Selecciona Edició
Connecta’t

“Què diria Shakespeare del Brexit? N’escriuria una obra”

La comèdia fosca del dramaturg isabelí ‘Measure for measure’ inaugura el Temporada Alta a Girona

Una escena de 'Measure for measure'.
Una escena de 'Measure for measure'.

El festival Temporada Alta s'inaugura divendres precisament amb una cita d'alta volada: la presència, per segona vegada després del 2002 amb El rei Lear, de la Royal Shakespeare Company (RSC), una de les companyies més prestigioses del món. La RSC hi presenta la seva nova producció, estrenada al juny a Stratford-upon-Avon, de Measure for measure (Mesura per mesura), una obra del 1604 de Shakespeare que reflexiona sobre la justícia, l'estricta aplicació de la llei i la possibilitat de suavitzar-la de manera que no caigui sobre els acusats la pena més dura. Un tema, com es veu, que sembla fet expressament ara que ha de sortir la sentència pel procés.

Encara que es considera una comèdia (fosca, certament), l'obra és potent, amb una trama en la qual apareixen prostitutes, macarres, embolics sexuals, un assetjament digne del Me Too, decapitacions i corrupció del poder. A Measure for measure, un títol inspirat en els Evangelis, el duc de Viena anuncia que se'n va de viatge i deixa a càrrec del govern un jutge estricte, l'Angelo. Aquest llança una campanya de moralitat pública que sacseja la ciutat, però alhora extorsiona una jove novícia, la Isabella, perquè li lliuri la virginitat a canvi de perdonar el seu germà, condemnat a la decapitació per un (relatiu) atemptat a la moral. En un gir típicament shakespearià, serà la promesa del jutge, que aquest ha abandonat, la Mariana (un personatge, per cert, que va pintar meravellosament el prerafaelita Millais), la que s'hi emboliqui, prenent la identitat de la Isabella. L'aparició del duc –que en realitat no ha marxat mai, sinó que ha seguit els esdeveniments disfressat de frare– posarà ordre a la situació, que es tancarà amb actes de pietat, noces i tots tan contents (o no tant).

L'espectacle, de dues hores i deu minuts més un entreacte de 20 minuts, dirigit per Gregory Doran i interpretat per 18 actors i actrius, situa l'acció a la mateixa Viena, però la de principis del segle XX, la de Klimt, Freud i Egon Schiele prèvia a la I Guerra Mundial. L'obra es representa divendres a les 20.00 al Teatre Municipal de Girona i té dues funcions més dissabte (a les 16.00 i a les 21.00). Aquest matí l'ajudant de direcció del muntatge, Leigh Toney, i dos dels seus principals intèrprets, Antony Byrne (el duc Vincentio) i Lucy Phelps (Isabella) han parlat sobre l'obra i la manera de treballar de la RSC.

La peça és potent, amb una trama en la qual apareixen prostitutes, macarres, embolics sexuals, un assetjament digne del Me Too, decapitacions i corrupció del poder

Toney ha subratllat que Measure for measure és una exploració sobre el poder amb molts paral·lelismes actuals, mentre que Phelps ha afegit que la falta d'autonomia i capacitat de decisió de la Isabella sobre la seva pròpia vida també remet a qüestions d'avui mateix. A la pregunta de com és treballar en la mítica RSC, l'actriu ha respost “intens”, i Byrne ha dit que és “un honor” i ha reflexionat que permet treballar amb persones de diferents edats i experiències al llarg dels anys i “aprofundir en la teva pròpia vida a través de Shakespeare” i en les seves obres. Phelps ha afegit que tenen la sort de poder assajar durant 12 setmanes i que la companyia ofereix oportunitats extraordinàries per desenvolupar el talent d'actrius i actors.

Sobre la decisió de portar la història a inicis del segle XX, Toney ha considerat que hi ha paral·lelismes entre aquesta Viena i la que es descriu a l'obra, a banda que la capital austríaca, “laboratori de l'apocalipsi” de la Gran Guerra, presenta concomitàncies amb la “turbulenta” Anglaterra de Shakespeare. A més, el duc Vincentio té elements que recorden el rei Jaume I, successor d'Isabel I després de la mort d'aquesta el 1603, amb el qual Shakespeare es va alinear i que va ser patró de la companyia del bard, rebatejada “els homes del rei”. “En l'obra és com si l'autor posés un mirall davant del nou monarca i li preguntés ‘quin tipus de rei vols ser?’”, ha apuntat Toney.

Pel que fa a la qualificació de comèdia, ha subratllat que no és, per descomptat, “una comèdia típica” i que l'obra avança fent-se cada vegada més fosca, una sensació que tampoc esvaeix el final pretesament feliç.

Sobre la manera de treballar de la RSC i el secret per portar a escena les paraules de Shakespeare plenes de poesia, els tres membres de la RSC han convingut que són essencials el temps i la insistència col·lectiva a anar al fons de les obres del dramaturg i entendre-les bé. “És un error creure que hi ha una sola manera de fer bé les obres de Shakespeare”, ha destacat. “Muntar Shakespeare és prendre decisions, resoldre dilemes, escollir”.

A la inevitable pregunta de què pensaria Shakesperare del Brexit, tots tres han rigut. “N'escriuria una obra, segur”, ha dit Phelps. “Diria ‘uau, quin material!’”, ha afegit Byrne. “Tindria prou material per fer-ne una sèrie de televisió, interminable”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >