Selecciona Edició
Connecta’t

Ni futbol ni pa ni circ: Messi

El Cirque du Soleil, en un exercici titànic, s'arrisca per moments a perdre la seva carta de naturalesa per convertir el 10 en un Déu

Un moment de l'actuació del Cirque du Soleil. Ampliar foto
Un moment de l'actuació del Cirque du Soleil.

A Messi no li agrada gaire mirar els seus partits, ni tampoc es recrea amb les imatges dels gols que marca, a excepció segurament del que va fer en la final de la Champions a l'Estadi Olímpic de Roma el 2009, quan en el seu vol, després de rematar de cap la pilota, li va caure la bota del peu dret mentre deixava bocabadat Van der Saar, el porter del Manchester United, l'equip llavors de Cristiano Ronaldo.

Encara que el futbol i les arts escèniques no sempre s'han avingut, més que res perquè el millor dels espectacles difícilment superarà l'emoció d'un partit en directe, hi ha jugades i també futbolistes que intensifiquen la vena poètica, sobretot en un club passional com el Barça. Potser una de les apostes més arriscades va ser la dansa Foot-Ball de Cesc Gelabert. Fins que ha arribat el Cirque de Soleil per retre culte a Messi.

La famosa companyia de circ s'arrisca fins i tot per moments a perdre la seva carta de naturalesa per convertir el 10 en un Déu. L'exercici és titànic i fins i tot pot ser que faci posar vermell el mateix Messi. El futbolista va correspondre a l'adulació quan va sortir a aplaudir els intèrprets al final de l'estrena, dijous al Parc del Fòrum de Barcelona. Tot i que de manera irregular, l'espectacle es dedica a la interpretació de l'univers de Messi.

A partir de la figura de l'àrbitre com a fil conductor, es recorre als gestos propis del futbol, pocs de tan reconeixibles com l'onada, l'espontani i, últimament, el VAR, per expressar sovint amb l'ajuda d'un videomarcador les virtuts i habilitats de Messi. Els acròbates i els contorsionistes homenatgen amb molt de ritme i una exquisida tècnica el millor futbolista del món, el número 1 que porta el 10.

Encara que el regateig, el canvi de ritme i la freqüència de passada de Messi són inimitables, el Cirque du Soleil aprofita la condició de solista del 10 per oferir algun número que fa possible l'impossible, com passa amb el contorsionista que juga amb el cos com si fos de goma, o si es vol un cub de Rubik, una manera de ridiculitzar les lesions i també de glossar la invulnerabilitat de Messi.

Més fàcil resulta l'acostament al davanter en les jugades a pilota parada o en la celebració dels gols i, per contra, molt difícil i reeixit és el moment en què Messi es converteix en el rei Lleó. A estones sembla que hi falti trama o història i, en canvi, per moments la desconstrucció del personatge és meritòria i molt ben subratllada amb frases com: “Hi ha només una manera d'aturar Messi: la pausa”. Segur que al 10 li va agradar.

El futbol, pa i circ, ja va passar a la història; avui és el circ el que es plega a Messi, cosa que fa sentir orgullós el Barça. Tot queda impregnat per la fragància del 10. N'hi ha que tenen una oda dedicada (Platko), també un poeta com Comadira va glossar Guardiola; són moltes les cançons dedicades als jugadors; i es podria escriure un llibre sobre la relació del jazz amb el futbol i el Barça. Messi ha aconseguit tenir als seus peus el Cirque du Soleil.

Tot i que ni és pròpiament circ ni tampoc Messi en joc, Messi10 és un espectacle insòlit i, com a tal, cal veure'l per adorar encara més el 10 i desitjar que el Cirque du Soleil torni a ser el Cirque du Soleil.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ