Selecciona Edició
Connecta’t

La desertització comercial deixa el 10% dels municipis sense botigues

El 50% de l'oferta comercial de Catalunya es troba en només 15 municipis

Ana Maria Molina al seu bar, restaurant, botiga Sant Miquel, a Vespella de Gaià, Tarragona.
Ana Maria Molina al seu bar, restaurant, botiga Sant Miquel, a Vespella de Gaià, Tarragona.

El comerç es replega per concentrar-se cada vegada més a les grans ciutats i, fora d’aquestes, als carrers principals. Però hi ha una altra realitat, la de la irrefrenable desertització comercial als pobles més petits, de menys de mig miler d’habitants, on no hi ha cap lloc per comprar un paquet de macarrons en cas d’urgència. El 2018 hi havia 96 municipis en aquesta situació, una mica més del 10% del total dels existents a Catalunya. La xifra es manté estable en els últims anys. Mentre la Generalitat busca una solució, els 16.224 residents afectats per aquesta situació ja el viuen amb normalitat.

Querol és un dispers municipi de 525 habitants. A la carretera que porta a aquest poble hi ha un restaurant, però és impossible trobar-hi ni una sola botiga al carrer. És el municipi català més gran que no en té ni una. “Fa 15 o 20 anys en aquest carrer hi havia una botiga d’alimentació, però ara res. Jo els dilluns compraré a Santa Coloma de Queralt, a Valls o a Pont d’Armentera,” explica Pau Guinart, un home de 95 anys que combina les seves setmanes entre Barcelona i aquest municipi de l’Alt Camp. No es lamenta, ho té assumit, malgrat haver de conduir cada vegada més de 15 quilòmetres de carretera, uns 25 minuts de temps.

I a Vespella de Gaià, amb uns quants habitants menys repartits en quatre nuclis urbans passa una cosa semblant. “Com que no tenim res sempre ens movem amb el cotxe, aprofitem les extraescolars dels nens —que evidentment fan fora del poble— per comprar allò del dia i quan hem de fer grans compres anem a Altafulla o Comarruga”, explica Laia Santo, que només veu com a solució el cotxe (dos per família), crear una xarxa de col·laboració amb la resta de veïns i alguna cosa de comerç electrònic. “Però el comerç electrònic també és un problema, perquè ells tenen unes hores de repartiment i nosaltres estem treballant”, diu aquesta treballadora municipal que es va instal·lar a Vespella fa només dos anys.

En aquest poble abans, “si necessitaves uns llumins [per dir alguna cosa] anaves a la Tecla, que era la dona de l’antic alcalde i l’hi compraves. Tenia una botiga en un edifici on també hi havia l’ajuntament i el telèfon públic, però estic parlant dels anys noranta”, explica des del seient del seu tractor Jordi Bargalló, cosí —riu— del conseller d’Educació. Ara, aquest paper que va cobrir la Tecla el juga el “restaurant bar granja” Sant Miquel. A un costat la barra de bar, a l’altre un petit racó on hi ha unes barres de pa i productes alimentaris bàsics. “Tenim alguna cosa, però poc. La gent ja hi està acostumada”, diu la seva propietària, Ana María Molanas.

Un 50% de l'oferta, en 15 municipis

El 50% de l'oferta comercial de Catalunya es troba en sol 15 municipis, entre els quals es troba al capdavant Barcelona (l'única ciutat amb més de 3.000 tendes), seguida de L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Badalona, Lleida, Tarragona, Mataró, Girona, Reus, Santa Coloma de Gramenet, Manresa, Cornellà i Granollers. Segons les dades de la Generalitat, a Catalunya hi ha una mitjana d'1,3 tendes —exclosos els de restauració— per cada cent habitants, però el problema s'enceba en els 96 municipis que no tenien registrat cap establiment comercial en 2018 i els 281 que tenien entre un i cinc, la qual cosa qüestiona la seva varietat comercial.
Alex Goñi, president de Pimec Comerç, assenyala que la desertització està afectant als municipis més petits però adverteix també sobre la pobresa d'oferta que estan tenint aquells carrers que no són considerades principals en els municipis grans i mitjans de Catalunya. “El que va succeir ja fa anys en els eixos comercials de Barcelona, on les tendes es replegaven als carrers principals, s'està repetint ara en la resta de municipis”, avisa.

Coincideix l’alcalde del municipi, Daniel Cid, que, com la majoria, treballa fora del municipi. No es queixa, però reconeix que des que és l’edil ha intentat, sempre sense èxit, que alguna cadena de supermercats s’instal·lés al poble, fins i tot oferint algun local municipal. “Hem parlat amb operadors de supermercats, amb entitats financeres perquè instal·lin un caixer al mateix ajuntament, però res. Fins i tot vam intentar que ubiquessin una gasolinera a la Nou de Vespella i tampoc. El cas és que no sé si hi hauria prou volum de negoci perquè ho fes rendible”, explica, assumint que qui viurà a Vespella coneix “els pros i els contres”. Sobre la gent gran que no pot valer-se per si mateixa? “Els fills o la resta dels veïns els ajudem, però hi ha molta gent que quan es fa més gran acaba anant-se’n del poble”, explica Laura Santo, la treballadora de l’Ajuntament.

A la recerca de solucions

La Generalitat està fent un diagnòstic de la situació que afecta els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, per intentar donar una solució al problema. “El comerç és dinamitzador però només no pot existir. Si la població o el comerç envelleixen, serà difícil que les botigues sobrevisquin tret que el municipi tingui un projecte, ja sigui de turisme, d’activitat esportiva o gastronòmica”, explica Muntsa Vilalta, directora general de Comerç de la Generalitat, preocupada perquè un terç dels municipis catalans estan per sota d’aquest llindar de població i perquè això representa un terç del territori català.

A causa d’aquesta desertització, Vilalta destaca la importància dels mercats ambulants, més de 500 a tot Catalunya, que cobreixen una part de la demanda. Però defensa la necessitat de posar en marxa altres iniciatives que cobreixin el buit existent actualment. Una via podria ser la posada en marxa de projectes mancomunats perquè grups de municipis es diferenciïn en alguna àrea d’activitat, de manera que es pugui atreure comerços que serveixin a visitants però també a la mateixa població. L’altra podria ser “una botiga oberta que no obri totes les hores del dia en un municipi o aglutinar en un mateix espai diferents tipus d’ofertes”, assenyala Vilalta.

Pimec Comerç està treballant en un estudi sobre les dificultats per als municipis, sobretot per conèixer el motiu de la desertització als municipis petits. “No sabem si els comerços tanquen perquè no hi ha gent o bé si no hi ha gent perquè no hi ha serveis”, diu Alex Goñi, el seu president, que reclama “mesures directes sobre aquest tema i els mateixos comerciants han de fer un ‘mea culpa’”, exigeix. Goñi destaca la diferència de proximitat entre una botiga a peu de carrer i el que pugui oferir una plataforma de venda electrònica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ