Selecciona Edició
Connecta’t

El Saló Eròtic canvia de postura

L’esdeveniment manté el sexe en viu, però aposta per la formació i l’art

Espectacle en viu al Saló Eròtic de Barcelona.
Espectacle en viu al Saló Eròtic de Barcelona.

 La Vero, la Jennifer i la Ivette —“amb e final i dues t, si us plau”— encaixen a la perfecció amb la nova filosofia que sembla impregnar el Saló Eròtic de Barcelona. Tenen uns vint anys (com l’esdeveniment, que avui acaba la seva 27a edició) i han vingut a tafanejar i a formar-se. “Ens vam assabentar que aquest any hi hauria tallers i hem vingut a aprendre, a trobar noves joguines eròtiques...” explica la Ivette. “És la nostra primera vegada. Cada vegada ens fa menys vergonya venir a aquestes coses”, afegeix la Jennifer.

Si aquestes tres noies representen, potser, el futur de l’esdeveniment, en Rafa en simbolitza el passat. Demanen un voluntari a l’escenari i en Rafa hi puja sense dubtar-ho. “A gaudir!”, anima la speaker. Allà li treuen els pantalons de xandall i li enganxen un godomací gegant a la cintura amb el qual penetra, des de darrere, una jove rossa despullada que fingeix passar-s’ho la mar de bé. La Vero, la Jennifer i la Ivette es creuen amb en Rafa, que baixa somrient de l’escenari on s’amunteguen desenes de persones —homes sols, però també parelles i noies— mentre alguns ho han gravat tot malgrat que està prohibit. “És una escena que cosifica la dona, sempre es dona el punt de vista de l’home”, protesta la Vero, la més jove. La Jennifer replica: “Doncs bé que has rigut”.

Els dos mons —i uns quants més— conviuen en aquesta edició del Saló Eròtic que els seus organitzadors pretenen revolucionària. El vell i el nou. El porno de sempre i les noves formes d’amor. El sexe fal·locèntric i l’empoderament de la dona. Els senyors que s’amunteguen davant de l’escenari —aquest any no tant perquè s’han col·locat tanques de separació, com als concerts— per veure un espectacle de sexe en viu i les parelles que atapeeixen un taller sobre sexe anal. “Tot el que és anal ha de venir amb un límit”, adverteix la professora, que explica les bondats d’una bala (pel que sembla, és una joguina sexual) per assolir el plaer. “A aquesta l’han anomenat Ave Maria perquè, com en la cançó de Bisbal, et porta al cel”.

Carles Valdés, codirector del Saló, reivindica el canvi de rumb de 2019, que s’adapta millor a l’esperit actual. Admet que el nou enfocament pot allunyar el públic més tradicional. Però no li importa. Està orgullós de la “qualitat artística més alta” dels espectacles. I que al saló càpiguen totes les tendències, del slow sex al sexe tàntric o el shibari, l’art japonès de lligar el cos de forma eròtica.

Entre xou i xou s’emeten vídeos sobre la necessitat del consentiment. I als vestidors del pavelló de la Vall d’Hebron —que acull l’esdeveniment— es representen miniobres de teatre de deu minuts per conscienciar sobre les agressions sexuals. A Sex Mirror, dos actors (parella en la vida real) interpreten una violació salvatge en el que pretén ser una crítica a les manades. El públic decideix si vol veure l’escena fins al final.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >