Selecciona Edició
Connecta’t

Ceràmiques per decorar tota una ciutat

La Universitat de Barcelona excava la fàbrica que va produir els elements utilitzats a les façanes de Barcelona al segle XIX

Planta de la fàbrica de ceràmica d'Antoni Tarrés. Sota la superfície s'hi conserven els forns.
Planta de la fàbrica de ceràmica d'Antoni Tarrés. Sota la superfície s'hi conserven els forns.

Les ordenances municipals, de forma inopinada, no són només restrictives. També serveixen d'impuls per a avanç i progrés de ciutats. A Barcelona, una de 1891 va permetre als propietaris “adoptar per a la façana del seu edifici el tipus d'arquitectura que més li plagui mentre no constitueixi un conjunt extravagant o ridícul”. Aquesta mesura va ser la que va permetre superar la monòtona i estricta successió de façanes iguals que va imposar el pla de Cerdà i acollir l'exuberància de color i forma del Modernisme. Una altra anterior, de 1846, va permetre elevar les façanes a 100 pams si aquestes es decoraven degudament, alguna cosa que va fer que es disparés l'ornamentació a força d'elements ceràmics i que els ceramistas de la ciutat visquessin una Edat d'Or. Un dels més destacats va ser Antoni Tarrés i Bosch, amo d'un obrador al carrer Tallers des de 1841, en ple barri del Raval, que va acabar produint material per decorar moltes de les façanes de la Barcelona del segle XIX, prèvia al Pla Cerdà que la va transformar per sempre.

El lloc per emmagatzemar la llenya que alimentava els forns de la fàbrica de ceràmiques Tarrés de Barcelona.
El lloc per emmagatzemar la llenya que alimentava els forns de la fàbrica de ceràmiques Tarrés de Barcelona.

Les restes de la fàbrica de Tarrés, que han romàs sota terra anys, està sent recuperada per la Universitat de Barcelona que des de fa sis campanyes excava en aquest solar que, per aquestes destinacions urbanístiques, va quedar atrapat entre els edificis de la nova Facultat de Geografia i Història inaugurada en 2006. I aquí, cada estiu, des de 2014, els futurs arqueòlegs del grau d'Arqueologia de la UB fan practiques coordinats pel professor Josep Maria Gurb i Josep Pujades, del Servei d'Arqueologia de Barcelona, dirigits per l'arqueòleg Jacinto Sánchez.

Entrada al forn on es coïen les peces ceràmiques a la fàbrica Tarrés del Raval.
Entrada al forn on es coïen les peces ceràmiques a la fàbrica Tarrés del Raval.

Des de llavors han recuperat les diferents estades d'aquest enorme taller en el qual no falten un molí mogut per tracció animal —muls o rucs—, per moldre la matèria primera, les piscines de decantació per obtenir fang de diferents qualitats per produir balaustradas, relleus, tests, gerros ornamentals, però també enormes maons per construir parets i recipients de l'àmbit domèstic, siguin grans recipients per a la cuina o tan íntims com orinales. També s'han pogut recuperar dos enormes forns (va arribar a haver-hi tres) en els quals es coïen les peces. En aquesta zona de l'edifici, amb prou feines il·luminat per l'obertura d'una estreta i perillosa escala que trasllada gairebé al més enllà, destaca una enorme zona abovedada realitzada amb maons en la qual s'amuntegava la llenya necessària per coure tota la producció.

En definitiva, la recuperació d'aquestes estructures permet reconstruir tot el procés de fabricació dels productes, des de l'arribada al taller de la matèria primera, l'argila, fins que eren cuites en el forn. A sobre, Tarrés tenia la seva casa junt amb el taller i en la façana del número 45 del carrer Tallers poden veure's algunes d'aquestes escultures decoratives i motius vegetals, i fins i tot transitar per un bell passatge empedrat pel qual els carruatges arribaven carregats d'argila i sortien amb les peces recentment horneadas per aplicar-se per edificis de tota la ciutat.

La fàbrica estava situada en una zona d'un alt grau de concentració de ceramistas com ho demostra que en 1350 el Consell de Cent va prohibir que tots ells deixessin al carrer les argiles per no molestar als veïns.

De l'aquest complex fabril si s'ha perdut, sota un dels edificis administratius de la Facultat, el mostrari, on s'exposaven i venien els productes directes de fàbrica.

Una de les peces localitzades a l'excavació.
Una de les peces localitzades a l'excavació.
Una de les plaques, potser funerària, localitzada durant les excavacions a la fàbrica de ceràmiques de Tarrés.
Una de les plaques, potser funerària, localitzada durant les excavacions a la fàbrica de ceràmiques de Tarrés.

Escenes amb nens nus

Els treballs d'aquest any, que es van presentar ahir, s'han centrat en una zona del jaciment en el qual es van llançar peces en desús en el moment en el qual la fàbrica va acabar la seva producció pel que han aparegut milers de fragments. Això ha permès ampliar el catàleg de les peces produïdes. Entre les més destacades, un conjunt de tiestos amb escenes amb nens nus que juguen, sota un arbre, amb un niu d'ocells, rajoles amb motius decoratius, plaques amb lletres per retolar carrers o cartelas funeràries o delicades tapadores de caixes amb formes d'animals.

“Encara queda molt per excavar. Cal continuar en aquests nivells d'amortització de la fàbrica quan es va desmantellar la casa fàbrica per donar-li un altre ús, i en una zona de 25 metres quadrats en la qual encara no s'ha iniciat l'excavació”, comenten Gurb i Sánchez, junt amb algun dels alumnes que han participat en l'última campanya.

Però hi ha més projectes per a aquesta fàbrica recuperada. Segons Ricardo Piqueras, degà de la Facultat, “la idea és conservar estar estructures i la zona dels forns i donar-los un nou ús”. El projecte que s'està realitzant amb l'Institut de Paisatge Urbà de Barcelona permetrà que aquests espais tornin a la vida explicant com era i funcionava una fàbrica del segle XIX com la de Tarrés però també proporcionant un nou espai cultural al Raval.

De pràctiques d'arqueologia al CAP Raval

Les excavacions en aquest solar municipal situat als Jardins Victòria dels Àngels de Barcelona, entre els carrers Montalegre i Ramelleres i la Facultat de Geografia i Història, són possibles gràcies a un acord entre l'Ajuntament i la UB signat el 2012 i que ara està a punt de renovar-se per un nou període.

Però el luxe que representa tenir un jaciment real amb múltiples estrats en el qual els alumnes facin les seves pràctiques ha estat a punt de desaparèixer quan des de l'Ajuntament, propietari del solar, es va pensar que s'hi construís el nou CAP Raval que ocupa l'obsolet edifici creat als anys trenta per José Antonio Coderch, després que l'opció de la Capella de la Misericòrdia acabés generant una gran polèmica en xocar amb els interessos d'ampliació del Macba.

Els docents i responsables d'aquesta excavació van qualificar que aquesta opció hauria estat un “autèntic error”. “El valor afegit docent que representa tenir un jaciment juntament amb la Facultat i al taller d'arqueologia és importantíssim”, van dir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >