Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘botticelli’ dels Cambó no aconsegueix comprador però sí el ‘like’ dels Beckham

El ministre de Cultura nega contactes per adquirir l'obra i assegura que el seu "destí natural" seria el MNAC

Quatre persones contemplen el 'botticelli' que ha posat a la venda la família Cambó a la Frieze Masters de Londres.
Quatre persones contemplen el 'botticelli' que ha posat a la venda la família Cambó a la Frieze Masters de Londres. AFP

El desplegament publicitari al voltant del Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, l'obra pintada per Botticelli al voltant del 1491 i que han posat a la venda els seus propietaris, els hereus de Francesc Cambó, ha fet efecte: la notícia de la seva exhibició i venda a la galeria Trinity Fine Art durant la fira Frieze Masters de Londres ha copsat l'interès dels mitjans de comunicació, que hi han dedicat mig centenar d'articles; ha estat la imatge de la fira, tothom que l'ha visitat l'ha volgut fotografiar i personatges tan populars com David i Victoria Beckham l'han pujat a les seves històries d'Instagram. Però després de tres dies de fama i reconeixement general, l'obra del geni renaixentista no ha aconseguit l'objectiu final de vendre's que s'havia marcat la família.

Com acostuma a passar en aquest tipus de cites, moltes de les operacions, i sobretot les importants, es tanquen al cap d'un temps, així que pot ser que els possibles compradors hagin visitat l'obra a la galeria londinenca. Però en aquest cas no hi ha gaire temps. La pintura, protegida com a bé cultural d'interès nacional des del 1988, la màxima que preveu la legislació espanyola, té un permís per ser fora del país que expira dimarts vinent, 15 d'octubre. Tant si s'ha venut com si no, ha de tornar abans d'aquest dia. En cas contrari es consideraria “una exportació il·lícita”. Aquesta restricció és la que ha fet que encara no s'hagi materialitzat cap oferta malgrat que el preu fixat per la galeria de 30 milions de dòlars (27,3 d'euros) sigui inferior al valor de la peça, excepcional, perquè es tracta de l'últim botticelli en mans privades disponible al mercat internacional. De fet, l'Estat l'havia valorat prèviament, el 2016, en 60 milions d'euros.

Segons fonts de la galeria, que l'ha exposat en solitari al seu estand, són diverses les “ofertes serioses de compra” que hi ha hagut durant aquests dies i que traslladarà a la família Guardans-Cambó perquè les valori i decideixi. Entre les ofertes no hi ha les del Ministeri de Cultura espanyol. Aquest dilluns el ministre José Guirao, durant una visita a Barcelona per assistir a la inauguració de la temporada del Liceu, ha assegurat: “El Ministeri no s'ha plantejat en cap moment comprar-la, ni tenim previst adquirir-la, però com a persona de la cultura, coneixedora del món de l'art i dels museus, el destí natural seria que, si acaba en una col·lecció pública, fos al MNAC, perquè és el museu que té bona part de la col·lecció Cambó. No sé si la Generalitat hi intervindrà, ni si s'ho ha plantejat. Si el MNAC s'ho planteja, som al patronat i, com un més, decidirem, però la posició del Ministeri seria positiva”, ha argumentat, per concloure: “L'obra, com a bé d'interès cultural, s'ha de quedar aquí, tot i que podria continuar en mans privades”, informa Carles Geli.

El que sí que pot fer el Ministeri, una vegada se sàpiga si hi ha hagut un comprador, és exercir el dret de tanteig i retracte i adquirir-la finalment pel preu que s'hagi adjudicat a un tercer amb ajuda d'algun mecenes privat, que marcaria, sens dubte, el destí últim de l'obra.

La pintura de Botticelli va ser adquirida el 1929 pel polític català Francesc Cambó, que aviat la va considerar com una de les obres més destacades de la seva col·lecció personal, que el va acompanyar durant el seu exili argentí després de la Guerra Civil i que va acabar donant al Museu del Prado i al MNAC. Tot menys aquesta obra de Botticelli, que va romandre en mans de la seva filla Helena Cambó i el seus 14 fills. El 2004 els descendents del polític van deixar el retrat de Marullo en dipòsit a El Prado durant un any, que es va anar renovant fins al 2017, quan va tornar a les mans de la família.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >