Selecciona Edició
Connecta’t

“Prysmian no ha vingut a invertir, ha vingut a destruir”

L’aturada en la indústria dispara els acomiadaments per ERO un 77%, l'últim dels quals és el de l'empresa instal·lada a Manlleu

Les rescissions de contractes a través d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) s'han situat en les cotes més altes de l'últim lustre. Fins a l'agost —últim mes amb dades disponibles— el nombre d'acomiadaments (3.418) per EROs ha augmentat un 76,8% respecte al mateix període de fa un any. L'aturada que pateix la indústria, que acumula tres trimestres amb caigudes, ha provocat que el 42% d'aquests acomiadaments procedeixin d'aquesta àrea econòmica, malgrat que només aporta el 18,4% de l'ocupació. L'augment dels acomiadaments al sector de serveis va ser molt inferior, del 26%.

Dijous un taüt de cartró presidia la porta de la fàbrica de General Cable —propietat del grup italià Prysmian des de principis d'aquest any— a Manlleu. És el símbol escollit per la plantilla en vista de l'anunci de la clausura de les instal·lacions, a les quals falten només tres anys per complir el centenari. El tancament suposarà l'acomiadament de 334 persones, a qui s'afegiran les 153 que també perdran la feina per la clausura d'una altra fàbrica de la companyia a Montcada i Reixac. “Els tancaments suposen 487 llocs de treball directes, però creiem que només a la comarca d'Osona afectarà 2.400 treballadors de petits tallers, serveis de neteja, transport... La multinacional ha comprat General Cable per eliminar la competència”, lamenta Jaume Mata, portaveu del comitè d'empresa.

Les males notícies de Prysmian encara no s'han traslladat a les pèssimes estadístiques dels expedients d'ocupació de les quals disposa la Generalitat. Els EROs que gestiona el Ministeri de Treball tampoc no estan inclosos en aquest càlcul. Però les dades registrades sí són un senyal que el que ha passat fins a l'agost continuarà en el futur. “Hi haurà molts més EROs abans de Nadal, no podem donar noms d'empreses, però, pel que sabem, hi haurà nous anuncis”, adverteix Alícia Buil, portaveu d'UGT FICA. El balanç del sindicat és més elevat que el que expliquen els expedients presentats a la Generalitat: més de 5.000 ocupats afectats, un 82% més, segons les dades de l'INE.

Les dades són preocupants. Divendres, tanmateix, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va afirmar que, segons les dades del servei d'estudis de l'entitat, la situació no és tan greu com sembla. I va defensar no fer més soroll per no agreujar la situació.

Regulacions importants del 2019

Nissan. Retallada de 600 ocupacions a la fàbrica de la Zona Franca.

General Cable. Els tancaments a Manlleu i Montcada i Reixach suposen 487 acomiadaments, als quals s'han d'afegir els 121 de les oficines centrals.

CaixaBank. Va pactar un ERE de més de 2.000 persones, l'afectació de les quals serà, sobretot, fora de Catalunya.

Venca. La companyia de venda de moda per catàleg ha anunciat 68 acomiadaments.

ET Connectivity. Un dels últims Ets plantejats, que afecta a un centenar de persones.

Amplifon. El grup propietari de GAES ha presentat dos expedients diferents per acomiadar a un total de 188 persones.

Gallina Blanca. Agrolimen va anunciar el tancament de la planta de Sant Joan Despí, que suposarà l'acomiadament de 70 persones.

Però la qüestió que el repunt dels acomiadaments arribi amb la indústria, puntal econòmic per la seva capacitat exportadora i laboral pels seus salaris més elevats, provoca que la situació sigui preocupant. I el cas de Prysmian destaca per l'afectació que tindrà en termes d'ocupació a Osona. Amb aquest desmantellament, la comarca passarà a ser més dependent de la indústria càrnia, coberta per una llarga ombra de sospita de precarietat, després que als anys noranta desaparegués la indústria tèxtil.

“Ha estat una decisió presa a Itàlia davant de la qual no hem pogut ni demanar explicacions ni buscar alternatives”, es queixa Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, un municipi que té una taxa d'atur del 13%. “Prysmian no ha vingut a invertir, ha vingut a destruir i a traslladar la producció a països on tingui costos laborals més baixos”, lamenta Mata. El líder sindical reivindica que l'activitat catalana és prou rendible com perquè, quan General Cable es va posar a la venda, altres companyies s'interessessin pel seu negoci.

L'economia es ressent cada vegada més del pessimisme que ha generat la batalla comercial iniciada des dels Estats Units i les conseqüències del Brexit. Les empreses es preparen per al pitjor escenari. “Estan actuant amb un excés de sensibilitat respecte a coses que poden passar però que no són segures”, lamenta Ricard Bellera, secretari de treball de CCOO de Catalunya, molt crític amb la política que han seguit algunes empreses en els últims anys. Segons la seva opinió, van aprofitar un context de reducció d'impostos, facilitat del crèdit a baix preu i menys costos laborals per reduir deute i repartir dividends, però en pocs casos per reinvertir i millorar la competitivitat. I ara, de cara al mar de fons que s’acosta, redueixen els riscos.

Buil considera, a més, que la reforma laboral ha creat una finestreta permanentment oberta perquè les empreses puguin presentar expedients de regulació malgrat no poder esgrimir pèrdues econòmiques. “Ara ho tenen molt fàcil per aplicar ajustaments preventius”, diu, recordant un altre cas similar: el tancament de la planta de Gallina Blanca a Sant Joan Despí per traslladar la producció a una altra fàbrica amb l'objectiu de realitzar una operació immobiliària a les portes de Barcelona.

Els sindicats reclamen a les administracions una política clara per apuntalar la indústria a determinades zones. I lamenten que els últims anys de paràlisi governamental també han afectat el que passa ara.

TRACTE FAMILIAR EN UNA MULTINACIONAL

Josep Roqué va posar en marxa el 1923 Conductors Elèctrics Roqué, una empresa que des dels seus orígens ha anat canviant de mans fins a convertir-se en la General Cable. En aquest temps també s'ha vist afectada per continus expedients de regulació d'ocupació, més nombrosos des de l'esclat de l'última crisi econòmica: el 2009, el 2012, el 2015 i, el 2019, que es preveu l'últim, perquè suposarà el tancament definitiu.

A les instal·lacions van arribar a estar empleades més de 600 persones i moltes hi han continuat treballant. Avui, la mitjana d'antiguitat supera els vint anys. “Si mor l'empresa, mor part de la comarca. Hi ha famílies que hi han tingut diverses generacions, parelles de matrimoni que també comparteixen el lloc de treball”, explica el portaveu del comitè d'empresa, Jaume Mata. “Vaig entrar a treballar el 1996 i el meu pare hi era des de feia més de 30 anys. D'alguna manera, els familiars dels empleats teníem preferència per entrar. Ara ens espera un futur incert”, es lamenta Salvador Prat, un dels veterans de la companyia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >