Selecciona Edició
Connecta’t

Les empreses fugides es resisteixen a tornar a Catalunya

Els experts assenyalen que l'impacte del trasllat de seus socials es veurà a llarg termini

empresas catalanas
Seu de CaixaBank a València. AFP

Dos anys després de la celebració de la consulta il·legal de l'1-O i la frustrada declaració d'independència, cap de les grans empreses que van traslladar la seu social fora de Catalunya ha tornat, excepte Agbar. Els efectes de la fugida de més de 5.400 companyies des del 2017 són, en tot cas, menors, segons els experts, ja que ara com ara no s'han traslladat els centres de producció. L'impacte del procés en l'economia catalana, que pateix la desacceleració global, s'ha limitat ara com ara a una caiguda del consum i del turisme.

Entre el 2017 i el primer semestre d'aquest any, un total de 5.454 empreses han traslladar la seu social fora de Catalunya, mentre que, en el mateix període, han estat 1.374 les que han vingut a territori català des d'altres comunitats. Les dades del Col·legi de Registradors d'Espanya recullen el degoteig d'empreses que, des de la crisi política d'octubre de fa dos anys, van optar per situar la seu fora de Catalunya per por de l'efecte d'una ruptura amb els marcs jurídics espanyol i europeu. En aquestes estadístiques, Madrid figura com la segona comunitat en nombre d'empreses que abandonen (1.279 fa dos anys i 1.263 l'any passat), però també és la que més empreses rep, unes 2.500 cada any.

Cap de les grans companyies catalanes que van traslladar la seu social ha tornat, excepte Agbar, que ho va fer el setembre del 2018. Les altres —CaixaBank, Banc Sabadell o Naturgy, entre d'altres— no es plantegen tornar i opten de moment per mantenir la decisió.

Malgrat el trasllat de les seus socials, les empreses van mantenir al territori els centres de producció. Però un dels efectes del trasllat és que les inversions estrangeres en les empreses figuren com a realitzades a la comunitat on hi ha la seu. Així, el 2018 l'entrada de capital estranger va caure un 11,7% a Catalunya. A més, segons Salvador Guillermo, director de l'àrea d'Economia de la patronal Foment del Treball, el trasllat va arrossegar part de l'activitat que comportaven les reunions, com la reserva d'hotels, transport o restaurants. També, segons Guillermo, algunes empreses han optat per contractar serveis de gestió on hi ha la seu.

No obstant això, l'efecte negatiu va ser menor de l'esperat. “Podria haver estat pitjor, però sí que hi va haver un cert impacte econòmic, sobretot en el turisme, que després es va recuperar, o amb les seus d'empreses que van marxar o la reducció dels dipòsits bancaris”, explica Oriol Amat, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Amat, que va ser diputat de Junts pel Sí al Parlament, recepta “diàleg” per resoldre el conflicte i millorar en el turisme, el retorn de les seus i la captació d'inversió estrangera. El Departament d'Empresa de la Generalitat, que va rebutjar donar incentius a les empreses perquè tornessin, sosté que “l'1-O va tenir un impacte nul en l'economia” i defensa que les exportacions catalanes i les inversions estrangeres han tornat a créixer en el primer semestre d'aquest any.

El turisme va ser el sector que va quedar més afectat, tot i que ja dona senyals de recuperació. Va caure un 6,5% en l'últim trimestre del 2017, marcat per la crisi política però també pels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, però es va recuperar. Segons les dades de turisme internacional publicades dimarts per l'INE, Catalunya és la comunitat líder en recepció de turistes estrangers, amb un creixement del 0,7% entre el gener i l'agost en comparació del mateix període de l'any anterior. El turisme nacional també va patir una davallada el 2018, no tant en viatgers (va caure un 1,7%) com en pernoctacions (es van reduir un 5,1%), però ha tornat a créixer aquest 2019.

En els altres indicadors, l'economia catalana dona mostres, des del quart trimestre del 2017, d'un refredament més alt que la mitjana espanyola. Segons les dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat), ja acumula tres trimestres amb avanços per sota de la mitjana nacional, just la tendència contrària a la que mostra la Comunitat de Madrid. El PIB català va créixer un 2% interanual en el segon trimestre del 2019, el mateix percentatge que en els tres mesos anteriors. Aquest creixement és tres dècimes menor al de la mitjana espanyola. El PIB de la Comunitat de Madrid va créixer més que la mitjana, un 3,3%. El conjunt de la Unió Europea se situa en un 1,4% i l'eurozona, en un 1,8%.

Els experts ho expliquen, més que pel procés, per l'impacte en la indústria —que té més pes a Catalunya que en altres comunitats— de la desacceleració global i de les guerres comercials. Per explicar la diferència amb Madrid, l'economista principal de BBVA Research, Pep Ruiz, argumenta que l'economia catalana s'ha especialitzat més en el turisme i en la indústria, sectors en què la desacceleració afecta negativament el PIB català. “La capacitat per atreure inversió estrangera o recursos humans expliquen també aquest diferencial”, afegeix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >