Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Piquets clandestins des de Waterloo

Ningú demana a Torra fins a on arriba la complicitat de la institució que encarna amb la iniciativa anomenada Tsunami Democràtic

Quim Torra, (esq.) i Carles Puigdemont, a Waterloo, el passat mes de gener.
Quim Torra, (esq.) i Carles Puigdemont, a Waterloo, el passat mes de gener.

Si algú creu que Waterloo —o sigui, la conjura unilateralista, il·legal i desordenada de Carles Puigdemont i Quim Torra— es rendirà sense preparar més atemptats contra la democràcia espanyola i l'autonomia catalana, s'equivoca de mig a mig.

La seva última iniciativa es diu Tsunami Democràtic. És una mena de gran piquet totalitari i clandestí muntat des de la Xarxa, per organitzar tota mena de malifetes desestabilitzadores amb motiu de la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés.

¿És una exageració definir-ho com a piquet, totalitari, clandestí? Anem a pams.

És un gran piquet (magmàtic) perquè les seves accions són les d'un piquet: es proposa fer, i ja ha començat a fer, “escarnis” a personatges concrets; atacs a “esdeveniments” de gent normal; “boicots” a empreses comercials (preferentment creades a Catalunya) i bancs desafectes al fangar; “retirada de dipòsits”; “intervencions”; “ocupacions” d'espais públics; “interrupcions” de serveis públics i altres excessos.

És totalitari perquè aspira que la totalitat s'identifiqui amb les seves actituds rupturistes de la legalitat. Tot i que assegura que les seves intervencions seran “no-violentes”, no es refiïn. La línia fronterera entre el pacifisme i la violència dels escarnis, les ocupacions o els boicots d'aquesta gent és molt prima.

I és clandestí perquè deliberadament no té cap identificació, ni portaveu ni registre legal. ¿Per què, doncs, la seva paternitat correspon a l’expresident fugitiu i el president inútil? Perquè en aquestes circumstàncies la seva filiació correspon a la societat digital que l'ha creat en un paradís fiscal, la mateixa que opera per a la cèl·lula de Waterloo. I perquè els seus primers propagandistes han estat Puigdemont i Torra. Aquest últim, amb un tuit en què es declara “compromès” amb la seva causa i que l'aclama amb un “sort i endavant”.

És clamorós el silenci del Parlament davant aquesta mostra de confiança. Ningú no pregunta Torra fins on arriba la complicitat de la institució que representa amb aquesta iniciativa clandestina. La premsa no se sorprèn. Esperem que la ministra de Defensa en funcions sigui més espavilada i hagi ordenat al servei d'espionatge que per una vegada a la vida s'assabenti de què passa amb les conjures il·legals del secessionisme català. I identifiqui almenys els sospitosos habituals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >