Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme es radicalitza en vigílies de la sentència

La detenció de set membres dels CDR ha tornat a agitar les bases secessionistes

Quim Torra, aquest dijous en el Parlament.
Quim Torra, aquest dijous en el Parlament. Europa Press

No ha estat necessari que el Tribunal Suprem dicti la sentència del judici del procés perquè la política catalana hagi tornat a entrar en ebullició. L'empresonament preventiu de set activistes de l'independentisme acusats de terrorisme, la defensa acèrrima que el president Quim Torra n’ha fet en seu parlamentària i les acusacions de “batasunització” que formulen Ciutadans i el Partit Popular han tornat a posar sobre avís les institucions de l'Estat de les intencions de l'independentisme que, si bé està en hores baixes quant a capacitat organitzativa, manté un important poder de desestabilització, especialment mentre el Govern espanyol segueix en funcions en espera de la repetició electoral del 10-N.

La imatge del Parlament dijous passat amb cants de “llibertat” des d'amplis sectors del grup independentista per a uns detinguts acusats de terrorisme —a qui ja qualifiquen de “presos polítics” com als líders del procés empresonats— és un botó de mostra de la situació en què es troba un moviment ja molt fragmentat. El president Torra corejant “llibertat” mentre al seu costat el vicepresident Pere Aragonès (ERC) mira el sostre en silenci és també una mostra d'aquest estat de coses. Encara que, això sí, minuts abans tots dos havien votat a favor de la “desobediència civil i institucional” si es condemna els líders del procés, havien demanat la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya i, arrossegats per la CUP, s'havien inclinat cap a l'euroescepticisme amb una resolució que cridava a replantar-se si una eventual república catalana ha d’estar dins la Unió Europea.

¿La proximitat de la sentència ha esborrat la línia feble que separava l'independentisme pragmàtic de l'unilateralisme que emana del refugi belga de l'expresident fugit Carles Puigdemont? El líder del PSC, Miquel Iceta, veu les escenes del Parlament com la demostració de “la desorientació i impotència de l'independentisme” en el moment actual. “S’han compromès tant amb aquesta causa que ara no saben què fer i s'han equivocat especialment a l’equiparar uns detinguts per presumpte terrorisme amb líders polítics com Oriol Junqueras, a qui segur que no li estan fent cap favor amb això”. Al mateix temps que fan això, Iceta observa amb escepticisme les crides a la “desobediència civil i institucional”. “De moment no han desobeït ni tan sols amb la pancarta dels presos que tant havien reivindicat el dia anterior”, opina fent referència a l'acatament in extremis per part de Torra de l'ordre judicial de retirar la pancarta que fins divendres penjava del balcó de la Generalitat. Iceta, això sí, considera “imprevisible” el que pugui fer Torra en el futur i s'alinea amb el PSOE sobre una eventual aplicació de l'article 155 a Catalunya. “Si fan una cosa greu caldria prendre decisions”.

El PP i Ciutadans consideren que l'independentisme ja ha creuat àmpliament les línies vermelles i han tornat a situar Catalunya al bell mig de la seva precampanya electoral. Ciutadans ha elevat el to al màxim acusant Torra d’estar al capdavant del “comando”. El PP no ha arribat tan lluny però sí que alerta de la “batasunització” del secessionisme. Esquerra navega entre les mostres de suport incondicional als detinguts, sobretot per part de les bases, i un missatge més modulat des de la cúpula. Ahir, el coordinador general del partit, Pere Aragonès, va assegurar davant el consell nacional: “Serem els primers a rebutjar la violència vingui d'on vingui, però no tolerarem que es criminalitzi l’independentisme”.

En l’esfera econòmica la situació genera més desassossec que preocupació. Josep Sánchez Llibre, president de la patronal Foment, observa amb pena que la Generalitat no faci res perquè tornin a Catalunya les més de 4.000 empreses que se’n van anar des del 2017. “És evident que no tornaran mentre el Govern i especialment el seu president continuïn dient les coses que diuen, i ara el risc és que aquestes companyies també traslladin fora de Catalunya els seus quarters generals”, manté. Amb tot, a curt termini, la seva principal preocupació ve de la paràlisi institucional. “Tant el Govern central com el català continuen amb els pressupostos prorrogats i mentre allà estan en funcions, aquí és com si ho estiguessin”, afirma.

I no s'entreveuen canvis. Torra continua ancorant en la gesticulació extrema i els sectors de l'independentisme civil que més influeixen sobre el president, com l'Assemblea Nacional Catalana, continuen pressionant en aquest sentit. La presidenta d'aquesta entitat privada, Elisenda Paluzie, defensa que amb les detencions “l’Estat vol acabar com sigui amb el moviment independentista”, i crida els partits secessionistes a acordar ja una resposta “unitària” tant a això com a la sentència del procés. Per la seva banda promet sacsejar el carrer. “Hi haurà manifestacions massives, i també mobilitzacions una mica diferents del que hem vist fins ara”, diu sense avançar detalls.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >