L’osmosi Batasuna-Torra

Els indepes, al 99,99%, són pacifistes i civilitzats. Així, no han de passar per alt que alguns dels seus dirigents, com els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, flirtegen amb activistes violents. I amb exterroristes no penedits. Ho fan en entrevistes, tuits i declaracions.

Aquesta osmosi, creixent des del 2015 —quan 24 exmembres de la terrorista Terra Lliure van firmar un manifest proinvestidura d'Artur Mas—, suposa una ruptura dràstica del cordó sanitari militant contra els violents mantingut fins aleshores pel nacionalisme. Aquesta ruptura enfosqueix el moviment separatista. Li fa perdre simpaties. I procura un blanqueig retrospectiu de la violència. La de baixa intensitat, com els escarnis dels CDR, que Torra anima a “pressionar” (1/10/2018), potser perquè, sol·lícit, “jo tinc tota la meva família apuntada als CDR” (12/5/2018).

O la (diferent) violència mortífera. Com els assassinats comesos per l'Exèrcit Popular Català/Terra Lliure contra l'industrial Josep Maria Bultó o l'exalcalde Joaquim Viola, el 1977, amb bombes retardades adherides als seus cossos amb esparadrap. La prescripció pel pas del temps o el compliment de penes de presó reintegra als violents els seus drets cívics. Però això no implica un deure d'aclamar-los als mitjans públics, com han fet TV3 i Catalunya Ràdio el 2015 amb l'avui sindicalista indepe i ex-Terra Lliure Carles Sastre (condemnat a 30 anys per assassinar Bultó; en va complir 11). Xavier Graset el va enaltir com a “gran reserva de l'independentisme” i Mònica Terribas el va rebre com un “dels històrics de l'independentisme combatiu”, un “dels companys de Terra Lliure”. Ni obliga Torra a convidar-lo a la presentació solemne de la Casa de la República (30/10/2018).

Ni justifica enaltir-los amb “visites d'Estat” al Parlament, com van fer Carme Forcadell i Puigdemont (18/5/2016) amb Arnaldo Otegui (ex-Herri Batasuna, líder d'EH Bildu), o retre-li un homenatge en una visita de Torra a Euskadi (7/11/18), mentre menyspreava els consells del lehendakari Íñigo Urkullu. O a rebre'l —Puigdemont— amb tots els honors a Waterloo (7/11/2018) o conspirar amb ell a Suïssa. Ni tampoc a acollir, joiós, a la Casa de la República, al també fundador de Terra Lliure, entrenat per ETA, Frederic Bentanachs (2/9/2019).

Ni el transcurs del temps, ni la redempció de la presó no esborren la memòria històrica democràtica. Ni les maldats del dictador. Ni els assassinats dels terroristes i els seus còmplices polítics.

Són males companyies. Perquè Sastre es va oposar a la dissolució de Terra Lliure. I Otegui haurà reconduït els etarres, però encara ha de condemnar solemnement els seus crims. I Bentanachs continua recolzant la violència, però no la del carrer: “La violència l'emmarca el poble i quan la marca tot un poble ja no són disturbis, és un fet revolucionari (...), si s'ha d'ocupar el Parlament, s'ocupa, però no s'entra a enganxar un adhesiu i sortir per cames”, reivindica (10/12/2018).

A aquesta història li falta un protagonista rutilant. L'advocat de Puigdemont i Torra, Gonzalo Boye. Mereix més espai.