_
_
_
_
_

Una ‘presó’ terapèutica per a adolescents

El centre de justícia juvenil Els Til·lers amplia el nombre de places per a menors amb problemes de salut mental

Un adolescent descansa a la unitat terapèutica del centre de justícia juvenil Els Til·lers.
Un adolescent descansa a la unitat terapèutica del centre de justícia juvenil Els Til·lers.GIANLUCA BATTISTA

Al centre de justícia juvenil Els Til·lers hi ha més bates blanques que reixes. El recinte està segellat, no s'obre una porta fins que es tanca la d'abans i els interns no poden sortir quan volen. Però de portes endins, l'ambient sanitari, amb consultes i sessions de teràpia, s'imposa sobre el penitenciari. S'hi atenen menors i joves que, a més d'haver tingut conductes delictives, tenen algun trastorn de salut mental molt greu i addiccions. Educadors, infermers, psicòlegs i psiquiatres segueixen teràpies intensives per reinserir els joves socialment, millorar-los l'estat de salut i ajudar-los a combatre el doble estigma que arrosseguen.

“A la unitat treballem amb internaments terapèutics en els quals, més enllà de la mesura judicial que hagi imposat un jutge, preval l'interès superior del menor i la seva millora clínica. En el fons, la conducta delictiva és, en molts casos, un símptoma més dels conflictes interns que tenen i de la seva malaltia mental”, explica Maria Ribas, psicòloga clínica i coordinadora de la Unitat Terapèutica d'Els Til·lers. Un de cada dos joves que ingressa en centres de justícia juvenil a Catalunya necessita una atenció immediata dels serveis de salut mental. Al voltant del 8% dels ingressats necessiten, per la seva gravetat clínica, una intervenció més intensiva i són traslladats a Els Til·lers.

“Hi ha un augment progressiu de la demanda perquè creixen els probelmes de salut mental. Hi havia una llista d'espera de cinc o vuit casos”, admet Joan Anton Cercero, director del centre. La Generalitat acaba d'ampliar de 12 a 20 les places disponibles al centre per absorbir aquesta llista d'espera. “L'ampliació era necessària perquè hi havia una manca de places per a aquests joves”, assumeix Cercero.

Cada dia, els nois, d'entre 14 i 21 anys, disposen d'una estona per fer esport a primera hora del matí, assistir a classe o a tallers formatius i acudir a les sessions de teràpia individualitzada. Si l'educador ho considera oportú i el jutge ho permet, també poden programar sortides que els afavoreixin la recuperació clínica i la inserció. L'estada mitjana al centre és de nou mesos.

“M'ajuden bastant perquè jo tenia una depressió que vaig tenir per la meva mare. Si no em fico en problemes, surto fora cada setmana”, explica Paco –nom fictici–, de 18 anys. El jove, que ja ha passat per altres centres d'internament, porta gairebé un any a Els Til·lers. “Normalment, quan surto, vaig a casa amb el meu pare. Vull passar temps amb ell. No vull tornar a consumir”, admet.

A Catalunya hi ha set centres de justícia juvenil on estan internats, actualment, 300 joves. A Els Til·lers, n'hi ha 18. La majoria tenen 17 anys i tenen patologia dual –un trastorn mental i una addicció–. El 50% tenen algun trastorn psicòtic i el 10%, trastorn de l'espectre autista. “El nostre model es basa en teràpies psicològiques, psiquiàtriques i familiars intensives adaptades a la patologia mental de cada cas. I tot això unit a un programa educatiu basat en la disciplina positiva per poder treballar totes les conductes que han de millorar els nois. També incorporem el model d'afectivitat conscient i afectiva, per desenvolupar relacions positives amb les persones que estiguin treballant amb ells”, explica Ribas. La majoria dels interns, confirma la psicòloga, es reinsereixen a la societat.

Entre les habitacions dels nois hi ha una sala encoixinada. Amb prou feines tres forats circulars permeten veure el pati, amb la pista de futbol i la gespa al fons. Aquí hi porten els joves quan estan alterats i cal contenir-los per evitar que es lesionin a ells mateixos o a un tercer. “S'habiliten espais específics en què la persona no pugui fer-se gens de mal, i sempre amb acompanyament de professionals que, quan ho necessiten, incorporen una contenció física. Poden estar al costat de la persona, intentar abraçar-la... Així s'eviten les mesures de contenció mecànica [com les corretges per lligar el pacient] tradicionalment utilitzades a les unitats de psiquiatria”, apunta Ribas.

Sobre l'escriptori d'una de les habitacions d'Els Til·lers hi ha un escut del Reial Madrid, diverses fotos i un calendari amb el 25 d'octubre del 2019 marcat en vermell. Una paraula sota la data recorda que, malgrat les bates blanques, Els Til·lers continua sent una presó. “Llibertat”, resa als peus d'octubre. “El que més m'agrada de ser aquí és poder sortir, i el que menys m'agrada és ser-hi”, diu el Paco.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_