Crema el Barça-Madrid

Ningú es fia de ningú en un clàssic condicionat per la política, l’ordre públic i el conflicte Lliga-Federació, i pendent encara de data després de ser descartada la inicial del 26 d’octubre

Ramos i Messi, en l'últim clàssic.
Ramos i Messi, en l'últim clàssic.

Mercaders i polítics es passen la pilota del clàssic, sense atendre els desitjos futbolístics expressats per Valverde, des que Tebas va posar el partit en joc amb la proposta d’intercanviar l’ordre dels partits i jugar al Bernabéu el previst per al dia 26 al Camp Nou. A partir de l’anunci del president de LaLiga, que ni tan sols va consultar l’amfitrió Barça —al visitant Reial Madrid ja se suposa que està al cas—, ha estat impossible mantenir la cita per al moment anunciat perquè es vincula als esdeveniments violents registrats des de dilluns a Barcelona.

La pilota crema i no es volen córrer riscos ni esperar a l’informe policial que garanteixi la seguretat, l’únic condicionant per decidir sobre la suspensió o ajornament del partit, de manera que les diferents parts es proposen de guanyar temps, com si el conflicte fos només una qüestió de dies i per tant al desembre les coses seran o almenys es veuran de manera diferent a Barcelona i a Madrid. El pròxim clàssic, en qualsevol cas, ja ha nascut tacat, atrapat entre la política i l’ordre públic, i no precisament pels jugadors i tècnics de Barça i Madrid.

No es va prendre seriosament el missatge de Valverde que després va ser ratificat pel mateix Barça. “Volem jugar el clàssic amb la nostra gent el 26. Ens hem de respectar i, des del civisme, tot pot funcionar. Ho veig com una oportunitat per a molta gent d’aquí, per als nostres aficionats, per a la societat, de demostrar que es pot jugar perfectament d’una manera natural”, va argumentar el tècnic del FC Barcelona, una entitat molt significativa de Catalunya i alhora víctima del contenciós que mantenen LaLiga i la Federació.

Ambdós organismes no es posen d’acord sobre la data després de moure el partit, a diferència del que va passar l’1 d’octubre del 2017, quan van exigir la disputa del Barça-Las Palmas o si no l’equip hauria estat sancionat amb sis punts a la LaLiga. A falta, aleshores, del suport dels Mossos, Bartomeu va optar per jugar a porta tancada en contra del criteri de la seva junta —apostava per una suspensió que en no complir-se va provocar la dimissió de Carles Vilarrubí i Jordi Monés— i amb el suport del planter i de Valverde.

La condemna de Bartomeu

No té la mateixa importància un Barça-Las Palmas, ni tampoc el Barça-Valladolid del dimarts 29, que el Barça-Madrid. El clàssic és material inflamable i el president va passar a un segon pla després d’ocupar la portada amb el comunicat que va emetre el club en contra de la sentència del Suprem. “La presó no és la solució”, s’afirmava en una nota que advocava pel “diàleg i la negociació” i que va disgustar tant als no independentistes com als radicals liderats per Joan Laporta.

El Barça és un club català i catalanista, amb “una tradició permanent de fidelitat i servei als socis i sòcies, als ciutadans i ciutadanes, i a Catalunya”, com diuen els seus estatuts, i alhora ha estat una entitat integradora i vertebradora, desplegada per l’àrea metropolitana, per Espanya i pel món a partir de les seves moltes penyes i milers de fans. Mantenir la singularitat en la globalitat, ser conseqüent amb el lema més que un club, és difícil per al president en un moment tan delicat per a Catalunya.

A Bartomeu li toca ser responsable en la gestió del club i de l’estadi i necessita per tant trobar en el seu discurs el to institucional adequat amb què sí que va donar Valverde. Així que després de pronunciar-se sobre el procés, el president i la seva junta van subratllar amb alleujament la intervenció del Txingurri. El tècnic va demanar la pilota per als seus jugadors però, tot i així, no l’hi han concedit, sinó que les autoritats futbolístiques i polítiques aposten per un canvi d’orientació, una puntada de peu i cap endavant, en espera del resultat de les eleccions generals del 10-N.

Abans dels comicis, i mentre els Mossos encara no assegurin si es donen les condicions per a la celebració del partit, hi ha temor en diferents sectors que el clàssic, un partit de màxima audiència mundial, pugui convertir-se en una postal de l’independentisme després de les manifestacions multitudinàries que han passat sobretot a Barcelona. I d’aquí l’interès per canviar de dia perquè, mentrestant, ningú no es fia de ningú: no hi ha diàleg, tampoc consens, ni polític ni futbolístic, gaire distanciats Tebes i Rubiales.

La grada no és el camp

La prevenció i la violència, així com la sospita, s’anteposen al joc i molta gent es pregunta: L’estadi serà el reflex del que passa al país i per tant la reivindicació pacífica de l’afició contrastarà amb l’agressivitat de grups enfrontats a la policia dins i fora del Camp Nou? N’hi ha que enfoquen les barricades i els contenidors cremant com un volcà de ràbia i d’altres exhibeixen les marees humanes que travessen Catalunya a peu mentre es recorda que segurament hi haurà una nova manifestació el dia 26.

Encara que la situació és avui complicada, ningú sap si ho serà menys que la del dia finalment disposat per disputar el partit per excel·lència, el clàssic sense data per por del que pugui passar a la grada i no a la pista del Camp Nou. L’opció d’acceptar dissabte i advocar per un partit cívic i pacífic no ha tingut recorregut malgrat la disposició de Valverde —a qui ningú té precisament per temerari—, del Barça i qui sap si també amb l’anuència del Madrid. Avui ni tan sols està clar que es respecti la voluntat dels clubs per moure el partit al dia 18 de desembre perquè LaLiga vol que sigui el 4.

Mercaders, administradors i polítics es passen la pilota per veure quin dia els convé el Barça-Madrid mentre els jugadors mantenen opinions diverses a les enquestes ja iniciades per la premsa —Lenglet està d’acord que no sigui el 26—. “Jo confio que es jugui abans que acabi la primera volta o LaLiga”, ironitza Valverde. Fins i tot sense saber el resultat, la gestió del clàssic suposa una derrota per al futbol d’un país que al desembre va acollir de forma solemne a Madrid un Boca-River, final de la Libertadores, que no cabia a l’Argentina.

El Comitè decidirà aquest dilluns en favor del 18 de desembre

El Comitè de Competició de la Federació Espanyola anunciarà aquest dilluns la data disposada per disputar el clàssic del Camp Nou que s’havia de jugar el dissabte 26. A proposta dels dos clubs, i d’acord amb el director de competició de la FEF, se suposa que serà dimecres 18 de desembre, dia que no agrada a LaLiga, que aposta pel dimecres 4 —a diferència del 18, no hi ha jornada de la Copa del Rei. El contenciós entre dos organismes enfrontats podria acabar als tribunals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >