_
_
_
_
_

L’obra de teatre que trenca amb el tabú del suïcidi juvenil

‘No m'oblideu mai’ es presenta fins al 20 d'octubre a la Sala Beckett

Una escena de 'No m'oblideu mai'.
Una escena de 'No m'oblideu mai'.

El suïcidi juvenil és, en moltes ocasions, una mort estigmatitzada. Un tabú en el qual les persones eviten aprofundir, generalment en públic. És per això que el director de l'obra No m'oblideu mai, Llàtzer Garcia, dona veu a les persones que coneixen de prop aquest assumpte a través del teatre. Els intèrprets en la posada en escena, Elies Barberà i Marta Montiel, en una tasca d'investigació amb Garcia, van parlar amb una desena de joves, especialistes i testimonis de persones que havien intentat treure's la vida, per elaborar un projecte basat en històries reals. La funció es podrà veure fins al 20 d'octubre a la Sala Beckett de Barcelona.

La proposta trasllada les històries de sis casos. L'espectacle busca que els assistents mirin, escoltin i, potser, entenguin les raons que van portar aquests joves a considerar el suïcidi. No només és una obra de teatre. Totes les funcions van acompanyades d'un col·loqui –posterior a l'obra– amb especialistes com psicòlegs, terapeutes o associacions de prevenció del suïcidi.

El director explica que el projecte està fet amb la tècnica teatral verbatim, que combina les arts escèniques amb les paraules de testimonis reals. “Vam iniciar les entrevistes amb especialistes, més que res per veure com tractàvem aquest assumpte, que és delicat”, comenta Garcia, que va decidir no plasmar els detalls de com aquests joves van intentar suïcidar-se fa anys, però sí parlar "dels motius".

"No volíem adornar-ho amb grans coses des del punt de vista tècnic o actoral", assenyala. L'escenografia és senzilla i només hi ha un tercer integrant a l'escenari, el músic Edu Vásquez, que toca la bateria en alguns fragments, inspirat en un dels testimonis. "A gairebé totes les entrevistes apareixia una disciplina artística com un aspecte de salvació. Un dibuixava, un altre escrivia i n'hi havia un que deia que el so de l'instrument l'ajudava en moments de crisi", assegura García.

El silenci és el pitjor enemic del suïcidi. Parlar-ne pot tenir, fins i tot, un efecte protector si es tracta d'una cobertura responsable, segons l'Organització Mundial de la Salut. És un fenomen que va deixar 3.679 morts a Espanya, el 2017, gairebé el doble que els causats per accidents de trànsit, segons l'Institut Nacional d'Estadística. 

Aquestes xifres li van preocupar a l'actriu Montiel, que va tenir la idea inicial de fer aquest espectacle. "El que passa en el col·loqui és igual d'important que el que passa en l'obra. És un espai en què es pot parlar del suïcidi, de la mort i de la salut mental", afirma. L'actriu considera que és el moment en què les persones "pot parlar d'aquests temes en comunitat" sense pressions.

"El nostre objectiu és fer visible aquest tema. La dificultat va ser escollir el més important mentre material i hores d'enregistrament. Això sense deixar fora assumptes com el bullying, els trastorns de l'alimentació i la depressió juvenil", resumeix. La proposta té una durada de gairebé dues hores, entre la representació i el col·loqui, que ja es va presentar al mateix teatre fa un any i mig a Barcelona.

La posada en escena és part de la temporada 2019-2020 del Teatre Beckett, que està marcada per la celebració del 30è aniversari de la inauguració de la sala i de la defunció de l'escriptor Samuel Beckett, en una edició que té la mort com a temàtica central.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_