Selecciona Edició
Connecta’t

Zubin Mehta: “Tinc el cor trencat pel que pateix Plácido Domingo”

El director indi, que actua avui a L'Auditori de Barcelona, defensa el tenor

Zubin Mehta atén els mitjans de comunicació a Barcelona.
Zubin Mehta atén els mitjans de comunicació a Barcelona. EFE

Zubin Mehta (Bombai, 83 anys) mai perd el somriure quan parla de música, la seva gran passió. El director indi, que l'any passat va cancel·lar els concerts per motius de salut, volia estar al peu del canó. Actua avui a L'Auditori de Barcelona i demà serà l'Auditori Nacional de Música de Madrid, on tancarà la gira de comiat de l'Orquestra Filharmònica d'Israel després de 50 anys de relació artística.

Té problemes de mobilitat –va amb bastó i cadira de rodes per desplaçar-se–, però no ha perdut destresa a l'hora de fer declaracions. I defensa amb energia a Plácido Domingo: “Tinc el cor trencat per la situació que està patint. És un gran amic i el millor cantant del seu temps. No hi ha ningú, ni Caruso, que hagi assolit tants èxits”.

Amb l'experiència de tantes conferències de premsa, Mehta no entra en el fons de la qüestió –les acusacions per assetjament sexual– i prefereix situar-ho tot en el terreny emocional. “Plácido em va visitar a casa tres o quatre vegades durant la meva convalescència [per un càncer] i he vist amb alegria que s'hagi emportat un gran èxit al Festival de Salzburg”, comenta. “Tornaré a treballar amb ell aquesta temporada; cantarà Germont pare en el muntatge de La traviata que dirigiré a la Scala de Milà i ho espero amb una il·lusió enorme. Confio que pugui seguir la seva carrera amb l'èxit que mereix”.

Mehta i la formació israeliana obren a L'Auditori la temporada de BCN Clàssics amb La Tercera simfonia de Gustav Mahler, amb la col·laboració de l'Orfeó Català i la mezzosoprano Mihoko Fujimura. Demà, a Madrid, obrirà el cicle d'Ibermúsica amb un programa que inclou l'estrena a Espanya del Concertino per a cordes del compositor israelià Ödon Pártos, la Simfonia concertante de Franz-Joseph Haydn, amb primers faristols de l'orquestra com a solistes, i la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz. “M'encanta tornar a Espanya. Vaig debutar a Granada, amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, fa 40 anys i gràcies al meu amic Alfonso Aijón [fundador d'Ibermúsica] he actuat per tot el país en molts concerts”. “En són 112 fins avui”, va apuntar Aijón amb orgull, assegut al costat seu en la trobada amb la premsa ahir a l'Hotel Arts de Barcelona.

Ha actuat sempre amb formacions de màxim nivell –les filharmòniques de Viena, Munic, Nova York i Los Angeles, les simfòniques de la Ràdio de Baviera i Londres i el Maggio Musicale Fiorentino–, però mai ha dirigit òpera a Espanya fora del Palau dels Arts de València. “El que està passant és una tragèdia. Juntament amb Lorin Maazel, vam crear una orquestra meravellosa, amb majoria de músics espanyols a la plantilla, que es va situar entre les grans formacions nacionals”. “Però aquest projecte s'ha truncat i ho lamento profundament”, insisteix, tot i que evita pronunciar-se sobre la pertinença de les retallades pressupostàries motivades per la crisi econòmica.

De la seva etapa a València –va abandonar el càrrec de director musical de l'orquestra del Palau en 2014– destaca l'èxit de la producció de la Tetralogia wagneriana amb posada en escena de La Fura dels Baus. “Una visió realista, profunda i respectuosa amb Wagner, en una realització escènica absolutament moderna”, com ell mateix la defineix. El que sí que deixa ben clar és que, de moment, no entra en els seus plans dirigir òpera a Espanya. “Tinc l'agenda plena fins l'any 2022 i només faré òpera a la Scala, la Staatsoper de Berlín i el Maggio Musicale Fiorentino”, al qual va estar estretament lligat.

"El meu somni és veure músics palestins a la Filharmònica d'Israel"

 Mehta continuarà dirigint algunes orquestres d'elit amb les quals manté dècades de vida artística en comú, entre elles la Filharmònica de Viena, amb la qual tornarà a Espanya l'abril del 2020. Però amb aquesta gira, Mehta s'acomiada de la Filharmònica d'Israel, fundada el 1936 pel violinista Bronislaw Huberman, que va aconseguir els documents d'immigració i el finançament necessari perquè 75 destacats músics jueus viatgessin a Palestina.

La Filharmònica d'Israel i Mehta fa més de mig segle que estan junts: el 1969 va ser nomenat conseller musical, el 1977 en va assumir la direcció musical i des del 1981 n'és el director vitalici. "Hem fet més de 4.000 concerts, gires per tot el món i nombrosos enregistraments. De fet he dirigit tres generacions de músics que han passat per la seva plantilla. En els primers anys tots els músics pertanyien a l'escola austrohongaresa i quan es van jubilar, la plantilla es va renovar amb músics arribats de l'antiga Unió Soviètica. Ara la plantilla està integrada, la majoria, per músics nascuts a Israel".

Lamenta, amb sinceritat, l'absència de músics palestins a la Filharmònica d'Israel, però espera que les coses canviïn de pressa. "El meu somni és que els joves músics palestins que actualment estudien en la Universitat de Tel Aviv amb ajuda de la meva Fundació, acabin ingressant a la seva plantilla, ja que els seus professors són músics de la Filharmònica".

No espera miracles en els resultats de les eleccions a Israel però confia que la situació no empitjori. "Estic en desacord amb les polítiques de [Benjamin] Netanyahu i lamento veure que s'hagi compromès tant amb la dreta radical, però ja veurem què passa demà (per avui) amb els resultats perquè, guanyi qui guanyi les eleccions, hauran de formar un govern de coalició".

Viu amb preocupació l'auge de l'extrema dreta i el racisme a Europa i clama per la situació política al seu país natal, l'Índia i especialment per la "dramàtica situació" al Caixmir i l'"horrorosa gestió" del Govern indi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >