Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Meditació electoral

Alguns partits amb aquesta actitud obstruccionista, conscientment o no, estan preparant ara el deteriorament i desprestigi de la democràcia i, després, la seva destrucció

Íñigo Errejón, el passat setembre.
Íñigo Errejón, el passat setembre.

Una vegada descartada, per impossible, la constitució de govern a Madrid, atesos els resultats electorals i el posicionament dels grups parlamentaris, és el moment de fer balanç del que ha passat.

La valoració de l’actitud dels partits és, globalment, negativa, tot i que en un grau dispar.

El PP podia d’haver-se abstingut –i ho hauria d'haver fet– per facilitar el govern del clar guanyador de les eleccions, el PSOE. No ho ha fet, per rancor polític, amb mals humors parlamentaris i oblidant que, en altres ocasions, s’ha beneficiat d’aquesta abstenció, com ha de ser. Pagarà la seva col·laboració amb Vox per un plat de llenties. La seva manca de generositat i de lleialtat ha estat notable.

La posició de Ciutadans ha estat incomprensible i pot ser que suïcida. El desconcert s’ha propagat, fins i tot, entre ells mateixos. No s’albira el que pretén la direcció. Pot ser que rebin un correctiu sever, tret que facilitin una explicació raonable —i creïble— del seu comportament, no justificable per males relacions personals, que no han de ser mai decisives, ni tampoc per l’obtenció de petites parcel·les de poder.

Els partits estan per solucionar els problemes, no per crear-los o declarar-los insolubles

Ara, in extremis, han canviat d'actitud per no obstaculitzar la investidura de Pedro Sánchez. Enhorabona. Rectificar és de savis i mai no és tard. Ara queda comprovar els efectes electorals de tants zig-zags.

Unides Podem corre el perill de passar a ser considerada la primera responsable del bloqueig en la formació d’un govern d’esquerra moderada. En poc temps ha passat de voler conquerir el cel i de transformar el sistema capitalista de castes a implorar algun ministeri o secretaria d’Estat, refusant altres fórmules de participació en els centres de poder. Siguem seriosos, sisplau.

Hi ha un altre problema decisiu atribuïble, també, als comuns: la seva actitud d’oposició a l’independentisme català, acompanyada d’una notable ambigüitat sobre el dret a l’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum sobre aquesta qüestió, fan molt difícil un govern de coalició amb el PSOE. Totes les cartes, a la vegada, no es poden jugar.

La posició d’Unides Podem ha propiciat l’aparició d’un altre partit polític, el que encapçala Íñigo Errejón, amb bona imatge i que pot atreure vots d’altres partits, especialment d'aquest i de Ciutadans.

En els partits catalans independentistes, immersos en les seves pròpies contradiccions i dubtes essencials, es poden observar certes aproximacions a la realitat, com és el cas d’ERC, i un entotsolament dels altres en els seus somnis, amb el suport, això sí, dels seus partidaris i dels sectors públics que regenten.

El més greu, malgrat tot, és el dany causat al sistema democràtic. Sense generositat, cordialitat, educació i fair play, la vida democràtica esdevé impossible o molt difícil.

Hi ha un altre perill: que el cansament i la desil·lusió de l’electorat causin un notable increment de l’abstenció

Amb l’actitud que ha adoptat l’oposició sembla que es manté que el nostre sistema polític necessita per funcionar les majories absolutes i, si això és així, n’hi haurà que pensaran que estem ben arreglats. Els partits estan per solucionar els problemes, no per crear-los o declarar-los insolubles.

Alguns partits amb aquesta actitud obstruccionista, conscientment o no, estan preparant ara el deteriorament i desprestigi de la democràcia i, després, la seva destrucció. Estudieu, si us ve de gust, els últims anys de la República de Weimar (1929-1933) anteriors a la presa del poder per Hitler. Val més curar-se en salut i home previngut no és vençut.

Hi ha un altre perill: que el cansament i la desil·lusió de l’electorat causin un notable increment de l’abstenció. Esperem que no sigui així. El pretès càstig als partits, en definitiva, redundaria en perjudici de la democràcia, que cal preservar a tota costa. Els ciutadans, amb el seu vot, han de suplir els errors comesos pels seus representants.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ