El festival de Sitges no s’arronsa
La venda d'entrades baixa respecte a l'any passat en una edició sense grans estrelles que “recupera l'essència” del certamen
Sense grans noms, ni grans produccions —de les úniques amb estrelles, Noche de bodas, amb una Andy MacDowell absent, i la petitíssima Suicide Tourist, amb un Nikolaj Coster-Waldau una mica avorrit de la seva probable condició d'etern Jaime Lannister perseguit per fans de Joc de trons a tot arreu on va—, la 52a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, una edició “que ha recuperat l'essència del festival, la de la descoberta de nous talents”, no s'arronsa.
El director, Ángel Sala, va dir ahir dimecres que sí, que respecte a l'any passat la venda d'entrades s'ha ressentit, però “només perquè l'any passat vam tenir el concert de John Carpenter, que per si sol ja va vendre més de 1.000 entrades”. Prefereix comparar les vendes d'aquest any amb les del 2017, i llavors, surt guanyant, perquè han augmentat un 0,7%
Netflix
És a dir, el 2017 es van vendre 60.239 entrades, i aquest any se n'han venut 60.665, cosa que en recaptació correspon a 650.188 euros (el 2017) respecte dels 653.518 d'aquest any. L'any passat? Les entrades venudes van ser 61.925, i la recaptació va superar els 690.000 euros. ¿No ha pogut tenir-hi res a veure el fet que almenys es programin dues cintes, i entre elles una de les més esperades, la cinta inaugural, que ja es podia veure divendres —tot just l'endemà de la seva estrena al festival— a Netflix? Estem parlant d'In the tall grass, la pel·lícula de Vicenzo Natali —un habitual del certamen des de la seva primera pel·lícula, Cube, que el festival precisament va fer triomfar— basada en la nouvelle que Stephen King va escriure amb el seu fill Joe (Hill). “Tractem Netflix com un proveïdor de contingut més, i en els anys que venen això anirà a més”, indicava Sala, esquivant la polèmica.
El director del festival assegura que la resta de plataformes —HBO, Amazon Prime— s'ho han agafat “amb normalitat”, perquè saben que l'any vinent els podria tocar a elles. “Estic segur que l'any que ve n'hi haurà quatre o cinc més. Per a nosaltres, el que fan Netflix o HBO no són telefilms i si podem donar-los l'oportunitat que es vegin al cinema, ho farem”, va dir.
Sala es va voler desmarcar d'aquells que tornen a assenyalar el cinema de terror com a enemic en algun tipus de lluita contra la violència gratuïta. “Conec molta gent a qui li agrada el cinema de terror, però no conec cap assassí en sèrie”, va sentenciar, en referència als qui temen que l'estrena del Joker de Todd Phillips faci embogir algú als Estats Units i la pagui amb els espectadors de qualsevol de les seves sessions, com ja va passar el 2012 quan es va estrenar El cavaller fosc —l'última cinta fins avui protagonitzada pel Joker.
Propera edició
Pel que fa a si Sala seguirà l'any que ve al capdavant del festival: “Això espero, però no depèn de mi”, va respondre, i va avançar que l'edició número 53 arrencarà el 8 d'octubre —una mica més tard, per no coincidir amb Sant Sebastià— i estarà marcada pels 65 anys de La nit del caçador —“amb un simposi entorn de la idea de cap on va el cinema fantàstic”— i la visita d'“un director molt important, un dels grans del fantàstic contemporani”, amb el qual s'han iniciat les converses “aquesta mateixa setmana”, unes converses que espera que arribin a bon port.
Sobre la firma
