Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona promou àrees comercials de gestió publicoprivada

El Govern preveu que el marc legal es pugui aprovar a finals d'any

Un establiment de l'eix comercial del Born, a Barcelona.
Un establiment de l'eix comercial del Born, a Barcelona.

El model d'associacionisme comercial està caducat i les subvencions públiques, com a mitjà de cofinançament, també. Si es vol donar un nou impuls, preservar i modernitzar els eixos comercials de Barcelona i el territori on són, cal anar cap a una gestió publicoprivada. El diagnòstic el comparteix bona part del teixit comercial de Barcelona, que té el suport de l'Ajuntament, decidit a promoure les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) en alguns dels principals eixos de Barcelona.

La idea ja fa temps que es va plantejar però des de fa un any s'albira més a prop, des que el Departament d'Empresa de la Generalitat va encarar la redacció de l'avantprojecte de llei dels APEU que es preveu aprovar abans que s'acabi l'any.

Barcelona Oberta, que té 19 associats de diverses zones de la ciutat, i Barcelona Comerç, que inclou 23 eixos comercials, són dues de les entitats que s'hi han implicat més: han fet pedagogia entre els comerciants, han estat els interlocutors amb l'Ajuntament i el Departament d'Empresa de la Generalitat i també els que han visitat ciutats europees on ja funcionen. Perquè els APEU són una adaptació dels BID (Business Improvement Districts) que es van implantar fa dècades en eixos comercials dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i Alemanya. “L'efecte dels grans centres comercials va desertitzar el centre de Toronto. Els comerciants es van posar d'acord a pagar una contribució o taxa i van dissenyar una estratègia per recuperar i dinamitzar aquestes zones”, explica la regidora de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona, Montse Ballarín.

El Consistori va assajar en el darrer mandat —en el període de govern conjunt de socialistes i comuns— dues proves pilot a Sant Andreu i el Born. Unes proves que es van quedar a mig camí perquè es va arribar a dissenyar un projecte de dinamització però sense executar-lo perquè no disposaven d'una dotació per fer-ho.

En síntesi, un APEU és una zona comercial delimitada al territori, en què els comerciants impulsen un projecte de dinamització per a un termini determinat —acostuma a ser de quatre o cinc anys— i aporten una quota anual. “L'ha de votar la majoria simple dels comerciants i és vinculant el pagament de la quota per a tots. L'Ajuntament ha d'aprovar en el ple la proposta de l'APEU”, afegeix Ballarín. Aquesta quota la recaptaria l'òrgan gestor que s'ha de crear per aplicar l'APEU entre tots els comerciants.

Comerços del carrer de Montcada.
Comerços del carrer de Montcada.

En l'avantprojecte de llei d'Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) aquesta aportació econòmica s'anomena “prestació patrimonial de caràcter públic no tributari”. Ara està en fase d'al·legacions i la previsió és que després que l'aprovi el Govern pugui passar al Parlament en els primers mesos del 2020, segons expliquen des del Departament d'Empresa. En el model anglosaxó, la quota s'inclou en el que aquí seria la contribució urbana i és una taxa que recapten els ajuntaments. Als APEU que es volen engegar a Barcelona i Catalunya la fórmula no és una taxa, sinó una quota deslligada d'impostos i preus públics, encara que l'Ajuntament tindria capacitat de pressionar en cas d'impagament de quotes.

No es tracta en cap cas de substituir els serveis i responsabilitats de l'Ajuntament, com la seguretat o l'urbanisme. “Però sí que es poden millorar aquests aspectes i d'altres i, sobretot, incidir en el model que es vol i poder intervenir amb una gestió més professionalitzada”, subratlla Núria Paricio, presidenta de Barcelona Oberta, i bona coneixedora del projecte que ha estat exposat diverses vegades al Govern central. Amb bona receptibilitat, com a principis d'aquest mes, amb l'equip de la ministra de Comerç, Indústria i Turisme, Reyes Maroto. I amb dolenta, quan el van presentar al mateix ministeri a l'últim govern del Partit Popular: “No volien ni sentir parlar d'una cosa que es podia considerar un impost més”, afegeix Paricio.

“No és un impost, sinó una quota directa per modernitzar, evitar els locals buits i dissenyar una estratègia. Ens interessa que els eixos comercials de Barcelona tinguin caràcter propi, que no siguin clònics als que es poden trobar a totes les ciutats europees”, apunta Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç per a qui els eixos comercials de Sant Andreu, el Born, Major de Sarrià o Gran de Gràcia, entre d'altres, podrien ser un prototip d'APEU.

Fidelitzar clients i crear teixit de barri

“Fidelitzar els clients, fer promocions, millorar la il·luminació i crear teixit de barri amb els veïns”. Són alguns dels avantatges que enumera Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç i ferm defensor dels APEU. Que ja els coneix directament en la seva versió anglesa perquè el grup Sagardi té un restaurant al BID de Hackney, a Londres. Creu, a més, que la gestió professionalitzada pot ser més efectiva per donar una personalitat pròpia als establiments i al mateix barri: “Al BID de Londres els veïns també formen part del consell assessor”.

Actualment els costos de les campanyes de promoció o les activitats que s'organitzen en un eix comercial s'afronten amb les quotes dels associats i les subvencions municipals que solen ser del 50% del pressupost anual. “El problema és que no tots els comerciants paguen la quota —és voluntària i no es pot obligar a contribuir— i que avui dia no es pot dependre d'una subvenció que arriba amb un any de retard. Cal professionalitzar la gestió i posar fi a un model que es basa en el voluntarisme o en agents dinamitzadors que no poden arribar a tot”, sosté Vendrell, de Barcelona Comerç.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >