Selecciona Edició
Connecta’t

L’Àrea Metropolitana enllesteix la rebaixa més gran de l’aigua amb una caiguda del 5%

L’aprovació d’aquesta mesura serà la primera de la nova responsable de polítiques d’aigua a l’AMB, Imma Mayol

Centre de control de l'estació de Fontsanta d'ATLL a Sant Joan Despí.
Centre de control de l'estació de Fontsanta d'ATLL a Sant Joan Despí.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) enllesteix una nova rebaixa en la tarifa de l’aigua per al 2020, que se situarà en el 5,06%. El seu plantejament està a mig camí de la seva proposta inicial (contracció del 5,7%) i la d’Aigües de Barcelona, que va defensar un abaratiment del 3,7% i va presentar al·legacions davant de la proposta de la corporació supramunicipal per considerar-la excessiva. La mesura, que es preveu aprovar abans de novembre, serà la primera que assumeixi Imma Mayol en la seva estrena com a responsable de les polítiques d’aigua, a més de residus i energia, de l’AMB.

Fonts de l’entitat municipal van assegurar que la rebaixa finalment decidida està discutida amb Aigües de Barcelona, l’empresa mixta controlada per Agbar que haurà d’aplicar aquestes noves tarifes als 23 municipis de l’AMB —entre els quals la capital catalana— en els que s’encarrega del subministrament de l’aigua. Des de la companyia, però, neguen tenir comunicació alguna sobre aquesta decisió i assumeixen que, en cas de ser aquest percentatge del 5,06%, el regulador ha tingut en compte alguna de les seves al·legacions per no mantenir les seves pretensions inicials d’abaratir la tarifa un 5,7%. Les dues parts estan fortament enfrontades per la intenció de Barcelona en Comú, que ostenta la presidència de l’Àrea Metropolitana a través d’Ada Colau, de municipalitzar el servei i pel seu reiterat qüestionament de la gestió de la companyia i la comptabilització de costos.

Durant tot el mandat passat, el Govern metropolità va barrar totes les propostes d’Aigües de Barcelona (el màxim accionista de la qual és Agbar, amb un 70% de les accions, però en el qual l’AMB té un 15% de les accions, el mateix paquet que CriteriaCaixa) de pujar les tarifes. Al contrari, en aquell temps ha marcat dues rebaixes. La primera, per al 2017, quan va fixar una reducció del 2,4% malgrat que Agbar proposava de pujar-la un 1,6%. La segona va passar el març de 2018, quan es va aprovar una altra baixada de l’1,65%. Agbar va proposar de congelar el preu per a 2019, petició que sí que va ser assumida. El març passat, quan el vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia, va presentar les seves pretensions de tercera rebaixa (del 5,7%, encara no corregida), va afirmar que les mesures suposaven un estalvi conjunt per als ciutadans d’uns 30 milions d’euros. L’afectació sobre els rebuts dels consumidors és petita.

Però aquesta política ha tingut impacte sobre l’evolució dels preus tant als 23 municipis afectats com al conjunt de les tarifes de Catalunya. Sense comptar la rebaixa que s’aprovarà a l’octubre, el rebut de l’aigua a Catalunya es va abaratir un 1,8% en el període comprès entre eñ 2015, abans de les eleccions municipals que es van celebrar aquell any i el 2018. La factura mitjana es va situar aquell últim any (tenint en compte un consum mitjà de 12 metres cúbics mensuals) en els 28,80 euros, 55 cèntims menys al mes que tres anys abans, segons les últimes dades disponibles de l’Observatori del Preu de l’Aigua de la Generalitat. A Barcelona aquestes rebaixes van ser menors per un pes més gran del cànon de l’aigua, que controla la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua. I el preu de la factura mitjana era més alta: 39,6 euros mensuals.

Un estudi elaborat el 2017 per l’organització de consumidors Facua sobre 35 ciutats espanyoles va establir que la capital catalana se situava entre les tres primeres ciutats amb l’aigua més cara, només superada per Múrcia i Cadis.

La modificació de les tarifes, però, arriba quan encara està pendent elaborar un nou model d’actualització de tarifes, en el qual hauran de treballar conjuntament regulador i proveïdor d’aigua. L’actual conveni marc es quedarà sense vigència a partir del 2021. Això ja serà feina d’Imma Mayol, la que fos presidenta del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, que assumirà la gerència d’Ecologia a partir de dimarts vinent. Mayol, que els últims quatre anys ha estat al capdavant de la subministradora pública d’aigua de Palma, relleva en el càrrec Joan Pinyol, que ha liderat des de la part tècnica les diferents pugnes amb Agbar, que en no poques ocasions s’han traslladat als jutjats en forma de demandes.

En espera del Suprem

El dia 30 d’octubre és una de les dates més esperades per l’equip que s’encarrega de la política d’aigua a Barcelona en Comú. Llavors, es reuniran els magistrats del Tribunal Suprem, que han de decidir si anul·len el conveni entre l’AMB i Agbar que va permetre la creació de l’empresa mixta Aigües de Barcelona. Fonts de l’entitat metropolitana consideren que una sentència favorable als seus interessos també donarà per nuls els contractes de concessió d’Agbar a Barcelona, la qual cosa facilitaria l’inici de la municipalització del subministrament, un procés que no neguen que seria complex i llarg en el temps. Els comuns han de convèncer el conjunt del PSC —el seu soci a Barcelona— d’aquest objectiu, ja que la creació de l’entitat es va segellar en temps de cogovern de CiU i PSC. Agbar sosté en els seus comptes que en el cas d’una sentència contrària podrà mantenir el negoci del proveïment “com un gestor indirecte”, després que ambdues parts es reintegrin les aportacions que hagin realitzat l’actual empresa mixta metropolitana. L’AMB, segons aquesta opinió, es responsabilitzarà de la depuració d’aigües.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >