente, l’industrial càntabre que ha conformat l’arxiu que porta el seu nom i que ha adquirit, entre altres, gairebé tot el material que es pot veure a l’exposició. D’altres provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya i del Museu del Disseny de Barcelona, on América Sánchez va cedir el 2017 un total de 116 peces de disseny gràfic seves.

Logotip per a la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1992. ampliar foto
Logotip per a la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1992.

Juan Riancho és el comissari de la mostra. Per a ell, aquest artista “absolutament polièdric”, amant de l’ús del bolígraf, els pinzells i el carbonet i poc donat a l’ús del digital, té com a virtut “entendre’s amb tots els seus clients perquè no imposava el seu art, sinó que l’acoblava al que li demanaven, portant-lo al seu terreny.” Riancho ha creat un recorregut cronològic, en què repassa també el boom del disseny (s’hi poden veure junts el logo original de Vinçon i la mà que va crear, indicant que fos verd amb ungles vermelles i com va acabar tot imprès a la bossa de paper de la prestigiosa botiga de disseny que va tancar el 2015. També es poden resseguir totes les marques i logotips (impressiona veure en una paret 120 dels seus treballs), les estratègies gràfiques i a l’artista més personal i col·leccionista, això a través dels seus treballs amb polaroid. Allà destaca el Mural Copito, fet amb una postal repetida de la mona blanca, un dels símbols de Barcelona, que América Sánchez ha tunejat amb taques de color.

Imatge de portada per a un dels primers números de la revista 'Ajoblanco'.
Imatge de portada per a un dels primers números de la revista 'Ajoblanco'.

A la mostra també s’ha inclòs un exemplar del seu llibre Barcelona gráfica (Gustavo Gili, 2001), en el qual apareixen reproduïdes les 1.835 diapositives que va fer de rètols, marques, senyals de circulació, grafitis i rètols d’establiments, molts d’avui desapareguts; una barreja de passeig antropològic, homenatge i biografia visual de la Barcelona que el va acollir.

Sota investigació

“Han passat 50 anys dels primers dissenys, però no han envellit. Es mantenen bé. Crec que els agradarà molt als joves perquè hi ha molt poques exposicions d’obra gràfica en les quals es puguin veure els originals”, explica América Sánchez, al costat de Lafuente, que promet que no serà l’última vegada que presti el material del potent arxiu que està creant des del 2002 per mostrar-ho a Barcelona. Ara per ara, la següent parada d’aquesta exposició serà Madrid, a la seu de la Llibreria Blanquerna, a partir del 28 de febrer.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >