Selecciona Edició
Connecta’t

Turisme de barricades rere les empremtes de les destrosses

Viatgers i veïns s’apropen als escenaris de la violència a Catalunya per immortalitzar-los en fotos i vídeos

Diverses persones es fotografien davant d'uns contenidors, el dijous.
Diverses persones es fotografien davant d'uns contenidors, el dijous.

Sis nits de disturbis a Barcelona, algunes de molt intensos, han despertat la curiositat de desenes de persones a la ciutat: de turistes i també dels veïns que han patit als seus barris les conseqüències del vandalisme com a forma de protesta a la sentència del Tribunal Suprem.

Mentre les flames cremaven contenidors, terrasses de bars, i fins i tot vehicles a bona part de la ciutat, els més curiosos, sobretot turistes, van arribar a immortalitzar-se i penjar desenes de fotografies a les xarxes socials posant davant d’una barricada, dalt d’un contenidor minuts abans de cremar o davant d'un cordó policial. Els més atrevits ho van fer fins i tot mentre els agents carregaven contra els manifestants. Dissabte, a la Rambla, diversos turistes feien transmissions en directe a les seves xarxes mentre esquivaven pedres, tanques i barreres de bosses d’escombraries cremant.

El fenomen no és nou. És l’anomenat turisme fosc o del dolor –black tourism o dark tourism, en anglès–, que es caracteritza perquè els visitants acudeixen a llocs relacionats amb els esdeveniments que surten als mitjans, i després ho pengen a les xarxes socials. Dimecres a la nit, quan encara no s’havien desencadenat els aldarulls més greus, un grup de quatre estrangers va arribar amb els seus patinets elèctrics fins a una plaça on es preparaven dues barricades. Mentre una ja cremava al fons, van aprofitar per pujar per torns als contenidors de la segona foguera improvisada i fer-se alguns selfis amb el fons en flames.

Durant el cap de setmana ha estat el torn dels veïns de Barcelona i l’àrea metropolitana. “Anem ara a la Gran Via, que em sembla que allà també hi ha hagut gresca”, alertava un home a unes altres tres persones a la plaça Urquinaona, l’epicentre de les protestes. Tots tres anaven a veure com havia quedat la cèntrica plaça després de diversos dies veient, per televisió, com la guerrilla urbana acabava amb l’asfalt.

Els més atrevits es fotografiaven fins i tot quan els agents carregaven

Mentrestant, una altra persona fotografiava el que havia estat una cabina i que era en una vorera de Via Laietana. Els més violents la van llançar divendres contra la policia nacional. L’antiga cabina encara hi és. A l’altra banda de la plaça Urquinaona, a la vorera que és més a prop del riu Llobregat, un jove fotografia les restes d’una marquesina d’autobús destrossada per les flames.

Els veïns de Barcelona van aprofitar el passeig de diumenge per visitar llocs que, alguns, feia mesos que no freqüentaven. Aquesta setmana n’hi havia que van continuar gaudint de la ciutat oblidant la tragèdia que es coïa a l’exterior. Dissabte, un grup nombrós de nois celebrava un comiat de solter, amb stripper inclosa, en un bar del carrer Casp. Els cambrers intentaven abaixar la persiana de l’establiment perquè no entressin els manifestants que fugien de la policia. Els joves van continuar amb la festa.

Fer negoci

D’altres, en canvi, han utilitzat la protesta per fer negoci. Un exemple és Toni Tamayo, el cowboy que ven botes texanes amb l’estelada. Ha anat cada nit en pantalons curts i botes de vaquer posant davant de les barricades.

Dos matrimonis de Vic que ronden els 40 anys es mouen amb naturalitat entre mossos, periodistes i manifestants. Hi ha una barricada cremant, ampolles de vidre volant i el so de trets antiavalots. Els agents acaben de carregar, però ells no deixen anar el mòbil. En un determinat moment un dels homes s’estranya: “Que fort que la policia ens deixi arribar fins aquí, la veritat”. En realitat, és sorprenent que ells vulguin ser allà, enmig d’una barricada com si fos la Sagrada Família. “Això és un moment històric i cal veure-ho”, explica un d’ells. Venen d’un dinar familiar que ha acabat en un bingo proper. “Hem vist el merder i volíem veure què passava”, expliquen. No són independentistes, però respecten la causa: “Ara, això no. Podem entendre la protesta, la de la gent pacifista, però no aquest vandalisme.”

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >