Selecciona Edició
Connecta’t

Correbous, sortida de la UE i fer fora la Guàrdia Civil: les 77 propostes que ahir va aprovar el Parlament

El debat de política general a la Cambra catalana va acabar amb una baralla política per les detencions dels CDR

Votació al ple del Parlament.
Votació al ple del Parlament.

Més enllà de la baralla arran dels missatges de suport de l'independentisme als membres del CDR a la presó preventiva per un suposat delicte de terrorisme, el debat de política general celebrat aquest dimecres i dijous al Parlament de Catalunya va aprovar un total de 77 resolucions proposades pels diferents grups parlamentaris. Es van sotmetre a debat temes tan diferents com “el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans”, l'expulsió de la Guàrdia Civil de Catalunya i fins i tot la suspensió dels correbous, els espectacles tradicionals en què s'utilitzen animals.

Els socis del Govern, Junts per Catalunya i Esquerra, van aconseguir que 31 dels seus textos conjunts tiressin endavant. El PP només va aconseguir suports per aprovar-ne un i Ciutadans, sis (d'un total de 20 presentats). Les resolucions són, en teoria, de compliment obligat.

El dret a l′autodeterminació dels Països Catalans

Una de les propostes de resolució de la CUP advoca per fer que la Cambra catalana doni reconeixement “a l'exercici de la sobirania i del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans”, en referència a València, les illes Balears i el Rosselló francès. El text, que es va aprovar gràcies als vots de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, insta al fet que la Cambra “obri un procés de diàleg i concertació amb diferents actors d'àmbit nacional així com amb les seves institucions” per fer possible aquesta “sobirania”.

Debat sobre la pertinença a la UE i l′OTAN

Els dos socis del Govern, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, també han donat suport al punt de la resolució dels anticapitalistes que obre la porta a la possibilitat que Catalunya, si realitza “l'exercici de dret a l'autodeterminació”, també decideixi sobre “la pertinença o no a les diferents organitzacions internacionals” com a la Unió Europea, l'euro, l'OTAN i altres organismes internacionals. Preguntat sobre el suport a aquest punt, el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha assegurat posteriorment que “no es qüestiona la pertinença” a Europa i que el catalanisme que defensa la seva formació és “profundament europeista”. La pertinença o no a la UE d'una Catalunya independent és un dels punts més sensibles pel que fa a una possible secessió.

La fi dels correbous

Aquest estiu, les festes populars de Vidreres (Girona) van acabar amb tragèdia després que un toro s'escapés i ferís una vintena de persones. El Parlament de Catalunya va prohibir els toros el 2012 però al cap de quatre anys el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei. Els comuns han proposat ara que "les diferents modalitats de correbous es deixin de celebrar a Catalunya” i la Cambra demana al Govern que els prohibeixi. La iniciativa va tirar endavant amb 50 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions. Junts per Catalunya, Esquerra i el PSC van donar llibertat de vot als seus diputats perquè dins dels partits hi conviuen diferents sensibilitats sobre aquest tema. Ciutadans, que defensa els toros, també es va abstenir.

Retirada de la Guàrdia Civil

Els dos socis del Govern van presentar una proposta de resolució en la qual demanaven que la Guàrdia Civil es retiri de Catalunya. Els dos partits consideren que que aquest cos s'“ha mostrat obertament com una policia de caràcter polític que està centrada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials”. La iniciativa també va comptar amb els vots de la CUP, amb la qual cosa va prosperar perquè sumen majoria. Els comuns es van abstenir i els constitucionalistes van votar-hi en contra. El text també demanava la renúncia de Teresa Cunillera, la delegada del Govern a Catalunya, per ser "manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania". El Govern ja va informar que buscarà anul·lar aquesta proposta.

Indults i acatament de la sentència

Ciutadans va fracassar en el seu intent que el Parlament aprovés un text en el qual demanava dues coses: d'una banda, que la Cambra “declari que serà el deure de tot demòcrata respectar i acatar la sentència” del judici al procés i d'altra banda que “no es concedeixin indults ni amnisties” en el cas d'una possible condemna. El redactat obliga a posicionar-se sobre dos temes molt diferents i, per tant, només ha rebut el suport sense fissures del PP. La proposta no va prosperar perquè va rebre 72 vots en contra de Junts per Catalunya, Esquerra i els comuns i 17 abstencions del grup de PSC-Units.

Flirteig pressupostari

La Generalitat arrossega una pròrroga pressupostària des del 2017 i el desfasament entre la realitat i els comptes està passant factura als responsables econòmics del Govern. Després del fracàs d'un pacte amb els comuns per tenir comptes aquest any, els del 2020 semblen tenir més bones expectatives. Junts per Catalunya i ERC van votar a favor d'una resolució presentada per Catalunya en Comú en la qual es demana que l'esborrany del Pressupost inclogui "una reforma fiscal progressiva" que impliqui "modificar la fiscalitat en l'impost sobre la renda i el de successions" i engegar taxes verdes. Aquest vot aplana el camí per a les negociacions. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també necessita que els independentistes li votin els comptes, que també estan prorrogats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ