Ansu Fati ja és espanyol

El Consell de Ministres concedeix a l’atacant del Barça, nascut a Guinea Bissau, la nacionalitat per carta de naturalització, i podria disputar amb la selecció sub-17 el pròxim mundial

Ansu i Witsel, en l'últim duel europeu del Barça.
Ansu i Witsel, en l'últim duel europeu del Barça. AFP

Anssumane Fati (Guinea Bissau, 2002) ja és espanyol. L’atacant, que encara sense arribar als 17 anys ha colpejat i enderrocat la porta del primer equip del Barça, ha aconseguit el passaport gràcies a la resolució del Consell de Ministres i el permís concedit per carta de naturalització i de forma extraordinària. És una forma d’adquisició de la nacionalitat de caràcter graciable i que no se subjecta a les normes generals de procediment administratiu, per això el Govern l’atorga discrecionalment mitjançant reial decret, després de valorar la concurrència de circumstàncies excepcionals. Per enllestir el procés, en qualsevol cas, s’ha necessitat un Mundial sub-17 pel mig i les intermediacions del Consell Superior d’Esports i de la Federació Espanyola de Futbol. Suficient perquè Ansu pugui jugar amb Espanya la pròxima gran cita de la categoria, un torneig que es disputa al Brasil del 26 d’octubre al 17 de novembre. Si és convocat, el Barça perdria el davanter durant aquest període.

La resolució del Consell de Ministres recorda que Fati “va néixer a Guinea Bissau l’octubre de 2002, encara que des de 2009 resideix a Espanya i ha completat els seus estudis i la seva formació esportiva al nostre país. Fati és un futbolista de gran potencial que actualment pertany al FC Barcelona, on està contractat d’acord a la legislació FIFA contemplada per als menors de 16 anys... La concessió de la nacionalitat espanyola a Ansu Fati li permetrà formar part de la selecció nacional i participar en el pròxim Campionat del Món del Brasil sub-17”. El Consell també ha aprovat la nacionalització de la regatista d’origen holandès Nicole Van der Velden, “que va representar Espanya en l’últim Campionat del Món [categoria 49er] gràcies a un permís especial [va competir en els Jocs de Rio el 2016 representant Aruba] i iniciarà les competicions classificatòries per a Tòquio 2020”.

El tràmit per a la nacionalització d’Ansu Fati ha estat llarg. Fa una mica més de dos anys que l’entrenador dels juvenils de la selecció espanyola, David Gordo, trucava gairebé cada setmana a l’agent del futbolista d’aleshores.

—Com està allò de l’Ansu? —preguntava Gordo.

—Doncs no ha canviat res... —contestaven invariablement des de l’altre costat del telèfon.

Ansu Fati va arribar a Espanya amb sis anys, el 2009. Primer a Sevilla, i després a Barcelona, quan el jugador va entrar a La Masia. Durant aquest temps, a la família Fati no li resultava senzill tenir la doble nacionalitat i Gordo no podia comptar amb un jugador que, per més que al seu passaport posés que era de Guinea Bissau, ja els havia explicat que la seva il·lusió era jugar amb Espanya perquè és on ha passat la seva vida des dels sis anys. Tampoc li interessava Portugal, on va viure el seu pare uns anys. Un desig que fins i tot els seus companys del Barça compartien a viva veu quan acudien a la crida de la selecció.

Des d’un inici no va ser possible perquè el pare ja havia demanat anteriorment la nacionalitat portuguesa i sobretot perquè, una vegada instal·lat a Sevilla, va ser detingut per conduir un cotxe sense tenir el carnet. “Són uns precedents que van tombar les peticions següents de la família per nacionalitzar-se a Espanya, que va quedar congelada en haver sol·licitat dos visats diferents”, expliquen des de l’entorn del futbolista, per més que fonts judicials considerin que no són arguments vàlids per tombar la nacionalitat d’un menor per carta de naturalització. Però la intervenció dels organismes i la pressa de la federació han fet caure qualsevol barrera que hi pogués haver. “La nacionalitat espanyola s’adquireix per carta de naturalització, atorgada discrecionalment per reial decret quan es presenten circumstàncies excepcionals en l’interessat i després de tramitar un expedient per a cada cas particular”, puntualitza el Consell de Ministres.

Espanya ha de lliurar dimecres que ve una llista prèvia de 50 jugadors per al Mundial sub-20. “La idea és que Ansu pugui arribar per disputar el torneig, tant de bo puguem comptar amb ell. És un noi que viu per i per al futbol, els seus companys en parlen meravelles”, va assenyalar Gordo a la cadena SER. Per la qual cosa, després de la decisió d’aquest divendres el jugador va contra rellotge per formalitzar tots els papers i tenir-los en regla abans del dia 25.

Si tot va bé, el Barça perdrà una temporada un futbolista que s’havia guanyat l’oportunitat amb el seu futbol, amb dos gols en 175 minuts, un davanter que va renovar fa poc fins al 2022 amb una prima de 700.000 euros i amb una clàusula de 100 milions. Entre altres coses perquè el club té l’obligatorietat de cedir al jugador per a la selecció, independentment de la categoria en què jugui. Es perdria almenys sis partits de Lliga, entre els quals hi ha el clàssic contra el Reial Madrid, a més del partits contra el Valladolid, el Llevant i el Celta, i dos de la Champions davant l’Slavia de Praga. Un peatge que pagaria el Barça mentre Ansu, ja amb passaport espanyol, disputa el Mundial sub-17.

Els rècords d'Ansu Fati

  • Tercer jugador més jove en marcar a la Lliga (16 anys i 304 dies), després de Fabrice Olinga (16 anys i 98 dies, amb el Màlaga) i Iker Muniain (16 anys i 289 dies, Athletic), i el jugador del Barça més jove a fer-ho

  • Segon jugador més jove en debutar a la Lliga amb el Barcelona, després de Vicente Martínez Alama, amb 16 anys i 278 dies, el 1941

  • Futbolista amb menys edat que ha marcat i assistit en un mateix partit de Lliga, contra el València (5-2)

  • Debutant més jove en la història del Barça en la Champions, amb 16 anys i 321 dies, després de Babayaro i Tielemans, tots dos amb l’Anderlecht

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ