_
_
_
_
_

Quan el Mississipí passa per Barcelona

Joan Manuel Serrat i Amadeu Casas apadrinen ‘El río de la música’, de Miquel Jurado, a la Fnac

Serrat i Miquel Jurado, en la presentació del llibre.
Serrat i Miquel Jurado, en la presentació del llibre.

El Mississipí va fluir ahir dimecres pel cor de Barcelona en la presentació d'El río de la música (Redbook-Ma Non Troppo), el llibre de viatges de Memphis a Nova Orleans, amb un desviament a Nashville, del periodista i crític musical Miquel Jurado. Joan Manuel Serrat i el músic de blues Amadeu Casas van acompanyar l'autor en l'acte, que es va fer a l'auditori de la Fnac Triangle, ple a vessar.

Serrat, amb les seves paraules, i Casas, amb tres temes al·lusius al llibre, van apadrinar l'obra de Jurado, una felicíssima incursió en el gènere de la literatura de viatges, com es va encarregar d'assenyalar el periodista d'EL PAÍS i col·lega i amic de Miquel Jurado, Jacinto Antón, que també va participar en l'acte.

Serrat va destacar “la inquietud, la curiositat i la passió” de Jurado en transitar “un territori mític” on van néixer músiques com el blues, el gòspel, el jazz, el rock and roll, el funk o el rap, i va citar un emotiu paràgraf del llibre, que n'és tot un leit motiv: “En el fons, la música i el riu s'assemblen, cap dels dos es pot quedar quiet, flueixen sense parar i absorbeixen tot el que troben al seu pas”. Serrat va evocar el viatge solitari de Jurado, els motels atrotinats, els cafès “horripilants”, els llocs deixats de la mà de Déu i, no obstant això, tan plens de records i llegendes, i es va conjurar per visitar-los algun dia seguint els passos de l'autor, una cosa que, va dir, tots hauríem de fer alguna vegada a la vida. Va expressar la fascinació que ha sentit descobrint en el llibre com en només 150 anys la música s'ha desenvolupat als marges del Mississipí nodrida per la fèrtil amalgama de les persones de diverses procedències que es van assentar a les seves ribes. 

Jurado va apuntar que sobretot va ser la conjunció de les músiques dels esclaus negres i els immigrants europeus el que va generar aquest gran ventall de músiques. Va assenyalar que el seu és un llibre de viatges per una regió plena de màgia i que encara que no sigui una guia turística ofereix recomanacions per a qui vulgui visitar la zona, a banda d'una treballadíssima llista de reproducció de les músiques per les quals es transita. Preguntat pels hits del viatge, va considerar que un havia estat visitar la “cruïlla del diable”, el lloc on la llegenda diu que Robert Johnson va entregar l'ànima al diable a canvi d'un poderós talent per tocar la guitarra. Més d'un va pensar que Jurado havia aprofitat per pactar al seu torn el talent literari que traspua el seu llibre.

Amadeu Casas va tancar l'acte interpretant tres meravellosos exemples de música del Mississipí, incloent-hi una composició del mateix Johnson, Crossroads.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_