_
_
_
_
_

Cinc espais naturals per veure volar ocells

Els ornitòlegs internacionals, fascinats per la gran quantitat d’aus que hi ha a Catalunya

Observadors de l'edició d'enguany del Delta Birding Festival.
Observadors de l'edició d'enguany del Delta Birding Festival.

Catalunya ha tornat a assistir aquest any a la fira especialitzada Birdfair de Rutland (Anglaterra) per promocionar-se com a destinació de turisme ornitològic. “Una de les coses que més m’agraden d’Espanya és veure les aus que abans eren comunes al Regne Unit”, va dir l’ornitòleg britànic Tim Birkhead (Leeds, 1950) en una entrevista a El País. Catalunya és una destinació privilegiada per l’observació d’ocells (se’n poden arribar a trobar més de 400 espècies) i existeixen molts punts verds que són excel·lents per veure els seus vols. No t’oblidis d’una guia ornitològica, ni dels prismàtics!

Delta del Llobregat

Els aiguamolls del Delta de Llobregat són un espai privilegiat per a l’observació d’aus perquè és una zona on conflueixen diferents rutes migratòries que uneixen Europa i Àfrica. A l’espai s’hi han vist 337 espècies, un dels registres més elevats en un espai natural català tenint en compte que la llista dels tipus d'ocells observats a Catalunya arriba als 400. Durant les migracions és quan el Delta del Llobregat acull una major biodiversitat. Les aus més típiques de la zona són les limícoles (les aquàtiques, com l’ànec collverd, el camallarg o el bernat pescaire). El Delta és un dels indrets de tot l’estat amb una major tradició ornitològica, així com d’una quantitat més elevada d’observadors professionals.

Gallecs

El paisatge de Gallecs (entre Mollet i Parets del Vallès), que es caracteritza per l’existència d’una gran quantitat de conreus extensius de secà, també és un espai indicat per observar fauna salvatge, especialment aus. Des de qualsevol lloc elevat es poden veure ocells sobrevolant el terme rural, per exemple des del camí dels Bandolers o als marges dels camps de conreu, on solen refugiar-se per alimentar-se. Gallecs és un territori de pas i parada de moltes espècies d'aus durant les migracions. D’altra banda, els ocells d’espais oberts i els rapinyaires, com el mussol o l’aligot, són els més representatius de la zona.

Illes Medes

El gavià de pota groga és l’au més abundant de l'espai natural, amb una colònia considerada com una de les més nombroses de la Mediterrània. L’au és la joia de la corona de la fauna ornítica de les illes Medes, restringida i concreta, d’acord amb les determinades condicions físiques i ambientals del lloc. El corb marí emplomallat, que viu entre les roques, és una de les altres espècies més nombroses de la zona, juntament amb els ocells rupícoles: tots aquells que tenen l’hàbitat en terrenys rocosos i escarpats, amb pronunciades pendents.

Parc Natural del Cadí

Situat al Prepirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai protegit de més de 40.000 hectàrees que es reparteixen en 17 municipis de tres comarques diferents. Aquesta zona, on conflueixen dos grans corrents d’aigua, com són el riu Llobregat i el Segre, és un dels millors llocs de Catalunya per observar el pela-roques, un ocell que sempre és difícil de trobar. Als ambients oberts d’alta muntanya les comunitats d’aus solen ser pobres, però són interessants perquè s’hi poden veure espècies exclusives com el grasset de muntanya o el pardal d’ala blanca. Els ocells forestals i d’alta muntanya, així com els rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l’àliga daurada o el xoriguer, són altres dels molts ocells que es troben a l’espai.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Amb els arrossars a l’horitzó, l’observació d’aus és una de les activitats més practicades al Delta de l’Ebre, seu del Birding Festival. Les èpoques de l’any més propicies per veure-les són durant la primavera i la tardor, quan la climatologia i els camps d’arròs s’omplen d’aigua, més concretament a la sortida del sol o al capvespre. Els limícoles, les aus que se solen ubicar en espais humits, són les espècies d’ocells que predominen a la zona, com el tèrrit variant, el més freqüent al Delta; la gavina corsa, que concentra el 70% de la població mundial al parc; l’omnipresent flamenc o el remena-rocs, que amb el seu bec regira les pedres en cerca de menjar. Tots els terrenys del Delta de l’Ebre són favorables per al birdwatching, tot i que es recomanen els miradors que es troben a les zones d’interès natural, com el Garxal o la Punta del Fangar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_