Selecciona Edició
Connecta’t

La fractura del Barça

La plantilla i la directiva mantenen una pugna que amenaça de desestabilitzar Valverde

Piqué, al partit del Barcelona a Getafe. Ampliar foto
Piqué, al partit del Barcelona a Getafe. AFP

La plantilla del Barça cobra cada victòria des que la directiva li descompta totes les derrotes, un pacte no signat i, tot i això, entès per ambdues parts. La caiguda d'Anfield va precipitar els esdeveniments i els comptes ja no s'ajusten a final de temporada amb el recompte dels títols, sinó que es passen en finalitzar els partits, com es va veure a Getafe.

Piqué, un dels capitans, el més directe, va comparèixer després del triomf, el primer de la temporada en camp aliè, i va assenyalar el consell que presideix Bartomeu. “Hem d'estar tots junts i quan dic tots incloc l'afició i la directiva, mantenir el club unit, perquè si no ens farem mal”, va afirmar Piqué.

El central, que ja va apel·lar a la unitat a Pamplona, va ser més concret a Getafe. “Coneixem el club, sabem els diaris que li són afins, coneixem els articles que surten i moltes vegades sabem qui els escriu, encara que els firmi una altra persona. No ens volem enfadar, volem rendir i guanyar. Esperem que ningú intenti causar baralles”, va seguir Piqué.

Tot i que va ometre els noms, el defensa es referia segurament a l'article que va escriure dimecres el periodista Xavier Bosch, soci del Barça 14.963, a Mundo Deportivo: Así consiguió el vestuario del Barça todo el poder. El text recollia un inventari de les concessions als jugadors per guanyar “el que mai s'havia guanyat” en l'última dècada, fins a vuit Lligues i tres Champions (2009-2019).

Bosch comenta les circumstàncies de la substitució de Tito Vilanova, la clemència de Luis Enrique per evitar sancions després de la crisi d'Anoeta el 2015, la mania del vestuari contra el mànager Pep Segura i l'amabilitat amb Abidal, el veto al fitxatge d'Iñigo Martínez i la preferència per Neymar abans que per Griezmann.

“El vestuari en si actua, de vegades, de director esportiu”, es llegeix, per després incidir en la propina reivindicada per a un amistós a Sud-àfrica, les primes extres exigides per guanyar LaLiga, l'augment de sou sol·licitat o les ajudes pels pagaments a Hisenda. Fins i tot se citen greuges comparatius amb les lesions; es desprestigiaria Dembéle i es protegiria Umtiti i Luis Suárez.

El cost seria insostenible per a Bartomeu si no es guanyen fins i tot els partits de LaLiga. La complaença cap als jugadors ja va induir d'alguna manera una moció de censura a Laporta el 2008 i Florentino Pérez va dimitir com a president del Madrid per malcriar els futbolistes el 2006. La diferència pel que fa a Bartomeu és que no empatitza sinó que discuteix amb l'equip de Messi.

La deterioració de les relacions posa a prova fins i tot la paciència de Valverde, l'únic punt de trobada entre la plantilla i el president. Bartomeu va aguantar el tècnic en contra del criteri d'una junta que ha recuperat influència en la parcel·la esportiva a l'espera d'un director esportiu, càrrec que va rebutjar Puyol. No hi ha mediador de moment al Camp Nou.

La directiva demana resultats després d'atendre els desitjos dels futbolistes i alhora insta el preparador a renovar un vestuari que dona símptomes de cansament des de Berlín 2015. A través dels mitjans, igualment dividits pel conflicte, els jugadors saben que se'ls acusa d'una certa desídia i mals hàbits, d'entrenar-se poc i de ser capritxosos, i de no correspondre a la generositat dels gestors d'un club amb un pressupost de 1.047 milions.

La tensió de tresoreria va provocar que a l'estiu s'ajornessin alguns pagaments als futbolistes mentre s'invertien –amb un crèdit 120 milions per a Griezmann. Algun jugador es va sentir enganyat i va augmentar la desconfiança amb la directiva, manifesta en l'entrevista de Messi a Sport en la qual dubtava sobre les negociacions pel fitxatge de Neymar.

El mateix capità va aconseguir que en la seva última renovació figurés una clàusula per la qual pot deixar el club el juny del 2020. També s'ha explicat que Neymar va demanar per escrit que es garantís el seu fitxatge a canvi de retirar la demanda contra el Barça. I és de domini públic que els futbolistes xategen amb Bartomeu en uns termes que no són propis cap a un president.

S'enemisten els uns amb els altres per la falta d'autoritat de la directiva i el poder de l'equip i fins i tot Aleñà es queixa per treure-li el dorsal en benefici de De Jong. El desgovern facilita l'autogestió en un vestuari consentit per part d'una directiva que en ocasions se sent menystinguda i fins i tot nota que li fan xantatge, que és esclava de decisions empresarials: Piqué va ser l'interlocutor del contracte amb Rakuten i també el productor del docmental La Decisión en el qual Griezmann va informar sobre la seva renovació per l'Atlètic.

Griezmann és avui al Barça i la seva incorporació ha engrandit la fractura. No hi ha punt de trobada davant la falta de lideratge ni s'adverteix més remei que el de guanyar cada dia, fins i tot després de sacrificar la pretemporada per una doble gira, perquè el 2021 hi ha eleccions i Bartomeu, després de gastar-se molts diners, se'n vol anar com a guanyador i amb un successor que tingui garantida la continuïtat de Messi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >