Selecciona Edició
Connecta’t

Més Gaudí per a tothom

El Museu del Disseny de Barcelona rep 36 peces de l'arquitecte i dissenyador procedents de la Casa Batlló, la Pedrera i el Park Güell en dipòsit de la UPC per 30 anys

Algunes de les obres de Gaudí exposades al Museu del Disseny.
Algunes de les obres de Gaudí exposades al Museu del Disseny.

Ningú discuteix el fet que Antoni Gaudí va ser un arquitecte i creador total, capaç de construir edificis a partir de solucions originals, com la façana cortina de la Pedrera o la sala hipòstila del Park Güell, que sosté una enorme plaça, però també de dissenyar tots els elements, per petits que fossin, que formaven part de les seves construccions: des de portes, finestres, sostres, paviments, baranes, reixes i vidrieres, a tot tipus de mobiliari, com cadires, taules, penja-robes i penjadors. 36 d'aquestes peces provinents d'edificis de Gaudí com la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell o en els quals va intervenir, com la catedral de Mallorca, representació de tot aquest tipus de materials propietat de la càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, han estat lliurats en dipòsit per 30 anys al Museu del Disseny de Barcelona amb la finalitat que ho conservi amb totes les garanties i ho difongui.

El febrer del 2018 el director de la càtedra, Juanjo Lahuerta, ja ho va anunciar, sense citar el museu destinatari, però assegurant “que no era el MNAC”, una cosa que va sorprendre tenint en compte la vinculació d'aquest expert amb el primer museu català. Ara s'ha confirmat i aquest matí s'han presentat aquestes peces amb la presència de Lahuerta i Pilar Vélez, feliç per comptar amb els seus primers gaudís al museu que dirigeix des de la seva obertura a finals del 2014 a la plaça de les Glòries.

Entre les peces que s'han pogut veure a la sala de reserva destaquen un conjunt de dotzena i mitja d'elements com marcs, batents, timpans i brancals ondulats, tots procedents de portes de la Casa Batlló i datats del 1906. Són part de les portes que van ser llançades a les escombraries després del 1954, quan els descendents de Josep Batlló van vendre la casa a Seguros Iberia i l'empresa la va reformar desprenent-se de molts dels elements originals (el MNAC té una trentena d'aquestes portes i marcs que va trobar Ainaud de Lasarte i els va portar al llavors Museu d'Art de Barcelona). Però també hi ha un parell de marcs i quatre portes de diferents llocs de la Casa Milà i fragments del magnífic parquet format per peces triangulars d'aquesta casa coneguda com la Pedrera, tots del 1910; un penjador de la Casa Calvet, del 1900, realitzat amb fusta de roure i cinta de ferro, una peça que possiblement era al despatx del Senyor Calvet, industrial propietari de la casa.

També gairebé una desena de peces hexagonals del trencadís del Park Güell, del 1904; fragments de vidrieres de la catedral de Mallorca, ceràmiques de colors de diferents construccions de Gaudí i un parell de peces molt espectaculars: dos trossos de la reixa de ferro de la Miranda, del 1906, una finca propietat de la família Damià Mateu a Llinars del Vallès en què destacava una casa modernista que es va enderrocar el 1962 i de la qual només es va conservar la porta, que es va traslladar al Park Güell i part de la malla de ferro circumdant –dos dels fragments es conserven des d'ara a les reserves del Museu del Disseny.

En els últims anys Barcelona no s'entén sense Gaudí. El nom de la ciutat va unit a l'obra de l'arquitecte que té cinc edificis protegits com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en aquesta ciutat (més la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló). I malgrat que els seus edificis reben cada any la visita de milions de persones, són pocs els museus que tinguin obres seves: el MNAC, la Casa Museu Gaudí situada en una dels pocs habitatges que es van construir al Park Güell, el Museu de la Sagrada Família, gairebé totes de tipus litúrgic i el Museu del Modernisme propietat de la família Pinós.

“La cessió, encara que sembli modesta, és excepcional”, ha destacat Joan Subirats, primer tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de la cultura municipal, durant l'acte de presentació del dipòsit que ha explicat, a més de Vélez i Lahuerta, amb la presència també de Francesc Torres, rector de la UPC.

“Les col·leccions del Museu del Disseny tenen els seus buits i amb aquesta cessió se n'omple un de molt important”, ha explicat Vélez que va anunciar que la majoria d'aquestes 36 peces es podran veure a partir de juny del 2020 a l'exposició permanent (durant quatre o cinc anys) en la qual s'explicarà la importància del modernisme i com ha influït en el disseny que s'ha fet en aquesta ciutat posteriorment. "Es tracta d'un acord entre un museu i una universitat públics per donar a conèixer unes peces que són de tots", destaca Vélez. I és que la majoria dels treballs de Gaudí estan en mans de particulars, entitats, empreses i particulars que els gestionen i exploten amb finalitats econòmiques. "Qui té un Gaudí té un tresor", ha comentat un d'ells en diverses ocasions.

Algunes d'aquestes obres s'han pogut veure a l'exposició organitzada a la Pedrera Gaudí. Art i Disseny, del 2002 amb motiu de l'Any Gaudí que comissaria Daniel Giralt-Miracle. Algunes han format part d'exposicions internacionals, però des de fa 15 anys aquest conjunt ha estat desaparegut de la vida museística de Barcelona. L'acord de 30 anys entre la càtedra i el museu preveu, a més, la col·laboració entre ells per organitzar cursos i jornades internacionals sobre Gaudí, les arts i el disseny en els propers anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >