Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA i

Mahler amb llàgrimes d'emoció

Zubin Mehta i la Filharmònica d'Israel s'acomiaden amb una memorable 'Tercera simfonia' de Mahler

El director d'orquestra Zubin Mehta, durant la roda de premsa prèvia al concert a Barcelona.
El director d'orquestra Zubin Mehta, durant la roda de premsa prèvia al concert a Barcelona.

Set minuts d'aplaudiments, amb l'aclamació del públic i els músics de l'Orquestra Filharmònica d'Israel contenint-se les llàgrimes. Així va ser la rotunda manifestació d'admiració i afecte que va rebre Zubin Mehta dimecres a L'Auditori de Barcelona després de dirigir per última vegada la Tercera simfonia de Gustav Mahler al capdavant de la formació israeliana. Per la seva delicada salut, va dirigir assegut, però abans del clímax final, després de pilotar un llarg viatge (una hora i quaranta minuts) mahlerià cap a la plenitud de la naturalesa i l'amor que arriba al punt àlgid en el sublim Adagio, Mehta es va aixecar per dirigir, dret i amb gran expectació, el poderós final.

La Tercera de Mahler té una profunda càrrega emocional per Mehta i els músics de la Filharmònica d'Israel, amb una relació artística de 50 anys. L'octogenari director indi assegura que el lent i profund moviment final és "una de les músiques més boniques que he dirigit, em toca el cor i m'emociona cada vegada que la dirigeixo". De fet, el famós director va buidar el seu cor en una apassionada interpretació de l'Adagio que, tal com li recordava sempre Leonard Bernstein, mai ha de durar menys de 25 minuts: va seguir el seu consell rigorosament, perquè això és el que va durar la seva commovedora versió a L'Auditori.

Mahler

Mahler: Tercera simfonia. Zubin Mehta, director. Orquestra Filharmònica d'Israel. Gerhild Romberger, mezzosoprano. Cor de Noies i Cor Infantil de l´Orfeó Català. Auditori. Barcelona, 18 de setembre.

Probablement, l'espectacular moviment que obre la Tercera, és el que tanca més dificultats tècniques per a un director, perquè deslliga amb ciència aclaparadora un volcà de vivències, paisatges i sentiments: malgrat la química entre orquestra i director, lleugers desajustaments en les seccions i algunes pífies en els metalls van evidenciar el pas pels diferents repertoris –Verdi, Berlioz, Haydn– que ofereixen en la seva última gira, que han tancat amb dos concerts a Barcelona (BCN Clàssics) i Madrid (Ibermúsica). Poc importa, perquè la força, la bellesa sonora, el lirisme desbordant i els poderosos contrastos van animar una lectura inoblidable.

En el quart moviment, la càlida veu de la mezzosoprano Gerhild Romberger va omplir d'expressivitat l'anhel d'eternitat que batega en les paraules de Nietzche (text d'Així parlà Zaratustra), mentre que en el cinquè, l'angelical intervenció coral sobre un poema de Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut) va tenir el seu màgic efecte en les veus del cor infantil i el cor de noies de l'Orfeó Català. Després, la serena lectura de l'immens Adagio va commocionar L'Auditori.

Inoblidable concert, sens dubte, tot i que el resultat econòmic per als seus promotors –BCN Clàssics assumia el 70% del pressupost i L'Auditori, el 30% restant– no va anar bé. Portar orquestres de primera és molt costós i Mehta és un dels directors més cars del planeta, així que, per cobrir despeses, depenien de l'èxit a la taquilla, però ni amb rebaixes d'última hora en els preus (amb les localitats més cares a 165 euros) van aconseguir exhaurir-les. Mehta té previst tornar a Barcelona el 25 d'abril del 2020, amb la Filharmònica de Viena, i les entrades més cares al Palau estan a 230 euros. Ja veurem què passa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ