Barcelona s’explica en 100 objectes

Una tasca titànica. Així es pot qualificar la feina feta per l'equip tècnic del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) per seleccionar del seu ric i heterogeni fons només 100 peces per confeccionar un kit de supervivència que permeti recórrer i conèixer vint segles d'història. El Muhba té una xarxa de 15 centres repartits per tot Barcelona per explicar diferents moments històrics de la ciutat: els seus orígens com a colònia romana, la seu episcopal, la ciutat comtal, la metròpoli fabril i la ciutat global. Però, curiosament, no té cap lloc on el visitant pugui fer un recorregut des de la ciutat romana fins a la ciutat contemporània. Per això, l'oportunitat d'una exposició com Barcelona flashback. Kit d'història en 100 objectes, prefiguració del que acabarà sent la permanent del museu a la Casa Padellàs quan obri les portes d'aquí a uns mesos.

Eminentment didàctica, Joan Roca, director del Muhba, i el seu equip —entre ells Joan Bracons, cap de col·leccions del museu—, fan que els objectes, autèntics testimonis de la història, parlin i interpel·lin el visitant, per explicar-nos d'on venim, qui som i on anem. És el que fa una petita figura de bronze d'una dona que es cobreix el cos amb una succinta tela mentre explica, en forma d'entrepà, la seva història i recorda on i qui la va trobar, com després d'entrar al museu el 1955 va saltar a la glòria com a “Venus de Barcelona” convertint-se en símbol de la ciutat fins que es va saber que no era romana i va caure en desgràcia. “Ara ha recuperat el seu prestigi. Fa poc un dels membres de la família Morales-Velasco que la va trobar la va voler tornar a veure per recordar quan jugava amb ella”, va explicar Roca en la presentació d'aquesta mostra, que, al llarg d'una hora de durada, destaca el valor d'aquest patrimoni i proposa un canvi radical en la manera de veure i visitar la ciutat. “Fins ara la història de Barcelona no s'explicava enlloc. Com a museu no podíem fer un refregit”, remarca Roca.

La Venus és només una de les peces (a les 100 del Muhba s'hi sumen set d'altres centres barcelonins) testimonis d'una època: pamflets clandestins, inscripcions funeràries, el bust romà de marbre grec d'una dona que després va servir de farciment per a la segona muralla de la ciutat, una sopera de l'escola municipal, un telèfon públic, el rètol de neó de la botiga Vinçon o un petit revòlver trobat en una excavació del carrer Robadors, que “potser es va utilitzar per matar el Noi del Sucre”, llança Roca, que coneix a fons la història que hi ha al darrere de cadascuna de les peces. Moltes s'exposen per primera vegada. Com un àlbum familiar amb fotografies de la Setmana Tràgica en el qual es pot veure com –una cosa inimaginable si no existissin aquestes imatges– tots acaben anant-se a la platja dissabte.

Els objectes parlen i interpel·len plantejant qüestions, com el moment en què es va fundar la ciutat, com vivien les elits de la colònia, com es va estendre el cristianisme, quin poder tenien els bisbes visigots, com era el Call jueu i com funcionaven els gremis, com va créixer la ciutat amb el Pla Cerdà el 1860 o com es va fer l'obertura de la Via Laietana, il·lustrada amb un objecte tan peculiar com el pic que va utilitzar Alfons XIII per començar els treballs el 1908. També quin impacte va tenir la vaga de tramvies del 1951, per què es va instal·lar la Seat a Barcelona o què van propiciar els Jocs Olímpics del 1992 més enllà de l'esdeveniment esportiu, entre moltes altres qüestions.

De gran impacte és la possibilitat de passejar, literalment, per la ciutat sobre un immens mapa col·locat a terra, mentre que a les parets es pot veure com l'urbs ha anat creixent o quin ha estat l'impacte de la immigració. Temes d'absoluta actualitat i que ens afecten a tots.

El recorregut de la mostra acaba en dos llocs inopinats: l'interior d'una de les torres romanes on s'explica com la Casa Padellàs es va salvar, in extremis, de l'enderroc amb l'obertura de la Via Laietana després de ser traslladada pedra per pedra. El segon, un lloc ara inaccessible que, per si sol, fa que valgui la pena visitar aquesta exposició gratuïta. Després de passejar pel pas de ronda de la muralla s'accedeix a una cambra ocupada per la peça més gran del Muhba: el Rellotge dels Flamencs, que va encarregar la ciutat el 1575 a mestres rellotgers d'aquell país. Pesa quatre tones i mitja. “Podria funcionar. Quan obri la Casa Padellàs estarà instal·lat al pati, perquè és un símbol de la història d'aquesta ciutat”, assegura Roca.