L’encant irresistible dels ous
El festival del Delta de l'Ebre dedicat a les aus ofereix uns atractius inesperats
Que una xerrada sobre ous pogués ser tan apassionant i divertida és una cosa que a pocs se'ls hauria acudit abans d'escoltar la que va fer dissabte al Delta Birding Festival, la ja popular cita internacional d'ornitologia que s celebra fins diumenge al recinte de Món Natura al costat de Poble Nou del Delta. És clar que si coneixies qui la va impartir, l'ornitòleg britànic Tim Birkhead (Leeds, 1950), i havies llegit algun dels seus llibres, com Los sentidos de las aves (Capitán Swing) o Promiscuidad (Laetoli), ja et podies imaginar que la sessió a banda d'un cant a l'ou seria ben entretinguda. Birkhead, autor de la notable frase “hi ha un component sensual en els ous”, és el savi que ens ha explicat com veu el món un ànec, o que només hi ha un ocell al qual li acreditin tenir orgasmes, el mascle del teixidor búfal o bufaler capnegre –una de les poques espècies d'au, amb els estruços, els kiwis i els ànecs, que té penis, per cert, bé un pseudofal·lus; la majoria duen a terme la còpula per petó cloacal (que no explicarem)–.
El científic, la presència del qual és un dels principals atractius d'aquesta edició del festival, la sisena, va omplir fins a la bandera l'envelat en què parlava de La cosa més perfecta: l'interior (i l'exterior) d'un ou d'au, un tema intens fins i tot en un esdeveniment que compta amb conferències com La reproducció i migració de la tórtora, més enllà del que crèiem saber o La conservació dels lloros altoandins a Colòmbia a través d'aviturisme (que no és anar a visitar els avis sinó els viatges per veure ocells). Birkhead, un home de qui hem esbrinat que la seva au favorita és el silf, un colibrí bonic, que és capaç d'imitar l'actitud de sol·licitud de còpula de la bugadera cascadenya i que en la seva col·lecció d'objectes naturals té un bastó (os de reforç del penis) de foca grisa, va explicar coses tan fascinants dels ous com ara per què té formes i colors diferents segons l’espècie. El zoòleg va mostrar imatges de somorgollaires –als quals ha dedicat la major part de la seva vida– posant ous: ho fan drets, drets i amb un gran esforç (els seus ous són enormes, el 12% del pes de l'au) que recorda el del part humà; va explicar que la femella del reietó mou amb les potes l’ou per escalfar-lo, que els casos raríssims de bessons en un ou mai no sobreviuen i que Lívia, la dona d'August va covar un ou al pit per conèixer el sexe del seu fill (tindria, li van dir, el mateix que el de l'ocellet).
Entre el més interessant del festival, la presència del reivindicatiu i simpàtic grup feminista d'amants de les aus Lechuzas Pajareras. Uca Díaz, la seva portaveu i fundadora, va assenyalar que han nascut per donar visibilitat a les dones del sector. Va recordar el paper de les dones pioneres en l'ornitologia i va explicar que algunes espècies d'aus no existirien “si no fos perquè un grup de senyoretes de Boston van dir prou i van aturar el comerç massiu de plomes per a barrets” (un tema que recordaran els fans de Nicholas Ray per Wind across the Everglades). Una altra ‘lechuza’, María Sánchez, amb samarreta del col·lectiu i minifaldilla, apunta a aquest diari la dificultat de vestir de manera femenina amb la roba actual que es ven per als aficionats a les aus i que semblen dissenyades per a membres de grups d'operacions especials. En donava fe algun visitant de la fira que anava vestit com si anés a capturar Bin Laden que no pas per observar flamencs. De flamencs, per cert, n'hi ha molts aquest any. Ahir mateix en va passar una bandada cap al tard, tota rosa, i era una meravella veure’ls mentre volaven. Les nits no són menys excitants des que sabem que l'especialista Magnus Robb col·loca els seus dispositius per gravar les veus de les aus migrants que volen en la foscor mentre dormim, omplint els nostres somnis d'estranyes converses.
El festival, ja amb un públic fidel i abundant, té l'encant afegit que a finals de setembre el Delta esdevé una feliç reunió d'aus. Hi veus de tot. Això no vol dir que les reconeguis. “Ai, que no en tenim ni folla”, admetia desolat un aficionat poc destre davant un picarot (o el que fos). Els que en saben un ou, i valgui l'expressió, a banda de Birkhead i cracs com José Luis Copete, són el tàndem de birders Eugeni Capella i Miquel Bonet, que han fet la ‘machada’ (amb perdó de les Lechuzas pel sexisme) de veure 1.050 espècies diferents d'aus en un esforçat viatge de 75 dies a l'Equador. A l'interès de la seva xerrada hi va contribuir el fet que Bonet, per crear ambient, passés part de l'estona sota l'envelat amb una calor de mil dimonis, vestit com anava a la selva, amb botes altes de goma, impermeable i gorra. Part de la gràcia va ser calcular quant tardaria a desmaiar-se. Van explicar curiositats com que a les maratons aviàries més breus el temps és or i alguns ocellaires prenen Fortasec per no perdre ni un minut havent d'anar al lavabo. Van descriure intensament sortides a les quatre del matí en paratges plens dels letals escurçons Bothrops i van mostrar tantes espècies fabuloses d'aus (la reineta dorsiverda!) que van causar consternació fins i tot en els veterans més avesats. Es va poder escoltar un sentit “oh, punyeta” quan van aparèixer un agró zebra o autigre nana (Zebrilus undulatus). L’únic retret (a banda de la camisa de flors de Capella): en la xerrada en català van dir tots els noms de les aus en anglès, a l'Equador deuen tenir nom en castellà, diria...
L'activa emissora ocellaire La Radio del Somormujo, de José David Muñoz, va emetre el seu programa en directe des del festival. Cal assenyalar que en un estand que oferia viatges per veure aus a Madagascar el reclam era un ou de l'extinta gegant moa. Birkhead s'haurà extasiat davant aquest tros d'ou. El festival s'ha anat salvant de la pluja. Va caure torrencialment dissabte de matinada, deixant zones del Delta que semblaven més l'Okavango que l'Ebre –de fet va aparèixer sobtadament el fotògraf Fernando Moleres, sempre a la recerca del seu lleopard–. Però el temps està sent bo i permet recórrer la zona caminant o amb bicicleta i arribar fins a la llarguíssima i fabulosament salvatge platja i fins i tot banyar-se. Fer amb bici el trajecte entre la urbanització Eucaliptus –on gairebé se'ns fica a casa per la terrassa un brillant blauet– i el recinte del festival era una passada, una aventura de llibertat plena de promeses amb ales; al Camí de Baladres ens va sobrevolar molt avall un aguiló de llacuna, de manera que vam passar amb una gran emoció sota la seva ombra majestuosa suspesa pel vent. Igual d'emocionant tot i que més compromès va ser trobar-nos una vaqueta solta a la cruïlla del Riet Vell.
El festival, que hauria de renovar l'oferta de les casetes –tot comença a ser massa predictible–, ofereix com novetats sortejos i poder votar el projecte de conservació d'aus a què es destinarà part del que s’ha recaptat amb la venda d'entrades. Avui diumenge estan programades les xerrades de les Lechuzas, la de Nina O'Hanlon sobre el perillós impacte dels plàstics en els ocells i el tradicional alliberament d'aus recuperades que tanca el festival al migdia amb un adeu simbòlic de les últimes plomes pujant cap al cel com una ofrena i un comiat.
Sobre la firma
