_
_
_
_
_

La pena arriba a l’església d’Oriol Junqueras

Sant Vicenç dels Horts, municipi de l’exvicepresident de la Generalitat, rep amb divisió d’opinions la sentència del Tribunal Suprem

Cristian Segura
Sant Vicenç dels Horts -
Plaça de Sant Jordi, a Sant Vicenç dels Horts, en una imatge del 2009.
Plaça de Sant Jordi, a Sant Vicenç dels Horts, en una imatge del 2009.s. saez

La màquina expenedora de ciris trencava aquest dilluns al matí la monotonia a l’església de Sant Vicent Màrtir, a Sant Vicenç dels Horts. La màquina està espatllada i el mossèn, Antoni Roca, anava i venia amb les espelmes que sol·licitaven les feligreses. Roca caminava pel temple amb cara de preocupació: acabava de llegir la notícia que un dels seus fidels, Oriol Junqueras, ha estat condemnat a 13 anys de presó pel Tribunal Suprem. “L’Oriol i els altres presos no es mereixen això. A presó van persones que han delinquit, que han fet mal, i aquest no és el cas”, explicava Roca meditant bé les seves paraules, i controlant l’emoció.

Roca ha visitat Junqueras al centre penitenciari de Lledoners, també s’han intercanviat cartes. Fa quatre anys que és el rector de Sant Vicenç dels Horts, municipi des de la infantesa de l’exvicepresident de la Generalitat, i del qual va ser alcalde entre el 2011 i el 2015. Junqueras també és catòlic practicant. “Junqueras és pacífic, és totalment contrari a la violència”, assegura Assumpta Pellicer a la seva herboristeria, a la plaça de la Vila. El germà de Pellicer i Junqueras van estudiar plegats de petits. “Hi ha molts crims més terribles que les coses per les quals els han condemnat. No han matat ningú, el que van fer va ser acatar la voluntat del poble de votar”, comenta Pellicer. Roca concedeix que no tothom a Sant Vicenç dels Horts és del mateix parer: “Entenc que altres feligresos i catòlics no pensin igual, fins i tot he sentit a algú dir que tan de bo es podreixin a la presó”, afirma el mossèn, tot i que afegeix: “Personalment, i com a rector, crec que convenia una cosa que no semblés un càstig, un escarment, per al país, per a la conciliació i per rebaixar tensions”.

A Sant Vicenç dels Horts governa el PSC i a les darreres eleccions generals, les llistes independentistes només van obtenir un 27% dels vots. La majoria de veïns del municipi consultats per aquest diari han preferit no valorar la qüestió, uns perquè asseguren que és un assumpte que no els afecta i altres, independentistes, perquè estan massa enfadats.

Manuel Barrera, prejubilat de 62 anys, defensa el judici contra els líders independentistes: “Si s’han saltat la llei, és normal que els jutgin. Una cosa és defensar les teves idees, una altra és que ho facis sense el consentiment de tota la població. Han intentat un cop d’Estat”. Barrera, extreballador del sector de l’automoció, com molts altres a Sant Vicenç –Martorell, on es troba Seat, és a 10 quilòmetres de distància–, afegeix que si el convencen que la independència és millor per a tots, hi votaria a favor: “Però de moment no m’han demostrat res. I davant del dubte, em quedo amb el que conec”. “Aquí, a Sant Vicenç, molts són espanyols, per això els són igual els presos”, diu Josep Morral, un altre empleat jubilat de l’automoció. Morral és partidari de la independència perquè, al seu parer, “Espanya no vol els catalans, només li interessen els nostres diners”.

La sentència no ha alterat el tràfec habitual d’un matí a Sant Vicenç dels Horts: els jubilats feien petar la xerrada als bancs de les places i als cafès; els establiments han obert i els empleats de múltiples negocis han continuat fent la seva feina. La María i la Carolina són dues veïnes del carrer del Riu. La María té 89 anys i va néixer a Málaga; la Carolina va arribar des de Portugal el 1975 seguint el seu marit, transportista. Les dues carreguen bosses de la compra. Les dues diuen que són “neutrals” pel que fa a la sentència del Suprem, però admeten por “que hi hagi follón”, sobretot pels seus fills, nascuts a Sant Vicenç. “Nosaltres no podem arreglar res, que ho arreglin els polítics. El Govern [espanyol] els va avisar del que passaria, ells sabran per què ho van fer”, apunta la Carolina; la María assegura que a la seva edat li és igual el que pugui portar el futur: “Si surt la independència, que surti, i si no, doncs no. Jo soc de casa meva. Però sentim llàstima per Junqueras. És bona persona, i educat; pel carrer sempre et saludava”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_