Selecciona Edició
Connecta’t

Educació demana 600 milions per posar fi als barracons

El Departament ha elaborat un pla per retirar 700 mòduls en set anys i admet que hi ha 300 més que sempre hi seran per necessitats puntuals

Els barracons de l'institut Arraona de Sabadell.
Els barracons de l'institut Arraona de Sabadell.

L’institut Arraona de Sabadell va néixer fa mig segle als terrenys on ara s’aixeca el complex central dels Mossos d’Esquadra, però fa sis anys va iniciar el trasllat a una altra zona de la ciutat, Can Llong, en ple creixement i on feia falta un centre de secundària. Llavors, en plena crisi, les arques de la Generalitat eren buides i el canvi es va fer a uns barracons. Però l’institut ha crescut de forma exponencial: si bé fa quatre cursos tenien dues línies, aquest curs el primer d’ESO ja en té cinc. En total són unes 600 persones (520 són alumnes) en vuit barracons. “La idea era estar-nos-hi dos o tres anys, però la cosa s’està allargant i el problema és que cada vegada hi ha més alumnes i menys espai. Tens la sensació d’estar tancat i cada vegada més atapeït i condensat, a més no deixa de ser tot de plàstic”, lamenta el director, Antonio Lamagrande.

L’Arraona és un dels 96 centres escolars catalans que es troben completament en barracons. En total, el curs actual va arrencar amb 1.013 mòduls prefabricats col·locats en 418 centres escolars de tot el territori. La xifra s’ha mantingut bastant estable durant la crisi, però es va disparar durant els anys previs a causa del fort augment d’alumnat, principalment per la immigració. Així, el màxim va ser el 2009 amb 1.063 i el mínim, el 2003 amb 527.

Del miler de mòduls, Educació considera que 700 no haurien d’existir perquè són els que corresponen a l’augment de població escolar i la falta d’inversió durant les retallades. Els 300 restants sempre hi seran per donar resposta puntual a unes obres o a una punta d’alumnat. A l’abril, el conseller Josep Bargalló va presentar un pla per retirar aquests 700 mòduls en set anys, seguint una prioritat basada en criteris com l’estat en què es troben, el nombre de mòduls i quant temps fa que ho estan. Per fer-ho possible, calculen, necessiten uns 580 milions. “No ens agrada tenir mòduls i hem de buscar solucions. Per això hem elaborat aquest pla a set anys que cal desplegar per fases, segons la disponibilitat pressupostària. Però amb pressupostos prorrogats no podrem executar el pla”, assegura Josep González Cambray, director general de centres públics de la Generalitat.

La partida per a construccions va ser una de les més castigades per les retallades. Si bé el 2010, la Generalitat va reservar 221 milions per a obres –tant de nous edificis com treballs de manteniment–, la xifra va rebre una dura tisorada del 80%, fins a arribar al mínim de 45 milions el 2014. Per a aquest any hi ha previstos uns 86 milions, els mateixos que el 2017 per la pròrroga pressupostària, sempre segons els Pressupostos inicials. “El 2020 hi ha un increment important a la partida d’inversions, però encara s’està negociant amb Economia. Necessitem més diners i com més diners tinguem, més ràpid es retiraran els barracons”, apunta Cambray, que no entra a detallar més les xifres.

Actualment Educació compta amb una bossa de 235 milions –a invertir fins al 2023– per a 63 projectes, ja sigui construir nous centres escolars o ampliar els ja existents. Paral·lelament, ha firmat una trentena de convenis amb ajuntaments perquè aquests avancin el finançament i la construcció de l’edifici. L’institut Arraona de Sabadell és un dels que figura en la llista de 63. Encara no tenen projecte, però el director del centre assegura que esperen estrenar l’edifici el setembre del 2022. Mentrestant, esquiven com poden la llarga llista d’inconvenients d’estudiar i treballar en barracons: falten espais per fer desdoblaments, no hi ha despatxos per als professors, ni gimnàs (han d’anar a escoles properes) ni sala d’actes (lloguen espais municipals per a les reunions amb famílies o les festes escolars). “El pitjor és l’inici de curs. No el comences amb normalitat perquè sempre hi ha obres i estàs pendent de si s’acabaran a temps. A més, no pots estar al 100% pel tema pedagògic perquè sempre hi ha gestions de manteniment pendents perquè salta la llum o hi ha filtracions d’aigua”, lamenta el director. Un altre gran problema és el pati: és un sorral que queda gairebé impracticable quan plou i que any rere any és més petit perquè els nous mòduls que arriben es mengen l’espai. El pati també és a la llista de greuges dels alumnes. “És molt petit. A més, a les aules fa fred a l’hivern i hem d’anar a una altra escola a fer gimnàstica”, es queixa la Carla, de 3r d’ESO.

Però la qualitat dels mòduls ha millorat amb els anys, cosa que ajuda en el dia a dia. “Alguns tenen molt bona insonorització, climatització i les aules són més àmplies que en un edifici convencional”, destaca Lamagrande. “Per dins és com si fossis en un edifici, tens tot el necessari, fins i tot aire condicionat,” destaca Alba, una alumna de 3r d’ESO. “I a més no has de pujar escales”, afegeix, Oscar, de 4t.

Per a la Fapac, la federació d’AMPAs de Catalunya, aquesta situació “és un dels símptomes del deteriorament de l’educació pública a causa de la desinversió de la Generalitat i d’unes retallades dràstiques”, critica la seva presidenta, Belén Tascón, que destaca que dels 446 centres en mòduls, gairebé la meitat fa una dècada que estan així. A més, asseguren que si la Generalitat hagués mantingut la partida de 220 milions per construir les escoles que hi havia el 2010, Educació hauria comptat amb 1.120 milions addicionals, amb els quals es podrien haver aixecat 275 centres.

Les retallades en edificis, en xifres

Pressupost Educació

El 2010 es van invertir 5.317 milions; el 2014, 4.157 milions; i en el període 2017-2019, 4.821.

Inversió en construccions

En els tres últims cursos es van invertir 86 milions, pels 221 del 2010. El 2014 es van invertir 45 milions.

Centres en barracons

Aquest curs 418 centres treballen en barracons; pels 424 de 2009-2010 i els 404 de 2014-2015.

Nombre de barracons

Actualment s'utilitzen 1.013 barracons, menys que el 2009-2010 (1.063) però més que el 2014-2015 (1.026).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >