Selecciona Edició
Connecta’t

El sobiranisme homenatja l’1-O a la guia de carrers

Més de 120 municipis catalans commemoren amb vies públiques una consulta que va ser declarada inconstitucional

La Plaça Nova 1 d'Octubre a Cabrera de Mar, al Maresme.
La Plaça Nova 1 d'Octubre a Cabrera de Mar, al Maresme.

Vilagrasseta es va avançar a tots, fins i tot al referèndum. Aquest poble de 27 habitants del terme de Montoliu de la Segarra va inaugurar la plaça de l'U d'Octubre el 26 de juliol del 2017, dos mesos abans que es fes la consulta de l'1-O. El ple de l'Ajuntament de Montoliu donava per fet que la data seria històrica. Des d'aleshores, més de 120 municipis catalans, un 12% del total, han inclòs en el nom d'instal·lacions públiques o a la guia de carrers l'homenatge a l'1-O. Aquests carrers, places, jardins o biblioteques també volen recordar, amb altes dosis d'èpica, les càrregues policials que hi va haver aquell dia. La decisió dels consistoris és un fet inaudit perquè es tracta d'un homenatge a un esdeveniment que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

L'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (ICGC), òrgan que depèn de la Generalitat i responsable del registre del mapa urbà català, no facilita encara les dades oficials sobre el total de localitats que tenen un espai públic dedicat a l'1-O. Miquel Parella, responsable de toponímia de l'ICGC, destaca que les dades que aporta el blog Cronovies són molt precises. Aquest blog, gestionat per l'expert Antoni Palmarola, té registres de 104 vies públiques que ja han estat batejades amb el nom de l'U d'Octubre o que està aprovat que tinguin aquest nom. Parella opina que va ser durant la Transició la darrera ocasió en què hi va haver una modificació tan nombrosa en el nomenclàtor de Catalunya: “Des dels vuitanta, el que es produïen eren canvis puntuals, o la introducció de noms en ampliacions urbanístiques. Potser això de l'1-O és el canvi més notable des de la Transició”.

Cronovies no recull com a mínim 15 casos de municipis que ja han introduït o aprovat la novetat de l'1-O a la guia de carrers, fet que suposa que el nombre total ja supera els 120 pobles. Si s'hi sumen les instal·lacions municipals que han estat rebatejades en record de l'1-O, com biblioteques o pavellons esportius, prop de 130 espais públics homenatgen actualment a Catalunya la consulta il·legal.

Un dels carrers que Cronovies no inclou a la llista és el de Sarral, un municipi de la Conca de Barberà amb 1.500 habitants. El carrer es va inaugurar el 30 de setembre del 2018 i l'alcalde d'aleshores, Josep Amill, va subratllar l'esforç que van fer els veïns per impedir que la policia confisqués les urnes: “Va venir la Guàrdia Civil però tothom va venir a guardar l'urna perquè no ens la prenguessin. Hi va haver molta estona de forcejaments i quan van entrar, que va ser quasi perquè els vam deixar entrar, no van trobar l'urna, i vam poder votar per allò que tots anhelem: la llibertat”. La consulta de l'1-O es va convocar per procedir a partir dels seus resultats a la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, una altra acció declarada il·legal pel Tribunal Constitucional. Més de 2,2 milions de persones van participar en l'1-O, segons la Generalitat.

La darrera plaça que s'ha estrenat de l'1-O ha arribat aquest dilluns, a Vic. Ben aviat Lleida tindrà la seva plaça de l'1-O després que així ho aprovés el ple de l'Ajuntament del juliol amb els vots a favor d'ERC, Junts per Catalunya i els Comuns, amb l'abstenció del PSC i la posició en contra de Ciutadans i el PP. La plaça de Lleida que durà el nom de l'1-O se situa davant del centre d'atenció primària de Cappont, on la Policia Nacional va colpejar persones que dificultaven l'accés al punt de votació. Vuit caps policials estan sent investigats per les càrregues a 27 col·legis electorals de Barcelona.

La introducció de places en espais on hi va haver intervencions amb violència per part d'unitats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional són les més freqüents. És el cas de Sant Carles de la Ràpita, on no només hi ha una plaça de l'U d'Octubre, sinó que també s'hi va instal·lar una escultura amb aquest missatge: “En homenatge als rapitencs i rapitenques que davant de la repressió van defensar el dret a les llibertats i el dret a vot”. A Aiguaviva, un petit poble de Girona, també els antidisturbis també van intervenir per intentar confiscar l'urna; la plaça Constitucional va ser rebatejada el 2018: “Aquesta plaça rep el nom d'U d'Octubre com a testimoni i reconeixement a tota la gent que va fer possible la celebració del referèndum de l'1-O i que va defensar, de forma pacífica i amb coratge, el seu dret de vot davant de la brutal repressió policial que es va viure aquell dia”.

Lleida serà després de Girona la segona capital de província catalana amb un vial dedicat a l'1-O. Les comarques amb domini d'ajuntaments socialistes, com el Barcelonès o el Baix Llobregat, són les que menys reconeixement de l'1-O han fet en el seu nomenclàtor. Les comarques més actives han estat les gironines. A la plaça de l'U d'Octubre de Girona, abans plaça de la Constitució, s'hi va instal·lar una placa dedicada al “digne comportament del poble i el seu coratge” davant “la brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles”. Damunt d'aquestes paraules hi ha els peus de l'estàtua d'una nena. L'escultura, del 1991, és un tribut a la Constitució i reprodueix Maria del Mar Cabeza, una gironina que va néixer el 6 de desembre del 1978, dia en què la Carta Magna va ser ratificada en referèndum. Al plebiscit del 1978, a la província de Girona va participar el 72% del cens; d'aquest, un 89% va votar a favor de la Constitució.

Barcelona, una plaça a la UPF

Barcelona no té un record de l'1 d'octubre als seus carrers. La Universitat Pompeu Fabra sí que va batejar el 2018 el pati central del seu campus de la Ciutadella com a “plaça del Primer d'Octubre del 2017”, després que ho aprovés el claustre de la universitat, per “commemorar una data que està cridada a ser una de les més importants de la nostra història”.

La capital catalana no ha introduït la consulta il·legal de l'1-O al nomenclàtor tot i que Gerardo Pisarello, que va ser primer tinent d'alcalde d'Ada Colau, va informar fa un any que els comuns volien plantejar la qüestió en la legislatura actual. Una iniciativa veïnal ha recollit firmes perquè una plaça del Guinardó porti el nom de l'1-O, on aquest dilluns s'hi va instal·lar una placa no oficial.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ