Selecciona Edició
Connecta’t

Els protagonistes de l’1-O, dos anys després

16 fotos

Repassem la trajectòria fins avui dels responsables institucionals durant la votació del 2017 suspesa pel Tribunal Constitucional

  •  Carles Puigdemont . L'expresident de la Generalitat va fugir a Brussel·les tres dies després de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre del 2017. Viu a Waterloo després que la justícia alemanya denegués la seva extradició.
    1Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat va fugir a Brussel·les tres dies després de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre del 2017. Viu a Waterloo després que la justícia alemanya denegués la seva extradició.
  •  Mariano Rajoy . "El referèndum no se celebrarà perquè liquida la voluntat de la majoria dels espanyols", va assegurar Rajoy dues setmanes abans de l'1-O. "Hem fet el que havíem de fer, actuant amb la llei", va dir l'endemà. El llavors president del Govern espanyol va acabar aplicant l'article 155 de la Constitució després de la declaració unilateral d'independència (DUI) amb el suport del PSOE i Ciutadans. Després de la moció de censura que el va desbancar del Govern, Rajoy es va reincorporar a la seva feina com a registrador de la propietat a la localitat alacantina de Santa Pola.
    2Mariano Rajoy. "El referèndum no se celebrarà perquè liquida la voluntat de la majoria dels espanyols", va assegurar Rajoy dues setmanes abans de l'1-O. "Hem fet el que havíem de fer, actuant amb la llei", va dir l'endemà. El llavors president del Govern espanyol va acabar aplicant l'article 155 de la Constitució després de la declaració unilateral d'independència (DUI) amb el suport del PSOE i Ciutadans. Després de la moció de censura que el va desbancar del Govern, Rajoy es va reincorporar a la seva feina com a registrador de la propietat a la localitat alacantina de Santa Pola.
  •  Oriol Junqueras . El líder d'ERC és a la presó preventiva des del 2 de novembre del 2017 a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem. La Fiscalia li demana 25 anys de presó i el considera “el motor principal de la rebel·lió”.
    3Oriol Junqueras. El líder d'ERC és a la presó preventiva des del 2 de novembre del 2017 a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem. La Fiscalia li demana 25 anys de presó i el considera “el motor principal de la rebel·lió”.
  •  Soraya Sáenz de Santamaría . La vicepresidenta del Govern espanyol era la responsable de l'agenda catalana, però els serveis d'intel·ligència que depenien d'ella no van impedir l'1 d'octubre. "Aturin aquesta irresponsabilitat i aquesta farsa. No hi ha hagut referèndum", va dir l'endemà. El març del 2019, Sáenz de Santamaría es va incorporar al bufet d'advocats Cuatrecasas com a sòcia i membre del consell d'administració.
    4Soraya Sáenz de Santamaría. La vicepresidenta del Govern espanyol era la responsable de l'agenda catalana, però els serveis d'intel·ligència que depenien d'ella no van impedir l'1 d'octubre. "Aturin aquesta irresponsabilitat i aquesta farsa. No hi ha hagut referèndum", va dir l'endemà. El març del 2019, Sáenz de Santamaría es va incorporar al bufet d'advocats Cuatrecasas com a sòcia i membre del consell d'administració.
  •  Felip VI . El Rei va pronunciar un discurs contundent el 3 d'octubre del 2017 en el qual va censurar la “deslleialtat inadmissible” de la Generalitat i va obrir el camí a l'aplicació del 155 quan va reclamar a l'Estat que garantís “l'ordre constitucional”.
    5Felip VI. El Rei va pronunciar un discurs contundent el 3 d'octubre del 2017 en el qual va censurar la “deslleialtat inadmissible” de la Generalitat i va obrir el camí a l'aplicació del 155 quan va reclamar a l'Estat que garantís “l'ordre constitucional”.
  •  Carme Forcadell . L'expresidenta del Parlament està empresonada des del 24 de març del 2018 per permetre que es votés la DUI. Durant el judici del procés va declarar que va ser un acte sense cap validesa jurídica i va defensar la seva actuació.
    6Carme Forcadell. L'expresidenta del Parlament està empresonada des del 24 de març del 2018 per permetre que es votés la DUI. Durant el judici del procés va declarar que va ser un acte sense cap validesa jurídica i va defensar la seva actuació.
  •  Joaquim Forn . El llavors conseller d'Interior de la Generalitat va estar poc més de tres mesos en el càrrec i està empresonat des del 2 de novembre del 2017. La tesi de la Fiscalia és que va posar els Mossos al servei del referèndum.
    7Joaquim Forn. El llavors conseller d'Interior de la Generalitat va estar poc més de tres mesos en el càrrec i està empresonat des del 2 de novembre del 2017. La tesi de la Fiscalia és que va posar els Mossos al servei del referèndum.
  •  Josep Lluís Trapero . El cap dels Mossos d'Esquadra de l'època està pendent de judici a l'Audiència Nacional i el fiscal li demana 11 anys de presó. Durant el judici del procés va declarar que els Mossos estaven a disposició del TSJC i de la Fiscalia per "la detenció de Carles Puigdemont i els consellers", si ho haguessin considerat. "Vam dir al Govern que el cos dels Mossos no trencaria amb la legalitat i la Constitució", va afegir.
    8Josep Lluís Trapero. El cap dels Mossos d'Esquadra de l'època està pendent de judici a l'Audiència Nacional i el fiscal li demana 11 anys de presó. Durant el judici del procés va declarar que els Mossos estaven a disposició del TSJC i de la Fiscalia per "la detenció de Carles Puigdemont i els consellers", si ho haguessin considerat. "Vam dir al Govern que el cos dels Mossos no trencaria amb la legalitat i la Constitució", va afegir.
  •  Juan Ignacio Zoido . El ministre de l'Interior era el responsable polític de la coordinació de policies, guàrdies civils i mossos d’esquadra l'1 d'octubre, però en el judici del procés va negar que hagués dissenyat aquell operatiu i en va responsabilitzar els seus subordinats. Zoido és ara president de la Comissió Territorial del Congrés.
    9Juan Ignacio Zoido. El ministre de l'Interior era el responsable polític de la coordinació de policies, guàrdies civils i mossos d’esquadra l'1 d'octubre, però en el judici del procés va negar que hagués dissenyat aquell operatiu i en va responsabilitzar els seus subordinats. Zoido és ara president de la Comissió Territorial del Congrés.
  •  Santi Vila . El conseller d'Empresa i Coneixement va saltar del vaixell hores abans d'aprovar-se la DUI i va evitar la presó amb una fiança de 50.000 euros. L'independentisme no ha oblidat aquella actuació i des de llavors li ha fet el buit.
    10Santi Vila. El conseller d'Empresa i Coneixement va saltar del vaixell hores abans d'aprovar-se la DUI i va evitar la presó amb una fiança de 50.000 euros. L'independentisme no ha oblidat aquella actuació i des de llavors li ha fet el buit.
  •  Miquel Iceta . El primer secretari del PSC es va posicionar sense fissures el migdia de l'1 d'octubre en contra de les càrregues policials i a favor que s'acabessin aquelles actuacions. En aquella època mantenia una bona relació amb Sáenz de Santamaría.
    11Miquel Iceta. El primer secretari del PSC es va posicionar sense fissures el migdia de l'1 d'octubre en contra de les càrregues policials i a favor que s'acabessin aquelles actuacions. En aquella època mantenia una bona relació amb Sáenz de Santamaría.
  •  Inés Arrimadas . La líder de Ciutadans va insistir en el discurs constitucionalista després de l'1 d'octubre i va guanyar les eleccions celebrades al cap de tres mesos. Finalment va canviar l'escó del Parlament pel del Congrés i va deixar la política catalana.
    12Inés Arrimadas. La líder de Ciutadans va insistir en el discurs constitucionalista després de l'1 d'octubre i va guanyar les eleccions celebrades al cap de tres mesos. Finalment va canviar l'escó del Parlament pel del Congrés i va deixar la política catalana.
  •  Jordi Sànchez . Farà dos anys que l'expresident de l'ANC està en presó preventiva. Va entrar-hi el 16 d'octubre per haver liderat la protesta davant del Departament d'Economia el 20 de setembre del 2017. Des de la presó va intentar infructuosament ser candidat a la presidència de la Generalitat i diputat al Congrés.
    13Jordi Sànchez. Farà dos anys que l'expresident de l'ANC està en presó preventiva. Va entrar-hi el 16 d'octubre per haver liderat la protesta davant del Departament d'Economia el 20 de setembre del 2017. Des de la presó va intentar infructuosament ser candidat a la presidència de la Generalitat i diputat al Congrés.
  •  Jordi Cuixart . Igual que Sànchez, el president d'Òmnium Cultural espera la sentència a la presó des de fa gairebé dos anys. Sempre ha defensat la seva actuació aquell 20 de setembre i ha minimitzat que s'enfilés damunt d'un vehicle de la Guàrdia Civil.
    14Jordi Cuixart. Igual que Sànchez, el president d'Òmnium Cultural espera la sentència a la presó des de fa gairebé dos anys. Sempre ha defensat la seva actuació aquell 20 de setembre i ha minimitzat que s'enfilés damunt d'un vehicle de la Guàrdia Civil.
  •  Ada Colau . L'alcaldessa de Barcelona es va mostrar molt ambigua amb la celebració del referèndum, però sempre s'ha manifestat en contra de la presó per als líders independentistes. L'aplicació del 155 la va portar a trencar el pacte de govern amb el PSC. El 2019 Colau va revalidar el seu càrrec gràcies als vots dels socialistes i de Manuel Valls.
    15Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona es va mostrar molt ambigua amb la celebració del referèndum, però sempre s'ha manifestat en contra de la presó per als líders independentistes. L'aplicació del 155 la va portar a trencar el pacte de govern amb el PSC. El 2019 Colau va revalidar el seu càrrec gràcies als vots dels socialistes i de Manuel Valls.
  •  Enric Millo . L'actual secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia era llavors delegat del Govern espanyol a Catalunya i, per tant, responsable polític de les forces policials. "S'ha imposat la línia política per sobre del criteri professional, posant en risc de manera irresponsable el prestigi d'un cos policial, el de la Generalitat, que és de tots i per a tots", va dir Millo durant la jornada de celebració del referèndum.
    16Enric Millo. L'actual secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia era llavors delegat del Govern espanyol a Catalunya i, per tant, responsable polític de les forces policials. "S'ha imposat la línia política per sobre del criteri professional, posant en risc de manera irresponsable el prestigi d'un cos policial, el de la Generalitat, que és de tots i per a tots", va dir Millo durant la jornada de celebració del referèndum.