Selecciona Edició
Connecta’t

El fabulós viatge d’Ansu Fati

El davanter de 16 anys del Barça, convocat amb Espanya, ha recorregut des de Guinea fins a Sevilla i el Camp Nou un camí d'adversitats amb la pilota com a via de fuga

Ansu Fati, en l'entrenament de la sub-21 a Las Rozas.
Ansu Fati, en l'entrenament de la sub-21 a Las Rozas. EFE

La culpa l'atordia, mala companya de viatge per a un nen futbolista de 10 anys. Ni el retorn a casa ni que fos la nit de Nadal alleujaven la seva frustració. “Hola, míster, ja soc a l'AVE. Em sap molt de greu el mal partit que he fet avui. Li prometo que no tornarà a passar mai més. Bones festes!”, li va escriure Ansu Fati al seu entrenador de l'Aleví A del Barça, Marc Serra, el 23 de desembre del 2012. I va complir. “Vam guanyar sis dels set tornejos que restaven”, recorda Serra. Ansu Fati (Guinea Bissau, 2002) té una virtut més poderosa que aquesta precocitat que li ha fet trencar motlles i batre rècords amb 16 anys al Barça i ser convocat ja amb la selecció espanyola sub-21. Una cosa més sorprenent que la seva capacitat per marcar, assistir i regatejar a l'edat en què la majoria dels adolescents estan enganxats a les consoles. “El talent no el té als peus, el té al cap”, assenyala Franc Artiga, el seu tècnic al Cadet A. “És massa madur per a la seva edat”, conclou Ernesto Valverde, el preparador que li va obrir les portes del Camp Nou. El golejador més jove en la història del Barça no se li podia escapar a la selecció espanyola. La Federació va accelerar la burocràcia per fitxar Fati, que amb 16 anys ja està a punt per debutar amb la sub-21, pot ser que aquest dimarts contra Montenegro, i el seu nom sona per a l'absoluta. Sempre ràpid en un viatge que va d'Andalusia al Barça i a la selecció.

“El somni del meu fill era jugar amb Espanya”, assegura Bori Fati, pare del blaugrana. Hi havia, no obstant això, altres seleccions disposades a quedar-se amb la perla del Barça: Portugal i Guinea Bissau. La victòria de la Roja seria impossible d'entendre sense l'afecte d'Ansu Fati per Herrera, una localitat de 6.000 habitants a 100 quilòmetres de Sevilla, a la qual torna cada vegada que pot i on ja ha comprat una casa. “Aquí molta gent els ha ajudat, són una família molt estimada al nostre poble”, assegura Custodio Moreno, alcalde d'Herrera entre el 1987 i el 2011.

Com a treballador d'una empresa portuguesa que gestionava les obres de l'AVE Còrdova-Màlaga, Bori Fati va arribar a Herrera el 2003. Un accident laboral va acabar amb la companyia portuguesa en números vermells i amb Fati sense feina. “L'Ajuntament els va facilitar un habitatge i entre els veïns l'ajudaven al fet que pogués seguir endavant”, continua Moreno. Va treballar al camp, a la planta de tractaments de residus i com a xofer de l'alcalde del poble de Marinaleda, situat a prop. Integrat en el paisatge de cases tan blanques com pintoresques d'Herrera, a Fati li faltava la seva dona, María de Lourdes Viera, i els seus fills, Braima i Ansu.

La primera fitxa federativa d'Ansu Fati a Espanya. ampliar foto
La primera fitxa federativa d'Ansu Fati a Espanya.

Va ser justament Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, qui el va ajudar el 2009 a portar la seva família a Espanya. “Vam parlar amb els ambaixadors de Guinea i d'Espanya per tramitar la reagrupació familiar. La gent pobra és invisible als ulls del capitalisme”, afirma Sánchez Gordillo sota la mirada d'Ernesto Che Guevara, un quadre penjat en una paret del seu despatx des del 1979. Gordillo diu que ha ajudat més de 5.000 immigrants a “resoldre els seus papers”. Tot i això, no oblida Fati: “Com jugava al futbol el seu fill més petit!”. I Bori, exfutbolista a Guinea, en aquells dies davanter de l'equip de veterans d'Herrera, ni ho sabia. De fet, ni tan sols el coneixia. L'última vegada que Fati havia passat pel seu país per visitar la seva dona i el seu fill Braima havia estat el 2002. “Em deien que no sabia que l'Ansu era tan bo, que regatejava tothom”, explica Bori Fati. Un talent inèdit per a Herrera, criat als carrers de terra de Bissau.

“Àfrica és Àfrica”, recorda Albert Puig, exdirector del planter del Barça, responsable de l'arribada de Fati a la Masia. “Estem parlant del tercer món. O espaviles o espaviles. Són nois que són al carrer les 24 hores amb la pilota. I a força de repeticions, d'estar tot el dia jugant, és com entenen el futbol de manera natural”, sosté Puig. El que a Guinea funcionava de via de fuga, a Espanya va ser el seu motor integrador. “Tots els nens anaven a buscar-lo a casa, volien jugar amb ell. No són ximples, volen guanyar”, explica un professor de l'escola.

José Luis Pérez Mena (e) i Amador Saavedra Cañas (d) conversen amb El País a Herrera. ampliar foto
José Luis Pérez Mena (e) i Amador Saavedra Cañas (d) conversen amb El País a Herrera.

Va sorprendre tant amb la pilota als peus com amb el boli a la mà. “Va aprendre molt ràpid el castellà i era bon estudiant”, afegeix aquest professor de l'escola on Ansu va estar entre el 2010 i el 2012. “Per a mi sempre va parlar amb accent andalús”, se suma Mario Luna, germà d'Antonio Luna, jugador del Rayo Vallecano, company d'Ansu Fati a Los Peloteros, primera escola del blaugrana a Espanya, a Herrera. “Aquí li va passar una cosa semblant al que li va passar al Barça. Va arribar i el vam haver de posar amb els nens dos anys més grans. Marcava molta diferència”, explica José Luis Pérez Mena, director de Los Peloteros. “Vam anar a jugar contra el Sevilla i els vam guanyar 2-5. Va marcar tots els gols”, completa Cañas, el seu primer entrenador a Herrera.

El Sevilla no volia deixar escapar aquest talent que era capaç, tot sol, de ridiculitzar els seus set millors benjamins. El va fitxar però només va durar un any. Va aparèixer el Barça i es va endur primer el seu germà Braima, i després Ansu. “El Sevilla no el volia alliberar i va estar un any sense jugar. Va ser una cosa positiva perquè va gaudir del seu pare, amb el qual havia conviscut poc temps”, explica Albert Puig. En la temporada 2012-2013 es va estrenar a l'Aleví A del Barça, una generació recordada a Sant Joan Despí en la qual van coincidir Take Kubo (Mallorca), Eric García (City) i Guille Amor (Leeds). “Quan el vaig veure vaig pensar: ‘Això pot fer un aleví?”, diu Marc Serra, “és un talent irrepetible, sí; però també un noi molt professional”.

Ansu Fati, al mig, en un torneig a Madrid el 2012. ampliar foto
Ansu Fati, al mig, en un torneig a Madrid el 2012.

“Estic preocupat per l'Ansu”, va sorprendre Bori Fati a Franc Artiga. La seva preocupació era un alleujament a la Masia. “Estudia molt, ha de pensar més en el futbol”, es queixava Bori Fati; “dona-li canya”. La il·lusió de Fati pare perquè els seus fills es convertissin en futbolistes no interferia, no obstant això, en la feina dels entrenadors. “Sempre donava suport a totes les nostres decisions. El que jo deia anava a missa”, torna Albert Puig. Ansu no ho va tenir fàcil al planter blaugrana. Vicissituds sempre alienes al seu futbol. Una sanció de la FIFA al Barça pels fitxatges de menors, un trencament de tíbia i peroné, més el precipitat adeu de Braima de la Masia, es van interposar en el camí del guineà. “Vaig veure un canvi molt gran en l'Ansu quan el Braima va marxar [avui juga al Calahorra B, de la Tercera]. No volia que li passés. Molt més esforç, cada entrenament era a mort”, explica Denis Silva, el seu tècnic al Juvenil B blaugrana.

Apadrinat per Messi

Ansu Fati va fregar el Juvenil A, va destacar en la pretemporada al Barça B i es va instal·lar al Camp Nou. Abans, això sí, va caldre espantar els adinerats tentacles de la Premier. El Chelsea li oferia 1,5 milions d'euros l'estiu passat. Es va quedar al Barça per menys de la meitat. “Van ser converses dures, però van prioritzar el creixement del fill”, asseguren fonts de la negociació. Expliquen als despatxos, que tot es va accelerar amb la intervenció de Rodrigo Messi, germà del capità, ara també assessor de Fati.

Ansu Fati celebra el seu gol contra el València.
Ansu Fati celebra el seu gol contra el València. Getty Images

“No hauries de ser a l'escola, nen?”, li pregunta de broma Luis Suárez. La seva integració al primer equip ha estat amb el seu segell: ràpida i sorprenent. “És molt llest, calla i escolta”, diuen els que el coneixen. Dissimula els nervis —“no podia menjar en la seva primera setmana amb el primer equip”, explica el seu pare—, s'aferra a la seva mare —l'única amb qui parla en crioll— i s'ho passa bé. “No li tens por al Camp Nou?”, li va preguntar Pérez Mena. “És un joc”, li contesta Ansu Fati per WhatsApp.

“Fa poc no el podíem convocar per la nacionalitat”, explica David Gordo, entrenador de la sub-17. El passaport va arribar i se'n va anar a la sub-21. Fins i tot Robert Moreno, preparador de la selecció major, es rendeix al seu talent. “És en la carpeta per a l'Eurocopa”, diu. De Bissau a Las Rozas, amb el passat a Herrera i el futur al Camp Nou, el frenètic i fabulós viatge d'Ansu Fati té el destí a La Roja.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ