Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA

Un déu nàmec

Gairebé tots els nens d’ahir van desitjar ser en Son Goku i que existís un ésser diví que els ensenyés a ser prou poderosos per salvar la Terra de la seva maldat

El déu de Bola de Drac.
El déu de Bola de Drac.

El full parroquial arriba a casa cargolat sota el braç de l’avi, després de missa. Corre per les mans de les tietes i es guarda al pilonet de coses llegides que no es llencen fins que Déu ho mani. Imagineu la torre altíssima de fulls parroquials que s’erigiria en algunes cases si Déu no manés res. No ho dubteu: Ell existeix perquè, de tant en tant, mana als seus fidels fotre a la bassa els fulls parroquials. És per això que no hem pogut trobar-ne un de concret, dels anys noranta, un que ens hauria anat molt bé per documentar aquesta escrita. Però això que ve m’ho explica un bon noi, dels qui només diu mentides per exercir la compassió. Creguem-lo.

Hora de dinar. El bon noi essent petit recorda disposar-se a parar la taula. Al damunt s’hi troba un full parroquial. Crida l’atenció el dibuix d’un humanoide verd, verd fosc, amb cara de tenir pocs amics (i amigues). Dues antenes de granota li surten del front i porta una túnica blanca fins als peus. Sosté una vara o una vara el sosté a ell. És vell, i si no el coneixes fa por (com tots els vells interessants). “Aquest monstre és el Totpoderós segons Bola de drac, la sèrie de moda entre els nostres infants”, deia el peu de foto. I era veritat. A més, després de molts episodis, es va saber que aquell Totpoderós era també un nàmec, un ésser d’un altre planeta, un que va acabar explotant. Però al bon noi no li calien peus de foto, sabia exactament qui era, però es preguntava què hi feia al full de missa.

L’home verd era, segons l’imaginari creat per Akira Toriyama, el déu de la Terra i vivia en un palau al cel, al damunt d’una torre altíssima. El nen Son Goku, el protagonista, en una mena de prova hercúlia, es va passar dies i nits pujant aquella torre per anar-lo a trobar. El necessitava. Gairebé tots els nens d’ahir sabran què va passar i si ho va aconseguir. I gairebé tots els nens d’ahir van desitjar ser en Son Goku i que existís un déu que els ensenyés a ser prou poderosos per salvar la Terra de la seva maldat. Una maldat representada per Satanàs Cor Petit, l’alter ego d’aquest ésser verd, coses de la vida. Perquè es tractava d’un déu clarament escindit, un déu amb revers, un que era capaç de tot. De fer el bé i de fer el mal: Totpoderós.

Doncs el full parroquial parlava d’això: d’un capellà escandalitzat, com tants altres pares, de la violència i els crits simiescos d’aquella ficció que pervertia la joventut. Sobretot perquè la va omplir de nens que els hauria agradat que Déu fos d’una altra manera. Que fos verd, per començar; que fos un mestre d’arts marcials, si pogués ser; i que al seu reialme es regalessin núvols voladors si un era net de cor, si un es mantenia lluitador i infant pels segles dels segles.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >