Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern destina un 33,5% menys als grans centres culturals des del 2009

Els 12 principals museus i equipaments catalans reben actualment 22,6 milions d'euros menys que fa 10 anys

Façana principal del Museu Nacional d'Art de Catalunya, des de la plaça d'Espanya.
Façana principal del Museu Nacional d'Art de Catalunya, des de la plaça d'Espanya.

Les retallades anunciades pel Departament d’Economia per quadrar els comptes de 2019 afecten també els equipaments culturals. Els museus i centres de la Generalitat han de tornar un 6% de la suma rebuda aquest any. Però aquesta mesura és l’última d’una llarga llista de retallades: des de 2009 les aportacions de Cultura als grans equipaments catalans s’han reduït un 33,5%, segons les dades obtingudes en comparar els pressupostos d’aquell any i els actuals, pròrroga dels de 2017. En nombres rodons, aquests centres reben 22,6 milions menys ara que fa 10 anys.

El 2009 la Generalitat va aprovar els primers pressupostos de la crisi per fer front a la recessió en la qual l’economia va decréixer, va caure el consum, es va desplomar la inversió i es van destruir milers de llocs de treball. Tot, per la disminució dels ingressos procedents del sector immobiliari. La cultura, per descomptat, també es va veure afectada i van començar les primeres retallades en un pressupost del Departament de Cultura que no ha fet res més que descendir.

Gràfic amb les aportacions de la Generalitat als 12 grans centres culturals catalans en 2009 i 2019.
Gràfic amb les aportacions de la Generalitat als 12 grans centres culturals catalans en 2009 i 2019.

Ara que la crisi sembla superada, no s’han recuperat les xifres de llavors, com demostra la comparació dels Pressupostos de la Generalitat del 2009 i 2019 (segona pròrroga dels del 2017). En aquests 10 anys, Cultura ha reduït les seves aportacions a 12 dels equipaments culturals catalans més grans, gairebé tots barcelonins, en més de 22,6 milions d’euros: van passar dels 67,4 milions d’euros del 2009 als 44,7 milions del 2019, un 33,5% menys. Entre els descensos més acusats: l’Auditori, que ha rebut aquest any un 42,3% menys que el 2009 (3,5 milions menys); el Liceu, un 41,6% (6,2 milions); el Palau de la Música, 39,4% (684.306 euros); la Biblioteca Nacional de Catalunya, un 34,6% (3,7 milions); seguits del Lliure, el Macba, el Teatre Nacional de Catalunya i el MNAC, amb descensos entre el 33,6% i el 29,1%. Tanquen la llista el Mercat de les Flors (26,5%) i la Fundació Joan Miró (17,9%).

En aquest període només dos equipaments creixen en aportacions: la Fundació Tàpies, 480.601 euros (un 56,8% més) i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, que creix un 37,3%, ja que aquest any ha rebut 597.300 euros. El motiu: contrarestar el trauma per la sortida de part del seu patrimoni pel litigi per les obres de Sixena. Des de la Tàpies asseguren, malgrat les dades oficials publicades, que “les aportacions ordinàries de Cultura no han variat en aquests anys”.

El panorama no canvia si el focus s’amplia i en la comparació s’inclouen institucions com el CoNCA, que ha passat de gestionar 5,3 milions a 1,2 (un 76% menys), després de perdre la concessió de subvencions. Per la seva part, la Institució de les Lletres Catalanes perd un 51% després de passar de 2,7 a 1,3 milions.

Les retallades es mantenen en el global de les 19 entitats culturals i museus a les quals la Generalitat aporta recursos. Si el 2009 Cultura hi va destinar 87,6 milions, una dècada després la suma només és de 65,5 milions (un 25% menys).

I això malgrat que ara hi ha aportacions molt destacades. De fet, en els pressupostos en vigor la partida més gran que concedeix Cultura és per a l’Agència Catalana de Patrimoni. Creada el 2014 per Ferran Mascarell, va néixer amb la idea d’optimitzar la gestió de cinc museus, 38 monuments i jaciments i el Centre de Restauració. Després de cinc anys s’ha vist que només és capaç de sumar 100.000 visitants més i generar només un 15% de recursos. La resta la continua aportant Cultura (16,5 milions el 2019). Qualificada per experts com a “fracàs” i “instrument fallit”, el Govern assegura que “estudia reformar-la”.

A aquest descens continuat se suma ara el pla d’acció posat en marxa l’agost per Economia per quadrar números. Això implica que s’ha de retornar un 6% de les aportacions del Govern. En el cas dels centres culturals afectats (MNAC, Teatre Nacional de Catalunya, Museu d’Arqueologia i Museu d’Història, Biblioteca Nacional de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, Museu d’Art de Girona i Agència Catalana de Patrimoni), es materialitza a suspendre i posposar exposicions (dos en el cas del MNAC), reduir dràsticament el programa d'activitats i paralitzar inversions i possibles expansions. El MNAC ha fet al·legacions perquè considera que els 925.000 euros que es reclamen s’han calculat a partir de les aportacions de les tres administracions del consorci. Des del MNAC asseguren que encara no hi ha hagut una resolució, però les coses “s’estan enfocant de forma positiva”. Si fos així s’haurien de tornar més de 400.000 euros.

Pocs canvis en l’horitzó

J. Á. M.

El conseller d’Economia Pere Aragonès negocia amb els grups parlamentaris el pressupost per a 2020 que acabi amb dos anys de pròrrogues. Al febrer ja ho va intentar per a aquest 2019, però no va poder tirar-los endavant per falta de suports. En els números presentats llavors es comprova que els augments són insignificants i que les xifres de 2009 continuen quedant lluny: si el 2017 Cultura aportava 65,5 milions d’euros a equipaments i entitats culturals, en els quals Aragonès va elaborar la suma era de 69,3 milions; tan sols 3,8 milions de diferència. Entre les novetats, l’aportació, per primera vegada, de 400.000 euros per al Museu de Ciències Naturals, que fins ara finança l’Ajuntament de Barcelona en solitari, malgrat els compromisos firmats el 2011 i 2014 per convertir-lo en museu nacional.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >