Selecciona Edició
Connecta’t

Les ciutats mitjanes no veten els cotxes contaminants

La Generalitat no té cap instrument per restringir el trànsit dins dels municipis, que és una competència municipal

Un carrer al centre de Terrassa que patirà una restricció el 2020.
Un carrer al centre de Terrassa que patirà una restricció el 2020.

Barcelona prohibirà la circulació de vehicles contaminants a partir del gener. Es tracta d'una mesura dràstica, però necessària, que fa temps que experts demanaven per posar límit a la pol·lució metropolitana, que ja ha estat objecte de denúncies, fins i tot des de la Comissió Europea. La contaminació no és només un problema de la capital. A moltes grans ciutats se superen regularment els nivells permesos. Totes es declaren compromeses amb l'emergència climàtica, una altra cosa és el tipus de mesures que impulsen.

En el cas extrem de vetar els cotxes més contaminants —els que no disposen de distintiu ambiental de la DGT- mitjançant la zona de baixes emissions (ZBE), només Terrassa i Sant Cugat, en part, tenen previst posar-la en marxa a mitjà termini.

I és que tampoc no hi ha una llei que els hi obligui. L'única normativa que imposa mesures és el Pla de millora per a la qualitat de l'aire (horitzó 2020) de la Generalitat, que estableix que els municipis de més de 100.000 habitants de l'àrea de Barcelona —l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, a més de la capital— han de crear unes zones urbanes d'atmosfera protegida (ZUAP) i posar en marxa iniciatives per millorar la qualitat de l'aire. El pla només detalla dues accions obligatòries: tarifació dels parquímetres segons contamini el vehicle i la pacificació del trànsit al voltant de les escoles. La resta, són recomanacions. També respecte a la resta de municipis.

"La Generalitat no té cap instrument per obligar els municipis a restringir el trànsit", admet la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mercè Rius, que afegeix que "qualsevol regulació dins del nucli urbà és competència municipal". Així, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estan assessorant els municipis que volen implantar una zona de baixes emissions perquè les ordenances siguin homogènies, mentre no hi hagi una normativa que les reguli. En aquest sentit, Rius anuncia que la nova Llei de qualitat de l'aire que prepara la Generalitat inclourà els criteris que definiran què són les ZBE. Això sí, descarta que la nova normativa obligui les grans ciutats a implantar-les. "No estem en aquest punt", diu Rius.

Davant d'aquesta falta de normativa, cada municipi impulsa les seves mesures ambientals (renovació de flotes municipals, carrils bici, millora del transport públic...). El responsable de projectes de mobilitat sostenible de l'AMB, Marc Iglesias, destaca que totes les iniciatives de municipis mitjans, encara que siguin a menor escala, "tenen el seu potencial interessant". Però quan es parla de restricció de trànsit, moltes iniciatives es basen a crear zones per als vianants limitades o amb limitació de velocitat (zones 30), però sense prohibir el pas dels vehicles contaminants. Aquestes són les iniciatives desplegades per les principals ciutats catalanes.

L'Hospitalet i Sant Adrià. La ZBE els afecta de ple, fins i tot més que a Barcelona (Zona Franca, Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes en queden fora), ja que tota la trama urbana dels dos municipis es troba dins de la zona de restricció. Així, a partir de l'1 de gener, els vehicles sense distintiu ambiental no podran circular per cap punt de les dues poblacions els dies feiners de 7 a 20 hores. La ZBE de Barcelona, de 95 quilòmetres quadrats, també s'estén en part dels municipis d'Esplugues i Cornellà.

Terrassa. La ciutat inclou la posada en marxa d'una zona de baixes emissions com la de Barcelona al centre de la ciutat. En una primera fase, el 2021, només s'activarà si es declara un episodi de contaminació, i la restricció serà permanent el 2025, expliquen des de l'Ajuntament. Terrassa ha posat en marxa el que han batejat com La revolució verda, un ambiciós pla que inclou ampliar notablement, entre aquest any i el que ve, les zones per als vianants i modificar el sentit de circulació d'alguns carrers per treure el trànsit del centre, una àrea omple de carrers estrets que dificulta la dissipació de la contaminació i el soroll, omple d'escoles i que concentra 72.000 desplaçaments amb cotxe diaris, segons argumenta el pla de mobilitat. L'informe també admet que un de cada dos dies la qualitat de l'aire de la ciutat no és bona, que el 15% dels veïns viuen en carrers on el nivell de soroll nocturn supera el permès i que es fan diàriament 200.000 desplaçaments urbans amb cotxe de només dos quilòmetres.

Badalona. La quarta ciutat catalana assegura que està estudiant establir una zona que també anomenen de baixes emissions, però en aquest cas l'Ajuntament apunta que "de moment no es té en compte el veto a vehicles segons la seva tipologia". Mentrestant, busquen desincentivar l'ús del cotxe amb una zona verda d'aparcament i fomentant el transport públic.

Sabadell. En aquests moments la ZBE no està en l'agenda immediata de l'Ajuntament perquè consideren que és un tema "que s'ha de tractar a nivell de territori".

Girona. La capital descarta una ZBE. No obstant això, el Consistori assegura que està estudiant crear àrees sense cotxes a dos barris de la ciutat, però és un projecte tan embrionari que encara no en detallen la magnitud.

Lleida i Tarragona. La Paeria no inclou restriccions de circulació i Tarragona no n'ha facilitat informació.

Sant Cugat fa marxa enrere

Més enllà de les principals ciutats, a Sant Cugat del Vallès des del 2018 hi ha la ZBE que s'activa en cas d'episodi de contaminació i només prohibeix circular als vehicles contaminants de fora, mentre que els residents queden exempts del veto. Les restriccions havien de passar a ser permanents al gener, però l'Ajuntament va anunciar a finals de setembre que n'ajornava l'entrada en vigor fins a tenir aprovada l'ordenança municipal "que li doni cobertura legal". El Consistori assegura que el seu desig és redactar la normativa "al llarg del 2020".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ