Selecciona Edició
Connecta’t

El circ goleja Messi

L'espectacle acrobàtic s'imposa a la part de culte al futbolista en el 'show' sobre l'estrella de la pilota

Leo Messi, amb la seva dona, Antonella Rocuzzo, just abans de l'espectacle.
Leo Messi, amb la seva dona, Antonella Rocuzzo, just abans de l'espectacle.

Messi10, l'espectacle estrenat dijous a la nit que uneix el Cirque du Soleil amb el futbolista argentí – que va assistir a la gala i va acabar saludant des de l'escenari–, ha resultat ser un híbrid mal cosit i aigualit. Dues peces que no acaben de casar. La part del circ, amb els extraordinaris artistes de la companyia canadenca, no acaba d'amalgamar-se amb la temàtica Messi i la venç per golejada. Acabes passant-t'ho molt bé, com sempre, amb els salts arriscats, els funambulismes, antipodismes i acrobàcies i preguntant-te què hi fa allà al mig tot aquell culte a la personalitat de l'argentí, que sembla que hi sigui amb calçador. Com va sintetitzar una mare que hi va anar amb els seus fills: "Com si no en tinguéssim prou amb tot el que l'arribem a veure a la tele".

El circ, doncs, és el millor d'un espectacle que, a més, és decebedor pel que fa a la factura artística, impròpia, tot s'ha de dir, d'un muntatge dels bons del Cirque du Soleil. A l'estètica de Messi10 li falten la màgia i el refinament característics dels canadencs i en alguns moments té un punt cursi i fins i tot tronat. L'escenografia, el vestuari, els llums, la música i l'acabat en general són francament millorables, de molt menys nivell que en les grans produccions del Cirque du Soleil. Queda clar que l'espectacle és el resultat d'una jugada de màrqueting (Messi + Cirque du Soleil = èxit segur) que podia semblar genial sobre el paper, però que no s'ha sabut concretar en la realitat. Entre el pitjor, el pallasso amb aire de presentador de Sálvame Deluxe que fa de fil conductor repetint la gracieta de rebre una pilotada on fa més mal i parlar llavors amb una veu aflautada.

Ja d'entrada l'escenari, central, com un estadi, va aparèixer força inhòspit. Sembla un error que el terra no sigui de gespa artificial, una cosa que dona tanta vida al Sónar, que és tan fàcil i que hi posa aquella nota de verd que és consubstancial al futbol. La presència de Messi a la grada –acompanyat de la seva dona, Antonella Roccuzzo– va animar el principi de la vetllada amb molts espectadors dempeus intentant veure'l millor i d'altres volent fer-s'hi selfis, cosa que desesperava els que el protegien. A l'estrena mundial hi van assistir, entre molts altres, el jugador Ansu Fati, el cantant colombià Carlos Vives i el president del Barça, Josep Maria Bartomeu.

El crit ascendent tradicional de "Messi, Messi!" típic del Camp Nou va marcar l'inici de l'espectacle, amb futbolistes voladors que arribaven fins a una gran altura amb cordes mentre a terra altres artistes feien filigranes amb la pilota. És discutible que vist com ha anat l'inici de la Lliga algú considerés graciós que una veu en off digués: "Tu ves a escalfar, que sempre et lesiones".

La dramatúrgia –si és que se'n pot dir així, ja que en realitat no hi ha res que s'assembli a un argument– de Messi10 es basa a anar alternant números de circ amb al·lusions al jugador, especialment projeccions en unes grans pantalles que baixen al centre de l'escenari. S'hi mostren escenes de partits i imatges de l'estrella realitzades per al muntatge (algunes fan passar vergonya per la seva solemnitat a un líder coreà, i les que el comparen amb un lleó són directament ridícules), i una sèrie de paraules i lemes que intenten composar l'essència del futbolista argentí amb molta superficialitat: "Pensa ràpid", "mou-te més ràpid", "reacciona més ràpid", "no et rendeixis".

Un moment en què el circ i el futbol gairebé es van unir va ser en l'actuació d'un contorsionista esfereïdor que tenia una retirada a Neymar i feia com si li hagués clavat una puntada de peu un jugador rival i es desmuntava d'una manera impactant. En el que va semblar una altra metàfora futbolística, uns acròbates que es propulsaven amb gronxadors es llançaven contra xarxes com si fossin pilotes humanes mentre es projectaven imatges de Messi marcant gols. Tot i l'esforç i el volum del so, la part Messi del muntatge no te l'èpica ni la poesia d'un bon partit. Un personatge melancòli apareix durant la funció duent feixugament a l'esquena una bossa carregada de pilotes: un espectador va suggerir que potser era una al·legoria al Reial Madrid amb els gols que li ha marcat Messi. Ves a saber.

Després del descans, la segona part va continuar amb unes esplèndides i arriscades actuacions de saltadors de llit elàstic, un número de diàbolo i un altre en què un artista domava un enorme braç robòtic i que es va presentar com a "Messi vs. Màquina". Un "homenatge al fan" va desplegar per l'escenari i les grades intèrprets amb banderes blaugrana i albicelestes, bombos i càntics mentre baixaven sobre el públic dues enormes samarretes del FC Barcelona i la selecció argentina amb el número 10. Les pantalles van passar a mostrar més imatges de Messi i a destacar el seu amor exemplar a la família. Un altre número molt bo va ser el de dos artistes que movien virtuosament una màscara de lleó. 

El final de festa el va precedir el descens del sostre de 10 pilotes d'or i va consistir en tota la companyia amb la samarreta del 10 corejant el nom de Messi mentre baixava una gran pancarta amb el jugador dibuixat i el leit motiv de la funció: "Hi ha un 10 en cada un de nosaltres". Mentre Messi sortia a saludar amb els artistes, visiblement content, més d'un va pregar perquè tornessin el futbolista al camp, d'on no hauria d'haver sortit mai.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ